Balears perd una altra oportunitat de liderar en pesca sostenible

Comunicat en relació a “De la Concha reclama a Madrid que rebutgi la proposta de reducció d'un 15% dels dies de pesca per a la flota d'arrossegament en el Mediterrani Occidental com planteja la Comissió Europea”https://www.caib.es/pidip2front/jsp/ca/fitxa-convocatoria/9614370

Balears perd una altra oportunitat de liderar en pesca sostenible a nivell Mediterrani.

El posicionament defensat per la consellera Mae de la Concha davant el ministre d’Agricultura i Pesca, el senyor Planas, demanant-li que s’oposi a una reducció d’un 15% de dies de pesca per la flota de ròssec –tal com demana la UE– representa una passa enrere en l’ambició de transformar Balears en flota referent de sostenibilitat a la Mediterrània. 

Balears és líder en protecció d’espais marins i compta amb un sector pesquer receptiu i amb ganes de ser més sostenible (i que ja ha fet molts esforços). És pionera en la creació de reserves marines i en marques per afegir valor al producte. A més, està treballant en nous models de gestió d’espècies i hàbitats. Durant els mesos de la pandèmia, la flota de ròssec ha demostrat una capacitat d’adaptació i gestió envejables. Els guanys no s'han vist afectats en proporció amb la reducció de dies de feina. Un cas d’estudi que podria ser model per a altres flotes de la Mediterrània. Un exemple que demostra la viabilitat d’assolir l’objectiu de “pescar menys i guanyar més”. 

En comptes de fer valer aquest tret diferenciador –que podria ser un valor afegit pel producte pesquer de Balears– el Govern balear ha optat per fer pinya amb altres comunitats autònomes diluint el seu potencial com a força de canvi a la Mediterrània. Amb una Mediterrània que té els índexs de sobreexplotació pesquera més elevats de les aigües europees, ja fa anys que des de la UE s’apunta cap a plans de gestió més sostenibles. La proposta del Consell de Pesca de la UE no és cap sorpresa, i des de Balears ja s’han fet esforços per preparar-se. És una llàstima que en l'últim minut no s’hagi volgut fer valer el lideratge de Balears.

És cert que cal millorar el coneixement i els estudis científics sobre les espècies pesqueres –i sobretot cal fer-los més accessibles al públic– però això no és una excusa per no actuar. De la mateixa manera que la consellera demana més estudis per justificar una reducció de dies de pesca, també s’ha de demostrar amb dades que la reducció de dies de pesca és “un impacte impossible d'assumir per a la flota d'arrossegament de les illes”.

Balears compta amb una flota de ròssec petita –unes 35 embarcacions en total– però de gran rellevància per l’estabilitat de confraries i provisió de producte local fresc. La flota de ròssec ha davallat notablement durant els últims anys. És un sector que té molts reptes per davant. Superar-los requereix mirar cap al futur i no fer el mateix de sempre. El futur del ròssec a Balears depèn d'innovar, accelerar la implementació de mesures de baix impacte com les portes pelàgiques, reduir emissions de carboni, afegir valor a la seva captura amb una millor comercialització, i ser modèlics en el compliment de normativa i transparència. Alguns ja ho estan fent, però cal elevar l’ambició de la flota, i del Govern per fer-ho possible. Els fons de recuperació econòmica són una oportunitat per avançar amb pas ferm cap a una flota (encara més) sostenible i una xarxa d’àrees marines protegides ampliada i efectiva. Ambdós factors són crítics per garantir el futur de la pesca professional a Balears.