Experts en qualitat de l’aigua demanen una llei autonòmica per garantir la qualitat de les aigües de les Illes Balears

Un document de consens elaborat a partir de les Jornades de Biodiversitat de 2025 identifica les accions prioritàries per millorar la gestió de l'aigua i reduir els impactes sobre els ecosistemes marins de les Illes Balears.

La Fundació Marilles ha fet arribar al Govern de les Illes Balears les conclusions sobre la gestió i la qualitat de l'aigua extretes de les II Jornades de Biodiversitat Marina celebrades el 2025. En aquestes jornades, la comunitat científica es reuneix cada any per compartir coneixement sobre la mar Balear. Un dels temes abordats a l'edició passada va ser la qualitat de l'aigua. Les persones expertes han identificat un conjunt de mesures prioritàries per millorar la governança de l'aigua, reforçar el control de la contaminació i garantir la bona salut de les aigües litorals i costaneres. Les conclusions assenyalen que la qualitat de l'aigua requereix una actuació coordinada entre administracions, una millor planificació i un seguiment científic més robust.

Entre les principals prioritats destaca l'aprovació d'una Llei balear de l'aigua que adapti la gestió a la realitat insular, defineixi millor les competències entre administracions i reforci la transparència i la participació pública. Els experts també proposen simplificar i fer més efectiu el Pla Hidrològic de les Illes Balears i millorar la coordinació entre els departaments de Recursos Hídrics, Salut i Medi Ambient.

El document insisteix en la necessitat de reforçar el coneixement sobre la qualitat de l’aigua de la mar. Per això reclama unificar les dades i els protocols de mostreig, establir sistemes de monitoratge en continu a les zones més sensibles, intensificar el seguiment de ports, badies i altres àrees prioritàries i definir indicadors comuns que permetin avaluar de manera rigorosa la qualitat de l'aigua.

Una altra de les conclusions és la necessitat de reforçar la vigilància i el compliment de la normativa. Els experts proposen establir un règim sancionador més efectiu davant els abocaments contaminants, valorar la creació d'un cos de policia de l'aigua i actualitzar els mecanismes de control dels punts d'abocament. Igualment, defensen impulsar la reutilització de l'aigua depurada per reduir els abocaments al medi marí i millorar les infraestructures de sanejament, especialment la separació entre aigües pluvials i residuals i la renovació dels sistemes de clavegueram.

El document també aposta per una major implicació dels municipis, del tercer sector i dels sectors turístic i portuari en la gestió de l'aigua. Les recomanacions inclouen crear espais estables de participació ciutadana, facilitar el flux d'informació entre administracions i societat, donar suport tècnic als ajuntaments i reforçar les accions de divulgació perquè la ciutadania conegui millor els problemes relacionats amb la qualitat de l'aigua i les seves solucions.

Aniol Esteban, director de la Fundació Marilles: “Les Illes Balears disposen del coneixement tècnic i científic necessari per avançar cap a una gestió més eficient i integrada de l'aigua. El repte ara és convertir aquestes recomanacions en polítiques públiques que permetin reduir la contaminació, reforçar la resiliència dels ecosistemes marins i garantir la qualitat d'un recurs essencial tant per a la biodiversitat com per al benestar de la societat balear.”.

Podeu consultar el document sencer aquí.