Entitats conservacionistes i c​​​​ientífics demanen protegir les zones marines poc profundes, essencials per a la biodiversitat de les Balears

// Diverses organitzacions  i experts presenten les seves propostes al futur Pla d’Acció per a la Conservació de les Zones Marines Somes de les Illes Balears 

// Reclamen al Govern un pla amb objectius clars, seguiment científic, participació social i finançament garantit per preservar alguns dels ecosistemes més valuosos i vulnerables de la Mediterrània 

Les entitats conservacionistes Fundació Marilles, GOB Mallorca, Fundació CleanWave i Arrels Marines i els científics especialistes en ecologia marina Gema Hernán, Jorge Terrados i Fiona Tomas han presentat conjuntament les seves aportacions al tràmit de consulta prèvia del futur Pla d'Acció per a la Conservació de les Zones Marines Somes impulsat pel Govern de les Illes Balears. 

La proposta, elaborada de manera conjunta per les entitats i les persones expertes i que compta amb el suport d'altres organitzacions com Salvem Sa Badia de Portmany, Alamar o la científica Emma Cebrian, planteja un full de ruta fins al 2040 amb mesures concretes per millorar el coneixement, la gestió i la restauració d'aquests ecosistemes costaners. Les badies somes són espais considerats punts calents de biodiversitat i essencials per a la reproducció i el creixement de nombroses espècies marines, moltes d'elles d'interès pesquer. 

Les zones marines somes són àrees amb aigües poc profundes que acullen hàbitats tan valuosos com les praderies de posidònia, les praderies de Cymodocea nodosa, els boscos d'algues o els esculls barrera, però es troben sotmeses a una elevada pressió derivada de l'activitat humana. Algunes de les més importants són la contaminació, ​​la destrucció dels hàbitats, els fondejos, la navegació, les alteracions de la qualitat de l'aigua o els efectes del canvi climàtic. 

Malgrat que moltes d'aquestes zones ja disposen d'alguna figura de protecció, els promotors de la proposta consideren que encara manca una estratègia específica, coordinada i basada en el coneixement científic que permeti garantir-ne la conservació a llarg termini. 

Vuit línies d'acció 

El document presentat proposa estructurar el futur pla en vuit grans àmbits d'actuació: 

• Coordinació i governança científica. 

• Elaboració d'un estudi base de totes les zones marines somes. 

• Seguiment científic continu dels hàbitats, espècies i pressions. 

• Control sistemàtic de la qualitat de les aigües. 

• Participació activa dels sectors implicats. 

• Reducció de les principals pressions sobre aquests ecosistemes. 

• Actuacions de restauració ecològica quan siguin necessàries. 

• Compromís estable ​​​​de finançament per poder dur a terme el pla d’acció fins, com a mínim, l'any 2040. 

Entre les mesures més destacades hi ha la creació d’un grup d’experts i d'una xarxa coordinada de seguiment científic, el desenvolupament d'una plataforma oberta de dades, l'establiment de llindars ecològics que activin mesures de gestió, la millora de les infraestructures de sanejament o la regulació dels usos nàutics i pesquers. També es demana que la restauració activa d'hàbitats degradats (sembra o reintroducció d’espècies) només es faci en cas que sigui necessària i una vegada s’hagin suprimit les pressions que afecten aquests hàbitats. 

La proposta també defensa que el Pla garanteixi un finançament suficient i estable per poder-lo dur a terme, amb l'objectiu d'assegurar almenys el 50 % dels recursos necessaris abans de 2030 i consolidar una estratègia econòmica fins al 2040. 

Basada en el coneixement científic 

El document es basa en les conclusions de les I Jornades per a la conservació de la biodiversitat marina que varen tenir lloc a Palma el 7 de novembre de 2024, en les quals varen participar científics especialitzats en la conservació marina vinculats a centres de recerca de referència. Una de les jornades va estar dedicada específicament a la conservació de les badies i zones marines somes de les Illes Balears i va servir per posar en comú el coneixement acumulat durant anys sobre el funcionament i l'estat de conservació d'aquests hàbitats imprescindibles per a la biodiversitat. 

Els signants consideren que el futur Pla representa una oportunitat per dotar les Illes Balears d'una estratègia pionera de conservació marina basada en la millor evidència científica disponible i en la col·laboració entre administracions, comunitat científica, entitats socials i sectors vinculats al mar.