Jaume Perelló, patró de Marilles.

Quan es decideix per part de la Fundació Adessium i de la família Van Vliet posar en marxa Marilles, jo ja coneixia els seus projectes arran de les meves feines a fundacions ambientals, i ells també em coneixien a mi. Vam parlar sobre la importància de posar en marxa un pulmó per als projectes marins de les Balears, un catalitzador, i de les mateixes converses va néixer la idea que formàs part de l'equip directiu per impulsar-la. No ho vaig dubtar

El patronat és una feina molt interessant perquè bàsicament el que fa és assegurar que els objectius de la fundació i la seva missió es duguin a terme. Per tant, dedicam una part important del temps a analitzar la situació del medi marí, els actors que hi intervenen, i miram de trobar les fórmules per fer possible que la protecció de la mar i els seus recursos pugui avançar, sempre partint de les iniciatives dels qui hi treballen cada dia. De fet, dedicam també molt temps a estudiar els projectes que presenten les persones i entitats que formen part de la família de la mar, i valoram aquells que consideram més necessaris. No és gens senzill perquè hi ha molts projectes i molta gent vàlida per dur-los a terme, i els recursos són limitats. És gratificant veure com avancen aquests projectes i com s'aconsegueixen resultats a poc a poc.

Marilles ocupa un espai que estava orfe. Hi havia molta gent, i n'hi ha molta, que treballa per la mar. Però mancaven 2 coses. D'una banda, més recursos econòmics per passar a l'acció i per aconseguir que la protecció d'àrees marines, o les bones pràctiques a la mar, fossin una realitat. I D'altra, mancava que treballassin més coordinadament, més en sintonia. Crec sincerament que Marilles ha aportat molt a aquests dos objectius. No es tracta només d'aportar uns recursos i ja està, sinó també d'assegurar-nos que els diferents actors, des dels pescadors, fins als ecologistes, els científics o l'administració, són capaços de cooperar de manera sistemàtica, identificant els problemes i cadascú posant allò que millor sap fer per afrontar-los. 

Això pens que és el gran resultat d'aquests 5 anys. Haver promogut el diàleg i l'anàlisi col·lectiva, més enllà dels projectes de cada entitat o institució. Els resultats, treballant d'aquesta manera, són molt més significatius.

Els reptes per a mi serien continuar treballant en la mateixa línia, la de fomentar que la 'família de la mar' sigui capaç de seguir cooperant per bàsicament augmentar la superfície de les àrees marines protegides, i també els recursos de gestió que s'hi dediquen que ara com ara són molt escassos. Paral·lelament, seguir treballant també per promoure una relació més harmònica dels ciutadans amb la mar a tots els nivells, des de la pesca, fins a la preservació de les praderes de posidònia o la reducció de la pressió sobre el litoral en general. En realitat són línies de feina que ja hem encetat aquests anys, i pens que cal mantenir-les i fins i tot incrementar la intensitat de la feina perquè la Mediterrània necessita que siguem capaços de trobar l'equilibri entre l'activitat econòmica a la mar i al litoral i la seva preservació. També continuarem treballant per incrementar el finançament de projectes, i per això ja s'ha iniciat una tasca per part de Marilles d'implicar altres agents finançadors, com particulars i altres fundacions, per tal d'atreure majors inversions a la conservació del medi natural.

Sempre hi he tengut relació, fa molts anys que tenc una petita embarcació semirígida i diria que la major part dels caps de setmana i dies lliures a la primavera i l'estiu me'ls pas a la mar. M'agrada molt navegar, també vaig tenir una petita embarcació a vela, i des de fa molts anys és una de les meves passions. M'agrada trobar racons i moments on hi ha poca gent, no sempre és fàcil, i gaudir en silenci del so de la mar, o posar-me una careta i capbussar-me. També som un gran aficionat a la cuina i ador el peix fresc. Sovint pens que no som conscients que és un luxe i un tresor poder anar al mercat i comprar-ne.