Augmenta la quantitat de peixos a les reserves marines i són zones més atractives per realitzar immersions.
L'Informe Mar Balear 2022 ha recopilat informació actualitzada sobre els diferents tipus i estat de les àrees marines protegides (AMP), els beneficis que ens aporta la mar, la situació del sector pesquer a les Illes i les principals espècies explotades. Aquests són alguns exemples de resultats que es mostren als nous capítols publicats: Àrees Marines Protegides, Beneficis i Pesca.
La superfície de reserves marines d’interès pesquer ha augmentat des de 1982 fins a sumar 664,4 km2, però la pesca es troba prohibida únicament a un 7 % d’aquesta superfície (un 0,16 % del mar Balear). Aquest valor és molt lluny del compromís assumit pel Govern Espanyol de protegir un 10% de la superfície marina amb un alt nivell de protecció.
La majoria d’AMP tenen increments en la biomassa de peixos vulnerables a la pesca amb els anys de protecció: Llevant de Mallorca, Illa del Toro, sa Dragonera, Freus d’Eivissa i Formentera, Illes Malgrats, Nord de Menorca, Punta de sa Creu, Migjorn de Mallorca, Badia de Palma i Illa de l’Aire. Així i tot, n’hi ha d’altres que mostren decreixement: Costa Nord-est d’Eivissa-Tagomago, Parc Nacional de Cabrera i Parc Natural de s’Albufera des Grau, probablement degut una menor restricció pesquera i/o diferències entre hàbitats. Un benefici derivat de tenir majors poblacions de peixos és que les AMP suposen zones més atractives per bussejar, ja que des de 2005 el nombre d’immersions per cada km2 protegit s’ha quadruplicat.
L’Informe també ha actualitzat informació sobre les captures pesqueres i els estats dels estocs de pesca de les Balears. Les captures pesqueres de 2021 disminueixen un 44 % respecte a les de 2002 com a conseqüència directa d'una reducció de la flota pesquera professional. La gamba rosada (Aristeus antennatus) és l'espècie capturada de la que se’n deriven més ingressos (4,5 milions d’euros anuals). Actualment, la població de gamba rosada es troba en estat de sobreexplotació.
Foto: David Arquimbau.
La pesca de l’escamarlà (Nephrops norvegicus) es fa de manera sostenible (les captures estan per davall el seu rendiment màxim sostenible).
Des de l’any 2010 s’ha registrat un augment significatiu de l’estoc de reproductors de tonyina vermella en aigües del mar Balear durant l’època de posta. Les abundàncies larvàries de tonyina vermella van presentar valors mínims a la primera dècada del 2000 i un increment progressiu des de l’any 2010, que concorden amb les tendències detectades per les pesqueres d’individus adults.
La rajada Raja clavata és l’elasmobranqui (taurons i rajades) més capturat el 2021 i representa gairebé el 50 % de totes les captures desembarcades a llonja d’aquestes espècies, però no es tenen dades sobre l’estat de la seva població.
El nombre de llicències de pesca recreativa augmenta durant els anys de crisi. Hi ha al voltant de 45 embarcacions de pesca recreativa per cada embarcació de pesca professional.
Diversos estudis han evidenciat com la protecció del mar Balear aporta beneficis econòmics a diversos sectors de la societat (per exemple, el sector pesquer, de busseig i turisme). El seguiment d’indicadors d’AMP –com per exemple l’estat de les seves poblacions de peixos– és fonamental per conèixer els beneficis de tenir unes aigües protegides i dirigir els esforços de gestió a on calgui. El coneixement de com evolucionen la flota professional, la recreativa i els estocs pesquers són també necessaris per millorar la sostenibilitat i la gestió dels recursos pesquers locals.
L’Informe Mar Balear és un projecte col·laboratiu on participen totes les institucions de recerca marina de les Illes i entitats públiques i privades. Recull la millor informació disponible sobre el mar Balear per tal de poder millorar els esforços de gestió i detectar els buits d’informació de la recerca marina. El projecte té 3 anys. La primera edició (2020) es va publicar en paper i es va presentar al Parlament de les Illes Balears. Per la segona edició (2021) es va passar al format digital, amb la pàgina web www.informemarbalear.org on es posa tota la informació disponible a l'abast de tothom. En aquesta tercera versió (2022), els 10 capítols dels quals consta l’IMB s’aniran actualitzant al llarg de l'any. Actualment, 4 capítols de 10 ja es troben actualitzats a la web: AMP, BENEFICIS, PESCA i PLATGES.
Contactes:
- Raquel Vaquer-Sunyer (Coordinadora Informe Mar Balear): 656 85 46 80 raquel.vaquer@marilles.org
- Natalia Barrientos (Investigadora Informe Mar Balear): 680 74 89 92 natalia.barrientos@marilles.org
- Biel Morey (Biòleg marí, Tragsatec): biel@savethemed.org
- Dades de seguiment de peixos a AMP.
- Estudis d’elasmobranquis (taurons i rajades) desembarcats a llotja.
- Pep Coll (Tècnic superior de projectes, Tragsatec): 607 388 085 jcoll@tragsa.es
- Dades de seguiment de peixos a AMP.
- Olga Reñones (Especialista I+D+I, Centre Oceanogràfic de les Balears): 971 133 720 olga.renones@ieo.csic.es
- Dades de seguiment de peixos a AMP (en concret de Cabrera, Illa de l’Aire, Parc Natural de s’Albufera des Grau).
- Alícia Florit (Cap del Servei de Planificació al Medi Natural - Direcció general d'Espais Naturals i Biodiversitat - Conselleria de Medi Ambient i Territori): 971 176 666 (ext. 76695) aflorit@dgmambie.caib.es
- Informació de zones marines Xarxa Natura 2000 i plans de gestió autonòmics.
- Diego Álvarez (Investigador, Centre Oceanogràfic de les Balears): 971 133 720 diego.alvarez@ieo.csic.es
- Dades dels estocs de túnids a Balears.
- Beatriz Guijarro (Investigadora, Centre Oceanogràfic de les Balears): 971 133 720 beatriz.guijarro@ieo.csic.es
- Dades dels estocs de pesca a Balears.
