L'Aliança per la Restauració demana un Pla Nacional més ambiciós

En un any marcat per la calor extrema i els grans incendis forestals, l'Aliança reclama reforçar el pla perquè compleixi de manera efectiva els objectius del Reglament Europeu de Restauració de la Naturalesa: recuperar els ecosistemes degradats, frenar la pèrdua de biodiversitat i reduir la vulnerabilitat del territori i del medi marí enfront del canvi climàtic i els fenòmens extrems. 

Després de la presentació per part del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) del primer esborrany del Pla Nacional de Restauració (PNR) davant la Comissió Europea, l'Aliança per la Restauració de la Naturalesa demana al Govern i a les Comunitats Autònomes que mantinguin l'impuls i aprofitin els pròxims mesos per a incorporar millores que permetin que el pla compleixi veritablement amb els objectius del reglament europeu. Espanya necessita que aquest pla passi del paper al territori i a la mar i que comenci a traduir-se en ecosistemes més sans i resilients enfront de fenòmens extrems cada vegada més freqüents.

La urgència és cada vegada més evident: Espanya afronta una tendència cap a estius més càlids i prolongats, amb onades de calor cada vegada més intenses i freqüents i una creixent irregularitat de les precipitacions, que agreuja els períodes de sequera i l'estrès dels ecosistemes. En el que duim d'any, els incendis forestals han afectat més de 275.000 hectàrees forestals, un 153% per sobre de la mitjana de 2016-2025, i s'han registrat 45 grans incendis forestals. També, el medi marí ha sofert condicions excepcionals: Copernicus va registrar durant l'estiu onades de calor marines en el Mediterrani occidental i temperatures superficials rècord per a un mes d'agost en àmplies zones d'Europa.
Per a l'Aliança, aquests episodis mostren la urgència de restaurar la naturalesa per a reduir la vulnerabilitat del territori enfront d'aquests fenòmens extrems.
Malgrat la seva clara insuficiència, la presentació del primer esborrany del Pla Nacional de Restauració ha estat un pas important, però la fase decisiva comença ara. El document remès a la Comissió Europea és provisional i encara queda pràcticament un any per a definir el pla. Espanya té ara l'oportunitat de dotar-se d'un full de ruta capaç d'actuar sobre aquestes vulnerabilitats. L'any vinent serà crucial per a aconseguir que el Pla Nacional de Restauració sigui una eina eficaç, amb prioritats clares, recursos suficients i resultats mesurables, que compleixi com a mínim amb els objectius del reglament europeu, i que la restauració deixi de ser una suma de projectes per a convertir-se en una política capaç de transformar i recuperar realment els nostres ecosistemes. Així mateix, ara que ja existeix un esborrany concret del PNR, és fonamental que les pròximes fases permetin una participació real sobre el seu contingut, de manera que administracions, comunitat científica, organitzacions i altres sectors socials puguin analitzar les prioritats, mesures i àmbits seleccionats, plantejar alternatives i contribuir a millorar el pla abans de la seva aprovació definitiva.
L'Aliança reclama així mateix incorporar un diagnòstic previ de les causes de degradació que condicionen la recuperació de cada ecosistema i explicar amb major claredat com s'han definit les superfícies i objectius d'actuació inclosos en l'esborrany. Abans de 2030, el PNR preveu actuar sobre 9.475 km² d'hàbitats terrestres, costaners i d'aigua dolça, 288 km² d'hàbitats marins, 3.241 km² d'ecosistemes forestals i 1.982 km² d'ecosistemes agraris, i recuperar 65 km de rius de flux lliure, a més d'intervenir sobre planes al·luvials, ecosistemes urbans, pol·linitzadors i hàbitats d'espècies. Per a l'Aliança, la revisió ha d'aclarir quins criteris ecològics, territorials i de priorització sustenten aquestes xifres i com es traduiran sobre el terreny i les àrees marines, evitant una mera suma de superfícies i actuacions disperses. El pla ha de respondre a una lògica estratègica, amb coherència territorial i connectivitat entre actuacions, i garantir que els objectius quantitatius es tradueixin en millores ecològiques reals, verificables i duradores tant en el territori com en el medi marí.
“La restauració requereix una priorització ecològica i territorial i no pot dependre d'actuacions aïllades d'una única administració. Necessita continuïtat i objectius compartits”, afirmen les organitzacions integrants de l'Aliança. Per això, reclamen reforçar la cooperació i coordinació entre el MITECO; el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA); les comunitats autònomes, les confederacions hidrogràfiques i la resta d'organismes competents. En el medi marí, on l'Administració General de l'Estat i el MITECO exerceixen competències especialment rellevants i directes, l'Aliança reclama un esforç molt major per elevar l'ambició del pla i concretar actuacions suficients per aconseguir els objectius de restauració.
Per traslladar el pla al territori i a la mar seran necessaris, a més, recursos econòmics. L'actual esborrany estima unes necessitats financeres mitjanes d'al voltant de 596 milions d'euros anuals fins a 2050. Per a l'Aliança, aquesta estimació s'ha de convertir en una estratègia financera pública, estable i suficient, capaç de garantir no sols l'execució de les actuacions, sinó també el seu manteniment i seguiment, en línia amb la Meta 19d del Marc Mundial de Biodiversitat de Kunming-Montreal. L'èxit del pla no pot mesurar-se, exclusivament, pel nombre d'hectàrees o quilòmetres quadrats en els quals s'hagi actuat; el seguiment haurà de comprovar si augmenta la biodiversitat, millora l'estructura i funcionalitat dels ecosistemes, es recupera la connectivitat, disminueixen les pressions que van provocar la seva pèrdua i degradació, i augmenta la resiliència del territori enfront de fenòmens extrems i al canvi climàtic.
Per a l'Aliança, els pròxims mesos seran decisius per convertir l'esborrany en un veritable full de ruta de restauració. Per això, les organitzacions demanen reforçar la seva ambició i base científica, millorar la governança i prevenir noves degradacions, garantint recursos suficients i orientant les actuacions cap a resultats ecològics mesurables i duradors.