Emma Cebrián Pujol (Terrassa, 1975) és biòloga marina i està especialitzada en funcionament d’ecosistemes bentònics. Investigadora del Centre estudis avançats de blanes (CEAB – CSIC). D’ençà de 2020, assessora el projecte de Restauració de Badies somes finançat per la Fundació Marilles i Menorca Preservation i dut a terme per l’OBSAM.
Què és una badia soma?
Les badies somes són badies de poca profunditat i d’aigües arrecerades que tenen poc hidrodinamisme i on hi ha una gran confluència d’hàbitats. Al contrari que les zones molt exposades, com els penya-segats, les badies somes són espais d’aigües calmades on els humans ens sentim molt a gust i que també poden haver estat ports naturals i solen estar molt antropitzades. També són llocs on hi ha molta vegetació perquè hi arriba molta llum. Per exemple, hi trobem boscos de Posidònia que poden arribar a formar esculls barrera i que generen com un lagoon amb unes condicions tan particulars que s’hi poden desenvolupar comunitats també particulars com boscos de Cystoseira de mode calmat, praderes de Cymodocea, de Zostera noltii, de Ruppia, etc., on poden viure alevins d’una gran quantitat de peixos. En definitiva, són zones plenes de vida.
Per què en la restauració de badies somes s’ha treballat sobretot a Menorca?
Jo he estat treballant a totes les Balears. Ara bé, és cert que Menorca presenta algunes de les badies somes més ben conservades, amb un estat més pristí de tot el Mediterrani nord-occidental. Sanitja, Fornells i Addaia són badies on el desenvolupament humà no ha destruït el capital natural.
Quines són les principals pressions o impactes que afecten aquestes badies?
Com en tots els hàbitats aquesta és una qüestió multifactorial. Ara bé, no totes les pressions tenen les mateixes conseqüències. Si tu on tens un port natural comences a construir pantalans, passejos marítims i ports –que és el que se sol fer– perds aquest hàbitat i això no deixa possibilitats de recuperació. Un altre impacte pot ser la contaminació de les aigües, que també és greu. Ara bé, el mar és molt agraït i, si treballem en depuració d’aigües i en millorar-ne la qualitat, es recupera. Destrucció d'hàbitat, mala qualitat de l'aigua i sobrefreqüentació són les principals pressions actuals a les badies de les Balears. Què passarà en el futur? Doncs aquí ja n'hauríem d'introduir d'altres, com el canvi climàtic i la presència d’espècies invasores.
Quines són les espècies més afectades per aquestes pressions?
Moltes. Si parlessis amb especialistes de diferents grups anomenarien espècies molt diverses. Ara bé, un dels principals problemes als quals ens enforntem és el de perdre les espècies que donen estructura a l’hàbitat, ja que si les perds segurament també perdràs totes les que hi van lligades.
Què significa això?
T'ho explico amb un exemple en l'àmbit terrestre: perdre una petita flor o un ocell molt vulnerable és una pèrdua molt gran, però no és el mateix que perdre els arbres. Si perdem els arbres ho perdem tot. A la mar, aquests “arbres” que donen estructura són espècies com la Posidònia, la Cystoseira o la Cymodocea.
Creus que la ciutadania coneix prou bé tota aquesta riquesa que s’amaga a les badies somes?
Crec que tant científics com divulgadors no hem sabut traslladar el gran interès ecològic d’aquests hàbitats. Moltes vegades, hi ha el focus més posat en zones de grans peixos i grans profunditats. No hem sabut mostrar totes aquestes zones realment productives que tenim tan a prop de nosaltres. De fet, crec que la primera vegada que en vaig veure imatges a la televisió va ser capítol que hi va dedicar Arxipèlag Blau. Ens queda molta feina per fer. Les hem d’explicar més i millor. Necessitem que la gent que viu a la zona sigui conscient del que té a la vora, que s’hi acosti. Si fos conscient de com són d’únics aquests espais, la ciutadania seria la primera implicada en aconseguir que no els toquin.
A la presentació del projecte de restauració, vares dir que Cala Teulera és famosa en el món científic. Per què?
A la Unió Europea hi ha molt interès en la restauració de comunitats i hàbitats. Fa més de 10 anys, quan encara no s‘hi treballava, na Marta Sales va comprovar que la qualitat de l’aigua de Cala Teulera havia millorat i va voler recuperar la població que hi havia. I va funcionar! Va plantar 50 metres quadrats de Gongolaria barbata que varen acabar convertint-se en 1.000 metres quadrats. A Cala Teulera hem estat capaços de descriure tècniques zero destructives que, com que han funcionat, també han implicat la recuperació del bosc marí i tot el que això significa en augment de la biodiversitat, producció d’oxigen o captació de carboni. Cala Teulera és l’únic exemple que realment ha funcionat en tot el Mediterrani.
Fa falta més implicació de l’administració en la protecció d’aquests hàbitats?
Sí, per descomptat. L’administració és l’única que pot protegir les badies somes, però malauradament hi ha molts interessos econòmics a curt termini. Per exemple, a Cala Teulera es vol construir una rampa. Si el projecte tira endavant, això que hem trigat anys a recuperar es pot destruir en un dia i mai més ho podrem recuperar. És clar que hi ha d’haver desenvolupament econòmic però s’ha de fer amb sostenibilitat. Si no, Menorca no serà el que és ara. No serà una reserva de la biosfera, sinó una zona igual a altres zones de la Mediterrània. Si no és l’administració qui protegeix, qui ho farà?
L’experiència de Menorca es pot replicar a altres illes?
Sí! En totes hi ha un ingredient molt gran humanització. Per tant, s'han de prioritzar aquelles que tenen un millor estat de conservació. Hem de ser honestos amb el que podem fer. No tornarem als anys 50, però sí que podem mantenir zones amb un estat òptim. Y és molt important connectar-les i que no estiguin aïllades. Si en algun lloc es pot fer, és a les Balears.
Pots dir-nos un exemple de badia soma irrecuperable?
Cala Llonga, a Cala d’Or (Mallorca).
Sempre has tengut relació amb la mar? Què va fer que et dediquessis a la seva conservació?
Jo soc de ciutat i quan era petita només veia la mar un cop l’any, quan anàvem de vacances a Llafranc. La veia en moments d’oci i felicitat. Vaig estudiar biologia perquè m’agradava la natura i m’imaginava un futur a l’aire lliure i l’especialitat que més em va emocionar va ser la marina. La conservació és un efecte col·lateral de conèixer la mar. Si no coneixes una cosa és difícil que la puguis conservar o voler conservada. És part d’un procés i aquest és, precisament, el procés que hem d’ajudar a fer a la gent.
TEST RÀPID PER A ENAMARATS
Un llibre: El clan de l'ós de les cavernes, de Jean Marie Auel.
Una imatge que t'evoqui les Balears: Els blaus turquesa de l‘aigua i els ocres de la Cystoseira fent snorkel a la platja de Mongofre.
Una espècie marina: Luria lurida.
Una persona o organització de referència: Enric Ballesteros.
Una platja: Cala Viola de Ponent ben d’hora al matí.
Optimista, pessimista o realista?Optimista. Si no, no em podria dedicar al que em dedico.
