Dotze entitats presentam al·legacions per millorar la gestió i la conservació de les zones marines poc profundes

Dotze entitats conservacionistes de les Illes Balears hem presentat conjuntament al·legacions al projecte de Pla d’acció per a la conservació de les zones somes de les Illes Balears. Amb aquestes al·legacions, demanam que aquest pla, —actualment en estat de tramitació per part del Govern de les Illes Balears— sigui realment un pla d’acció i que, per tant, incorpori actuacions concretes, inclogui compromís pressupostari i un calendari d’accions. Així mateix, sol·licitam que incorpori el seguiment de més espècies clau i vulnerables, que garanteixi la participació i que contengui accions per mitigar les pressions que afecten aquestes zones.

Una de les mesures incloses en aquestes al·legacions és la d’establir els criteris amb els quals es farà la catalogació de les zones somes. Així mateix, es demana que se’n faci un estudi base que tengui en compte tant el seu estat ecològic com les pressions i impactes a què estan sotmeses.

Pel que fa al seguiment, es proposa crear protocols de seguiment d’espècies formadores d’hàbitats, com la posidònia, la Cystoseira s.l., la Cymodocea nodosa (coneguda com “algueró”), o el corall Cladocora caespitosa, endèmic del Mediterrani i present en zones de poca profunditat. A més a més, es demana que s’hi incloguin altres espècies clau com els bogamarins o eriçons de mar, les nacres Pinna nobilis i Pina rudis, els cavallets de mar o els peixos pipa. També se sol·licita que el seguiment inclogui anàlisis de la qualitat de l’aigua.

Les entitats signants proposam canvis que implicarien una millor governança i transparència del pla. En aquest sentit, s’especifica que cal incloure més representants de les entitats conservacionistes a la comissió consultiva de zones marines somes que està previst crear.

Pel que fa a les pressions que afecten aquests espais marins, el pla inclou actuacions com la regulació dels fondejos i de la velocitat de navegació o el control d'espècies invasores. Es proposa establir un calendari d'actuacions i afegir-ne de noves, com l’establiment de mesures per evitar abocaments d'aigües contaminades de les zones de varada o la facilitació de mesures que permetin una millora en les xarxes de clavegueram que aboquen aigües brutes en aquestes zones.

Així mateix, es demanen accions concretes per a la seva restauració, com són la realització d’intervencions de mitigació de pressions i l’agilització de l’obtenció de permisos per als projectes que es presentin. També es planteja afegir un punt referit a les accions de divulgació i sensibilització, per tal de millorar el coneixement d’aquests espais per part de la població i un compromís financer que permeti executar el pla.

La importància de les zones marines somes

Les entitats signants valoram molt positivament l’elaboració del Pla d’acció per a la conservació de les zones marines somes, atès que és una passa important per poder impulsar polítiques per garantir-ne la conservació. Les zones somes són espais d'aigües poc profundes. Es tracta d’àrees essencials per a la salut dels ecosistemes marins. Això no obstant, tot i albergar una gran riquesa d’hàbitats i ser espais fonamentals per a l’alevinatge de moltes espècies, es troben sotmeses a múltiples pressions que afecten el seu estat de conservació.

Les organitzacions signants són Arrels Marines, GEN-GOB, GOB Mallorca, GOB Menorca, GOB Formentera, Fundació Cleanwave, Fundació Iniciatives del Mediterrani, Fundació Marilles, Salvem Portocolom, Salvem sa Badia de Portmany, Save the Med i SEO/BirdLife.

Podeu consultar les al·legacions completes aquí.

Informació complementària:

• El Pla de Conservació Marina presentat pel Govern de les Illes Balears el passat mes de febrer inclou el compromís de finançar el 50% dels plans de restauració de badies somes que estiguin enllestits.
• Ja existeixen tres plans de restauració elaborats per l’IME-OBSAM, els quals aporten una metodologia de referència la qual inclou un estudi base.