Imatge: David Arquimbau Sintes
La protecció i millora de la mar balear és una responsabilitat compartida. En una economia com la nostra, és evident que per assolir-la cal, a més del suport de pescadors i navegants, el compromís de la indústria turística. Sense aquest, serà molt difícil aconseguir l’objectiu col·lectiu de transformar les Balears en un referent en conservació marina.
Aquesta implicació del sector del turisme s’ha de fer com a mínim a tres nivells: treballant per reduir l’impacte a escala empresarial; invertint en la millora de l’entorn natural del qual depèn l’activitat turística (i no tan sols en la seva propietat, jardí o tros de platja) i, per últim i molt important, emprant la força i la influència que té per fer passos de gegant en conservació marina en lloc d’anar arrossegant les cames.
La realitat és que encara estem molt i molt lluny d’un sector turisme plenament implicat en la cura i custòdia de la mar Balear. Encara que el turisme es beneficia enormement d’una mar i una costa en bon estat, fins ara a iniciativa pròpia ha invertit molt poc en la seva cura i conservació i no ha posat tot el seu pes i influència rere aquesta causa.
Malgrat això, hem vist senyals de millora en els tres fronts. La majoria del sector turístic ja està treballant per reduir el seu impacte, implementant mesures per reduir el consum d’aigua, les emissions de carboni o la generació de residus, o per comprar producte local. La petjada ecològica està entrant dins el balanç de resultats i ho farà encara més després de l’entrada en vigor de la Directiva Europea sobre Informació Corporativa en matèria de Sostenibilitat.
En els últims anys també hem començat a veure algunes accions destacables d’empreses del sector que s’implicaven en conservació marina. Fundatur, grup RIU o TUICare Foundation –aquesta amb mig milió d’euros–, han fet aportacions econòmiques significatives per a la conservació de la mar Balear. Es tracta de donacions que la Fundació Marilles redistribueix íntegrament a projectes i entitats locals, amb més probabilitat d’impacte. Ens han permès avançar plans per restaurar badies somes, en la millora i ampliació d’àrees marines protegides o per coproduir amb IB3 la inigualable sèrie Arxipèlag Blau, entre moltes altres activitats.
També cal destacar l’ampli suport que les empreses hoteleres i del sector turístic han donat al Pacte Blau Balear. Cal celebrar que fa poc mes d’un any un gruix molt representatiu de la indústria turística de les Balears es va significar públicament a favor d’aquesta iniciativa demanant més acció política i més finançament per a la protecció de la mar balear. Esperem que sigui la primera de moltes passes que permetin donar visibilitat al compromís de la indústria del turisme amb la conservació marina d’aquestes illes i del seu patrimoni natural
Però, tal com ja reconeix el mateix Pacte Blau Balear, no podem parlar de conservació marina ni de turisme de qualitat sense fer menció a una variable clau: la quantitat. Hem de parlar del volum de turistes que visiten les nostres illes i de la creixent pressió demogràfica.
Si no treballem la quantitat no podrem tenir un turisme de qualitat, ni una mar ben conservada. Aquesta obvietat ha estat motiu de polèmica durant les últimes dècades. Ara bé, després del sorprenent – i benvingut– anunci de la Presidenta Prohens la setmana passada reconeixent que les Balears han de reduir la quantitat de turistes, sembla que entrem en un nou context.
Després d’anys escoltant que hem de créixer en valor i no en volum, esperem que finalment es pugui passar de les paraules a l’acció. Mentre cerquem les millors fórmules per reduir la pressió demogràfica a les Illes, ara més que mai cal que el sector turisme i el Govern reforcin i demostrin – respectivament – el seu compromís amb la protecció i regeneració de la mar balear.
Aniol Esteban - Director
