Pep Coll és llicenciat en Biologia (Zoologia) per la Universitat de Barcelona; doctor en Ecologia Marina per la UIB; professor associat d’ecologia a la UIB entre 1998 i 2003; i bussejador professional. Actualment és tècnic a l'empresa Tragsatec i el responsable del seguiment de les reserves marines de Balears. Després de 20 anys estudiant les poblacions de peixos a les reserves marines d’àmbit pesquer i en espais marins protegits, és expert en avaluació de l'"efecte reserva".
Des de la teva infantesa, has passat mitja vida en remull a la mar. Quins són els canvis més grans que has pogut observar a les nostres aigües?
Els canvis més grans que he vist són: la pèrdua de transparència de l’aigua; la massificació del litoral i de les illes; la pèrdua de flota pesquera; i la menor quantitat de bastina a les captures dels pescadors (petits taurons, rajades, tremolors...).
A finals dels anys 80, amb un grup de biòlegs, vàreu començar a demanar l'establiment de reserves marines a les Balears. Quins han estat els moments clau del desplegament de la protecció marina a les illes? S'ha assolit allò que somiàveu?
La protecció de Cabrera fou un bon punt d’inflexió perquè va respondre ràpidament en la recuperació de recursos marins abans malmesos. Això ho va prendre d’exemple la Direcció General de Pesca del Govern, que apostà per les reserves marines com a eines de gestió pesquera. El que somiàvem s’ha acomplit en un ≈80%. Manca alguna reserva marina a la costa nord de Mallorca i a la costa sud-oest d’Eivissa. Per altra banda, hi ha reserves marines molt grosses que no estan plenament justificades. Millor més petites i més ben triades. No es pot banalitzar a l’hora d’emprar aquesta figura de gestió.
Ens consta que ets lluitador per a la conservació dels recursos marins i alhora practicant de la pesca submarina. Volem conservar les poblacions de peixos i també pescar-ne. Com es pot mantenir l'equilibri d'aquesta balança?
L’educació en el respecte a la natura a casa és fonamental, però no es pot demanar que tothom la tengui. Per això és fonamental la intervenció de l’Administració. Si la pesca submarina fora l’única modalitat de pesca vigent, el peix sortiria de l’aigua de tant que n’hi hauria. Però els llocs que estan més a l’abast de l’observador (fons rocosos a menys de 35 m de fondària) romandrien pelats. La pesca submarina és efectiva a un hàbitat molt escadusser a la plataforma litoral: els fons rocosos abruptes. A cap altra més. Ara mateix per fer sostenible la pesca submarina manquen vedes (anfós, llobarro, cirviola, escorball) i major implicació dels serveis d’inspecció. I esvair per sempre els campionats de pesca sub. No seria just prohibir-la a la major part de les Illes Balears com a activitat recreativa.
No cal que ens donis el nom, però ens pots descriure com és i què trobes en el lloc submergit més encisador, allà on disfrutes de bucejar per plaer?
L’illa del Toro (Calvià) i Na Foradada (Parc Nacional de Cabrera). Tenen hàbitats molt abruptes, amb caigudes fortes de fondària, molts amagatalls per als peixos i un servei de càtering que els duu menjar: els corrents. Per això n’hi ha tants, grossos i de tantes espècies diferents.
Test ràpid per a enamarats
Una lectura: Eh, Petrel, de Julio Villar; i Cartas a un buscador de sí mismo, de H. David Thoreau.
Una imatge: Es Vedrà.
Una espècie marina: l’anfós.
Una organització o persona de referència: GOB i Jaques Cousteau.
Una platja: Platja de Migjorn (Formentera).
Una frase que et defineixi: sempre controlant l’apassionament.
Optimista, realista o pessimista? Optirealista.
