La mar Balear i tots aquells qui l’estimem estem de dol. Pep Coll, una de les persones que més ha fet per omplir la nostra mar de vida, ens ha deixat. Investigador, pescador i conservacionista, coneixia els fons litorals de la costa de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera com ningú. Va dedicar la seva vida a posar els fonaments de la xarxa de reserves marines de les Illes Balears i a estudiar-ne l’efecte reserva coordinant el seguiment de les poblacions de peixos durant més de vint anys. Molts dels anfossos, corballs, galls i cap-roigs que neden les nostres illes són fruit de la seva feina.
En Pep tenia més clar que ningú què cal perquè un espai marí doni resultats: triar bé el lloc, una vigilància seriosa i efectiva i un bon seguiment per saber com evoluciona i poder corregir el que calgui. Ens ho explicava de forma clara i entenedora en la seva magistral presentació a les Jornades de Biodiversitat Marina que vàrem celebrar l’octubre passat.
Honest, rigorós, discret, intel·ligent, generós, optimista, realista i amb una passió controlada, segons les seves pròpies paraules en aquesta entrevista, en Pep mai aturava. Conscient de les constants amenaces que pateixen els espais marins protegits, va ser extremadament generós amb el seu temps, posant la seva dilatada experiència i capital intel·lectual a disposició de tots aquells que treballem per millorar l’estat de conservació de la nostra mar.
Amb sentit comú, evidència científica i un tracte amable i proper, en Pep es va guanyar el respecte i l’estima de tothom, establint diàlegs serens i constructius entre pescadors, administració pública i tercer sector. Aconseguia crear complicitats amb tots els sectors, una qualitat més necessària que mai en aquest món polaritzat que vivim.
Però més enllà de l’àmbit professional, en Pep era, sobretot, una gran persona. La magnitud de la tristor que ha aflorat entre tots aquells qui el coneixíem és testimoni del profund afecte i estima que va cultivar arreu.
Te’n vas massa d’hora Pep, tenim encara molta feina per fer i serà molt més difícil sense tu, però ens deixes una base molt sòlida sobre la qual construir. Queden pendents moltes converses, passejades i debats futbolístics. Els anfossos estan de dol, i l’atleti perd un dels seus més fidels seguidors.
Mai et podrem agrair prou l’ajuda que vares aportar a tota la comunitat dedicada a la conservació marina i a la nostra Fundació en particular, però pots estar segur que mantindrem viu el teu llegat i que seguirem treballant per continuar omplint la mar d’anfossos i de tots aquells peixos que tant et van entusiasmar.
ANIOL ESTEBAN - Director
