"En fotoperiodisme, has de posar molt d’esforç, moltes hores i molt de cor"

Pep Bonet (Colònia de Sant Jordi, Mallorca, 1974) és un fotògraf camaleònic a qui no li agrada repetir-se. La seva obra toca temàtiques que van del rock’n’roll a la justícia social i té una trajectòria reconeguda, entre d’altres, amb quatre Worldpress Photo, el premi FotoPress o la beca Eugene Smith del 2005 per un reportatge sobre les conseqüències de la guerra civil de Sierra Leone. Actualment, es dedica sobretot a la direcció de fotografia en cinema, àmbit en el qual ha treballat tant per a HBO Max com per Paramount. El mes d'agost passat, en el marc del certamen MARE, va compartir la seva experiència i coneixements en el taller "viure la mar, viure de la mar", una masterclass sobre pesca responsable destinada 15 fotògrafs de les Illes Balears.

Amb aquest taller, has animat ens fotògrafs a fer fotoreportatges sobre pesca responsable. Com has viscut aquesta experiència?

Normalment, faig tallers que duren un dia o una setmana, però aquest va ser diferent perquè en dues hores vaig haver de condensar molta informació. Va ser un taller més motivacional i inspiracional. Es tractava de fer veure a la gent com s’aconsegueixen les històries. El fotoperiodisme i el fotoreportatge no són fàcils. S’ha de posar molt d’esforç, moltes hores i molt de cor en les històries. Per això, vaig voler motivar-los a sortir de la seva zona de confort, a somiar més enfora i més alt del que es pensaven poder aconseguir. Volia que creguessin en la història que han de fotografiar. Si jo m’he de tirar a fer una història, aquesta història m'ha d'emocionar i hi he d'estar obsessionat. Si no, no arrib al final. Quan un projecte em lleva la son és que va bé. Per això, volia que aquests fotògrafs trobessin quina és la seva història o la seva paraula. Abans de començar a fotografiar no has de saber el que cerques, sinó que vas aprenent i fent-te especialista en un tema a mesura que el vas retratant. Els vaig parlar de com trobar un punt de vista diferent i a la vegada estètic sobre allò que han de retratar, de la necessitat d’obrir-se un poc per ser més creatiu i tenir un punt de vista més creatiu i no tant no documentalista. 

M’agradaria ser un peix i veure-ho tot des del punt de vista del peix.

La pesca té infinits punts de vista. Si l’haguessis de fotografiar, quina seria la teva mirada?

M’agradaria ser un peix i veure-ho tot des del punt de vista del peix. Estar davall la mar i veure-ho des de dins i també veure com es pesca des de davall la mar. Aquest seria un punt de vista interessant. També m'interessen els microcosmos, la possibilitat de poder representar la pesca a través d'una persona. En lloc d’intentar capturar-ho tot, es tracta d’estar amb una persona, veure el seu dia a dia i, a través de la constància i d'haver-la vist tant, trobar la connexió amb aquesta persona i la seva intimitat i així contar una història molt propera. Aquesta manera d'apropar-me és la manera que tenc d’aprendre molt. Amb els peixos no podria parlar-hi i no aprendria tant, però amb un pescador, a la seva barca, sí. 

 

Hi ha qualque projecte que tinguis especial interès a fotografiar sobre les Illes? 

He fet un projecte iniciat durant el confinament. Amb en Jaume Bonet, que és pilot, començàrem a volar amb un paramotor i aleshores vaig documentar el moment històric de les Illes Balears sense turistes. Són fotos aèries amb càmera infraroja de les Illes i de llocs sense gent. Actualment l’estam acabant. A més a més, també he fet el projecte "Paradís", sobre la Mallorca que desapareix. Són 160 imatges i es va inaugurar a Polònia fa uns mesos. Ara estam fent feina en el llibre i encara no sé si l'exposició arribarà a Mallorca.  

 

La teva carrera té un doble vessant molt clar: la música i la justícia social. La conservació marina podria encaixar dins els teus projectes? 

Sí. Jo crec que a la gent li pots contar tot el que vulguis, que els pot entrar per una orella i sortir per l’altra. Però de la imatge bona tothom se’n recorda. Té aquest poder de dir “hòstia, això és vera”. Aquesta és la funció de la fotografia: mostrar imatges que et diguin “a això hi hem de posar fre” o "això m'interessa", contar coses que tu no sabessis. A mi sempre m’han interessat les històries underground, les coses que no se sabien... i és això. Les fotos han de tenir molt de missatge tant estèticament com pel que fa a contingut, perquè la gent recorda les fotos bones i no les dolentes o mediocres. Aconseguir això significa moltes hores i creure-hi. 

 

A l’era de la imatge i de la sobre informació, com creus que els fotògrafs podeu ajudar a captar l’atenció en els vostres projectes? 

Cercant el desconegut, indagant i traient històries. Tenint relació amb persones que et facin recapacitar. No pots ser un turista amb una càmera i esperar canviar el món. T'has d'implicar de manera personal. Per fer el canvi, has de tocar a la porta de la gent que pot fer aquest canvi, perquè no tothom pot fer-lo. S’han de trobar històries que realment afectin aquells que les veuen. En el cas de la pesca responsable, de manera positiva, ja que és una cosa guapa de retratar. Ara bé, a mi sempre m’ha estat més fàcil mirar la cama torta, sempre m'han agradat més els problemes, la part obscura. Però ara només faig feina amb el que estim. El meu signe del zodíac és balança i no sé estar a mitges.  

 

La Intel·ligència Artificial matarà la fotografia? 

Fa un mes vaig baixar el Midjourney i en una setmana no vaig dormir. Vaig cometre un error, perquè li vaig demanar que fes fotos d’una història que jo havia fet i les que va fer s’assemblaven molt a les meves. Matarà la fotografia? No, però pot inspirar i donar idees. Ara bé, hi ha una cosa que mai tindrà, que són les vivències i l'emoció del fotògraf quan fa la foto: quan vas al cul del món per conèixer una cultura, una història, una persona i has plorat i rigut molt per aconseguir aquella foto... Tot això la IA no ho pot aconseguir. El resultat final pot agradar tècnicament, però com a persona no has deixat d’estar assegut davant d’un ordinador i això no és el mateix. Pot ser que un dia el producte final s’hi arribi a assemblar, però com a persona si només fas això seràs un inútil i no sabràs què és emocionar-se i confrontar-se a la gent amb una càmera.  

 

Test ràpid per a enamarats 

Un llibre: Black Passport, d'Stanley Greene. Greene va ser el meu amic i cofundador de l'agència NOOR. És un llibre que m'encanta i difícil de trobar.

Una imatge que t'evoqui les Balears: Una bona llum i el pa amb oli amb formatge. 

Una espècie marina: El pop. 

Una persona o organització de referència: Lemmy kilmister, el fundador de Motörhead.

Una platja: Es Carbó (Colònia de Sant Jordi) 

Optimista, realista o pessimista? Optimista i realista amb el que magrada i pessimista amb el que no.