Jordi Chias va néixer a Barcelona el 1973 i la seva gran passió és la mar. Des de 1998 treballa com a fotògraf independent en temes aquàtics, especialment sota la mar. La seva especialitat és la fauna marina, encara que també ha fotografiat alguns dels esports d'aventura més extrems: apnea, busseig en coves i busseig en derelictes profunds. La seva feina s'ha publicat a diferents mitjans (llibres, revistes, pàgines web) i algunes de les seves fotografies han estat reconegudes amb esments destacats en diversos concursos, entre ells el BBC Wildlife Photographer of the Year (2006, 2008, 2010, 2012, 2013, 2014), el concurs de fotografia de natura més important en l'actualitat. Jordi Chías és membre del jurat de la tercera edició de MARE que finalitza el pròxim 15 de setembre.
Què aporta la fotografia submarina a la conservació marina?
La fotografia, en general, és una eina potentíssima, ja que és una manera instantània i impactant de contar una història i transmetre un missatge que ens involucra com a intèrprets del que estem veient.
I què aporta MARE en concret a la conservació de la mar Balear?
Els concursos ajuden a difondre una temàtica, són una concentració de bones imatges amb una temàtica, en aquest cas, molt concreta: la mar Balear. Per tant, ajuda a difondre el patrimoni natural que amaga la mar Balear a un gran públic.
Com a membre del jurat de la tercera edició de MARE, què valoraràs en les fotografies participants?
En primer lloc, el més important en un concurs és buscar bones imatges. Al mateix nivell, intent que siguin imatges honestes, és a dir, que ens contin històries reals. Finalment, valoro l'originalitat i la qualitat artística.
Jordi Chías a l'illa de Santa María. Foto: @hamiltonunderwater.
Quina és la teva relació amb la mar Balear i quines creus que són les claus per a la seva conservació?
He nascut al Mediterrani i és en aquesta mar on vaig posar per primera vegada el cap sota l'aigua. La Costa Brava i les Balears són els dos espais on més hores he passat submergit en tota la meva vida. Al meu entendre, les claus de la conservació passen per una bona valoració del patrimoni natural, és a dir, saber el que hi ha i en quin estat està, detectar els punts claus que sigui imprescindible conservar (no tots els llocs tenen el mateix potencial ni la mateixa capacitat de recuperació) i prendre totes les mesures perquè es recuperin. També crec que és imprescindible que prenguem consciència i valorem prèviament l'impacte de qualsevol activitat humana sobre el medi natural. Fins avui sempre ho hem fet a posteriori i sovint quan ja era molt tard.
Quina és l'experiència més memorable que has viscut fotografiant els fons de Balears?
Honestament són moltes, però si he de destacar-ne una, recordo un treball que vaig fer a Cabrera i que em va donar l'oportunitat de bussejar en pràcticament tota la reserva durant molts dies. A vegades vaig tenir la sensació de viatjar en el temps i conèixer com va ser el Mediterrani de molt temps enrere.
Test ràpid per a enamarats
Un llibre: Un vagabundo de los mares del sur, de Bernard Moitessier.
Una imatge que t'evoqui les Balears: una aigua transparent i un fons de posidònia frondosa.
Una espècie marina: totes les amenaçades.
Una persona o organització de referència: no m'agraden els personalismes. Qualsevol persona que participi i lluiti per fer un món millor. Això és cosa de molts, no d'una persona sola.
Una platja: prefereixo altres llocs, per exemple, les illes Bledes d'Eivissa (haurien d'estar protegides de “veritat" des de fa temps).
Optimista, realista o pessimista? Sóc “optimistarealista".
