Les àrees marines protegides (AMP) es creen principalment per dos motius. Un d'ells és millorar el rendiment pesquer, com és el cas de les 11 reserves marines que tenim a Balears, de les quals dues –Sa Dragonera i Llevant– són compartides amb Madrid. L'altre motiu és la conservació de la biodiversitat, hàbitats i espècies d'alt valor ecològic. En aquesta categoria entren els parcs nacionals com Cabrera; parcs naturals com Ses Salines a Eivissa, s'Albufera des Grau a Menorca, o Es Trenc a Mallorca; reserves naturals i zones Natura 2000. La bona notícia és que aquests dos objectius es retroalimenten. Una reserva marina creada amb objectius pesquers beneficia la conservació d'hàbitats i espècies, i al revés.
L'altra bona notícia és que a més d'aquests beneficis evidents, les reserves proporcionen molts altres béns i serveis. Generen valor i oportunitats per al desenvolupament d'activitats econòmiques com el busseig, la nàutica i l'educació en la naturalesa; són un atractiu turístic que pot generar beneficis directes i indirectes per al comerç, la restauració i l'economia local; i són font de gaudi, oci i benestar per a residents i turistes.
Per obtenir tots aquests beneficis, hem d'invertir recursos. Cal tenir programes de gestió i recerca per fer un bon seguiment, una vigilància efectiva, una governança funcional i, sobretot, un bon finançament. Balears té una bona xarxa d'àrees marines protegides que han donat bons resultats, però que encara està molt per sota del seu potencial. Ampliar, enfortir i consolidar les AMP ha de ser una prioritat dins de la estratègia de recuperació econòmica de Balears i de la resta de l'estat.
