100 indicadors per avaluar l’estat de la mar Balear

Representants de les màximes institucions científiques i de l'administració autonòmica, convocats per la Fundació Marilles, fan pública la iniciativa Informe Mar Balear que té per objectiu avaluar l'estat ambiental d'aquesta mar i veure com evoluciona al llarg del temps.

L'informe integra un llistat inicial d'indicadors -suggerits pels principals centres de recerca de Balears- i dades de l'administració pública per garantir una sòlida base científica i l'aportació d'informació necessària per avançar cap a la seva elaboració.

• A principis del 2020 es publicarà un precursor de l'Informe Mar Balear amb informació d'un centenar d'indicadors ecològics i socioeconòmics. Es preveu que l'informe es publiqui regularment per poder analitzar l'evolució dels diferents indicadors.
• L'informe serà públic i accessible, amb metodologies ben definides i basat en dades fiables. Permetrà saber com evoluciona l'estat dels ecosistemes marins i litorals de Balears, les pressions a les quals estan sotmesos i com responem a elles.
• Fins avui, la iniciativa reuneix les següents institucions: Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), Sistema d’Observació Costaner de les Illes Balears (SOCIB), Universitat de les Illes Balears, Conselleria de Medi Ambient i Territori, Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM), Consell Econòmic i Social (CES), Fundación Biodiversidad, Fundació Marilles i Grupo Iberostar. Està oberta a altres organitzacions i institucions.
• La Fundació Marilles ha aportat 100.000 euros per cobrir els costos de coordinació inicial de la iniciativa, així com de producció i divulgació de l'informe. Aquesta quantitat permet iniciar un projecte que per ser ben executat requerirà d'un nivell de finançament molt superior a l'actual i, per tant, d'un increment substancial de la col·laboració públic-privada.

Com evoluciona la mar Balear?

Ara mateix no és possible respondre a aquesta pregunta de manera global. L'Informe Mar Balearneix per respondre de manera objectiva a aquesta pregunta en les seves múltiples dimensions d'escales espacials i temporals, disciplines i metodologies. L'estructura acordada de manera inicial de l'informe compta amb 102 indicadorsque descriuen l'estat, les pressions i les respostes. Alguns d'ells necessitaran de sèries temporals llargues abans de poder treure conclusions. Aquesta llista inicial inclou aquells indicadors per als quals existeix informació fins avui.

Continguts

L'informe recopilarà indicadors de diferents variables fisicoquímiques i ecològiques dels principals ecosistemes marins de la mar Balear, així com indicadors de la dinàmica poblacional d'espècies d'interès pesquer o ecològic (ocells, plantes, algues i peixos). L'informe també aportarà informació sobre les platges, la qualitat de les aigües de bany, plàstics i altres tipus de contaminació, l'impacte de les espècies invasores, indicadors del canvi climàtic i altres pressions sobre la mar i els seus recursos derivades de l'activitat humana, especialment el turisme i la pesca.

Unint forces

La coordinació de la iniciativa és a càrrec de la Dra. Raquel Vaquer-Sunyer i la Dra. Natalia Barrientos, de la Fundació Marilles. Durant els últims mesos, han treballat amb experts dels centres de recerca i de les administracions implicades, recopilant i avaluant la informació existent. Investigadors i representants de l'administració pública han col·laborat estretament en aquesta tasca. El resultat serà un document precursor que complementa i completa iniciatives científiques i/o acadèmiques prèvies i que es publicarà al gener de 2020, i un primer Informe Mar Baleara la fi del 2020 o principis del 2021.

• Toni Quetglas, director del Centre Oceanogràfic de Balears de l’IEO: “Des del minut u vam saber que havíem de participar en aquesta iniciativa. El personal científic es veu desbordat en el seu dia a dia per complir amb els seus cada vegada majors compromisos per part de diferents administracions, en el nostre cas especialment de la Comissió Europea. Això fa que no pugui dedicar el temps que desitjaria a difondre els seus resultats a la societat, que és al cap i a la fi qui finança la seva activitat. En aquest cas, a més, s’uneixen esforços per posar en comú el treball de diferents grups de recerca i, per estrany que sembli, això ja és per si mateix un mèrit importantíssim”.
• Jorge Terrados, director de l’IMEDEA-CSIC-UIB: “Em sembla una iniciativa excel·lent i molt necessària. Espero que l'elaboració de l'informe sigui un catalitzador que permeti reunir tota la informació que estan generant les diferents institucions sobre la mar Balear i ajudi a identificar quines llacunes de coneixement existeixen encara”.
• David Carreras, director de l’OBSAM-IME: "Un dels majors valors d'aquesta iniciativa és que permet visualitzar l'immens treball realitzat per nombrosos grups de recerca a les illes Balears al llarg de les útimas dècades. Unes dades que ara seran més accessibles per a la gestió del medi marí o simplement per satisfer les inquietuds de coneixement de qualsevol amant de la mar."
• Joaquín Tintoré, director del SOCIB: “Creiem en la necessitat i la urgència de disposar de dades fiables a escala local i regional, i sèries temporals a llarg termini, accessibles a tots els ciutadans i com a suport a la presa de decisions. Aquestes dades han de seguir uns estàndards internacionals quant a metodologies i control de qualitat. Donem suport a aquesta iniciativa i confiem que s'aconsegueixi el nivell de finançament adequat que faci possible una col·laboració real entre totes les institucions públiques i privades”.
• Miquel Mir, conseller de Medi Ambient i Territori: “La conservació de la mar és una línia d'actuació estratègica per a aquest Govern. Per aquest motiu, estarem sempre al costat d'iniciatives d'aquest tipus. Estem especialment orgullosos de col·laborar en aquest projecte, al qual aportarem dades i informació. L'Informe Mar Balearserà un complement de gran valor a les polítiques aplicades pel Govern en els últims anys”.

• Jordi Llabrés, vicerector de la UIB: “Es tracta de la primera iniciativa en la qual conflueixen totes les institucions científiques de Balears, l'Administració i entitats dedicades a l'estudi i conservació dels ecosistemes marins, com a font de riquesa i recursos. És un clar exemple de sinergia entre els centres on es formen futurs professionals i es genera el coneixement i els qui poden aplicar-lo de manera efectiva”.

• Raquel Vaquer, coordinadora de l’informe: “Aquest estudi serà molt útil per promoure una gestió adequada de la mar Balear basada en dades i evidències científiques. Disposem de molta més informació del que esperàvem quan vàrem començar la recopilació, però les dades estaven disperses i inaccessibles per a la majoria de la població. Amb la publicació d'aquest informe tota aquesta informació serà pública i totalment accessible a qualsevol persona que tingui interès a descobrir la mar Balear i conèixer el seu estat de conservació”.