L'Associació empresarial de Centres de Busseig de les Illes Balears (ACBIB) és una entitat que porta una mica més d'un any funcionant amb l'objectiu de donar visibilitat i veu al sector del busseig recreatiu en el conjunt de les nostres illes. Parlem amb Carolina Molina Domínguez, la seva presidenta.
Quina és la teva trajectòria professional?
Sóc llicenciada en Biologia amb estudis en gestió i conservació de recursos marins, maneig de parcs i reserves naturals, maneig, rescat i conservació d'animals marins, i avaluació de l'impacte ambiental. He dedicat i continuo dedicant la meva carrera a la participació en projectes de conservació marina i a l'educació mediambiental. També sóc instructora de busseig recreatiu.
El busseig és bo o dolent per a la conservació marina?
El busseig és una activitat que es basa en l'observació del medi i dels seus hàbitats, per la qual cosa no afecta negativament el medi marí.
El que afecta negativament és la irresponsabilitat d'unes certes persones i les males pràctiques. I això es pot evitar amb un bon aprenentatge en un centre de busseig on es doni prioritat, a part de la seguretat, a conscienciar sobre la preservació del medi marí, ensenyant tècniques respectuoses i corregint els mals hàbits.
I m'atreviria a dir que bussejar és bo per a la conservació, perquè ens mostra la realitat de l'estat de les mars i ens fa ser més conscients de la necessitat urgent de protegir-les.
Quin paper juga el busseig en la recuperació econòmica de Balears?
El busseig recreatiu és una activitat econòmica orientada al turisme sostenible, el qual es fa indispensable a les nostres illes.
La saturació que es va viure en 2019 també es va notar sota l'aigua?
No, no es va notar. Al ser una activitat que requereix de la realització d'almenys un curs inicial, que requereix normalment de l'acompanyament d'un guia que conegui la zona i d'una embarcació… es frena d'alguna manera la massificació.
D'on neix el teu vincle amb la mar?
El fet de néixer en una illa ja facilita la formació d'aquest vincle. Però degué fer-se fort en créixer al costat d'una de les zones verges de Mallorca, amb les platges de sorra més boniques. Ja de ben petita el meu pare em ficava a la mar, posava les seves dues mans juntes a la superfície de l'aigua, amb les palmes cap amunt, i a mi amb la meva panxa sobre elles, perquè jo tingués la sensació d'estar surant. Crec que vaig aprendre a nedar abans que a caminar.
Estàs involucrada en algun projecte de conservació actualment?
Estic en varis, però m'agradaria aprofitar l'oportunitat per parlar d'un que necessita difusió. Es tracta d'una iniciativa ciutadana –un moviment perquè la petició pugui arribar al parlament europeu i tenir-se en compte en els òrgans legislatius– que pretén acabar amb el comerç d'aletes de tauró a Europa. Per a això es necessita que almenys un milió d'europeus doni suport a la iniciativa.
Espanya és un dels principals països que exporten aletes al mercat asiàtic i la majoria de la gent el desconeix. Per obtenir tota la informació i per sumar-se al moviment, es pot visitar la web www.stop-finning-eu.org/es/
Test ràpid per a enamarats:
Una lectura: Només una? El cinquè dia, de Frank Schätzing; i La presó blanca, d'Alfred Lansing.
Una imatge: La mar d'aigües cristal·lines amb diferents tonalitats de blau vist entre les branques d'un bosc de pins.
Una espècie marina: Si ha de ser de la nostra mar, una del regne vegetal seria Posidònia oceanica i una del regne animal seria el catxalot.
Una organització o persona de referència: Només una? Totes aquelles que han fet de la conservació de la naturalesa i la divulgació la seva passió i han sabut transmetre-la a més persones.
Una platja: Chssssss!
Una frase que et defineixi: És igual quina sigui la situació que ens toqui viure, tot dependrà de la nostra actitud cap a ella. I de totes, bones i dolentes, s'aprèn alguna cosa.
Optimista, realista o pessimista? Realista.
