Macarena Molina: "Encara que al principi hi havia un gran rebuig, ara els pescadors són els majors defensors de la reserva marina"

Macarena Molina va estudiar Ciències de la mar i també és pescadora. Amb una llarga trajectòria dedicada a la conservació de l'oceà, que va passar per les reserves marines de les Illes Balears, actualment treballa amb Ecologistes en Acció y PESCARTES, l'associació de pescadors artesanals de la reserva marina de Cap de Gata, amb l'objectiu de teixir llaços entre l'ecologisme i el sector pesquer. Macarena també forma part del projecte MED30. 

Vares estar tres anys embarcada com a marinera en un vaixell de pesca d'arts menors. Com ha influït aquesta experiència en la teva trajectòria com a científica marina?

Va suposar un canvi radical. Vaig passar de veure els pescadors com una cosa aliena a l'ecosistema a ser conscient que són un element més d'aquest. Són els primers a advertir els canvis i a patir-los quan són negatius. Es van convertir en el meu més fiable “indicador”.

"Vaig passar de veure els pescadors com una cosa aliena a l'ecosistema a ser conscient que són un element més d'aquest".

Com és la relació dels pescadors de Cap de Gata amb la reserva marina? Com els ha influït?

En el cas de la Reserva Marina d'Interès Pesquer (RMIP) de Cap de Gata que és on més temps he fet feina, he notat un canvi radical en la postura dels pescadors enfront de l'espai marí protegit (EMP). Inicialment, hi havia un gran rebuig, però actualment són els majors defensors. Encara que aquest canvi no és pels efectes de la reserva com caldria esperar. El canvi s'ha produït perquè a pesar que va ser un EMP imposat i sense cap participació per part dels pescadors i que la gestió és un desastre, ells han entès que pot ser una gran oportunitat de protecció del seu mitjà de vida, i que el fet que s'estigui gestionant malament, no significa que no sigui vàlida.

"A pesar que va ser un EMP impost i sense cap participació per part dels pescadors i que la gestió és un desastre, ells han entès que pot ser una gran oportunitat de protecció del seu mitjà de vida."

En el seu dia a dia, noten els efectes del canvi climàtic? Com?

Per descomptat. Són els majors observadors de la mar que conec, i a més això ho fan a un nivell molt local. Cap sistema de teledetecció podria substituir-los ara com ara, haha. Això fa que notin que el comportament de les espècies ja no respon al mateix calendari, que la temperatura de l'aigua canvia moltíssim, que apareixen noves espècies i desapareixen altres (però no sols les espècies d'interès pesquer), que la grandària dels individus canvia…I moltes més coses.

El futur de la pesca passa per tenir espais marins protegits on no es pugui pescar?

Com he dit al principi, per a mi els pescadors formen part de l'ecosistema i si ells no ni són l'ecosistema no funciona. Seria com pensar que no hi hagués anfosos o fanerògames. No hem d'oblidar que els pescadors a més de pescar són la font d'informació de l'estat dels ecosistemes. Però sí que crec que, de la mà dels pescadors, s'haurien d'establir llocs de màxima protecció per ajudar-nos a entendre l'ecosistema i aconseguir el major benefici per a tots

"No hem d'oblidar que els pescadors a més de pescar són la font d'informació de l'estat dels ecosistemes".

A la conferència que vas fer a Cartagena el passat 21 d'abril vas dir que de vegades la ciència ha d'aprendre a contar les coses. A què et referies?

La comunitat científica s'ha acostumat a relacionar-se només internament i, quan surt del seu “nínxol” ho fa només cap a l'administració, que es limita a usar-los a criteri propi. No obstant això, no s'ha preocupat mai de fer que els usuaris dels EMP entenguin els resultats de les seves recerques, a pesar que sempre acudeixen a ells per a l'obtenció de dades. Crec que si es creessin espais on la ciència i els usuaris dels EMP poguessin intercanviar informació, seria molt beneficiós per a l'objectiu de conservació que perseguim.

La relació entre la pesca i la ciència hauria de millorar? Com?

Bé, des del meu punt de vista, els científics haurien de ser més generosos amb el seu coneixement i els pescadors podrien formar-se per a ser més útils a la ciència. Serien un bon tàndem de coneixement: científic i tradicional

Què és el coneixement tradicional ecològic?

És el coneixement ancestral que tenen els usuaris d'un determinat espai. És memòria del que va haver-hi, dades del que ocorre i registre dels canvis. Tot a un nivell tan local, que si aconseguíssim recuperar-lo tot, tindríem el mapa del litoral: com va afectar aquest passeig marítim a les fanerògames d'aquesta zona, què va passar amb els pops quan varen col·locar el cable submarí, com es va modificar un corrent quan varen construir un espigó a quilòmetres de la zona, etc.

En una entrevista vares dir que quan has gaudit més a la teva vida és durant el temps que vas passar com a pescadora. Per què?

Perquè cada dia era un repte. Vaig aprendre tant (i continuo aprenent) de la mar, dels vaixells, de les espècies. I a més era un luxe veure començar el dia o fer-se fosc. Tampoc puc deixar d'esmentar que conviure amb pescadors em va canviar personalment. El seu lliurament al treball, la seva paciència davant les adversitats i la seva humilitat davant la mar han estat per a mi el major regal de vida. I per descomptat aquesta rebel·lia que els porta a fer el que cal fer perquè saben que tenen raó (aquesta que espanta tant a uns altres).

Sempre has estat vinculada a la mar? Per què vares decidir dedicar-te a la conservació marina? 

La meva relació amb la mar va començar sent jo molt petita, però només com a estiuejant. M'encantava nedar en la mar i la primera vegada que vaig tenir unes ulleres per a veure el que hi havia sota la superfície va ser un gran descobriment. Això em va portar a estudiar Ciències de la Mar. Però el canvi més profund, la qual cosa em va vincular amb la protecció dels oceans per sempre va ser veure la mar a través dels pescadors.

TEST PER A ENAMARATS 

Un llibre: El vell i el mar, d'Ernest Hemingway.
Una imatge que t'evoqui les Balears: El port pesquer de Sóller.
Una espècie marina: els pescadors artesanals.
Una persona o organització de referència: PESCARTES.
Una platja: Cap de Gata (Almeria).
Optimista, realista o pessimista: Pessimista desenganyada (sempre hi ha alguna cosa que es pot fer i persones que volen fer-ho).