Notícies

Brad Robertson, president de Save the Med

Publicat 29.09.2020

Compartir

Brad Robertson, president de Save the Med

Save the Med és una organització amb seu a les Balears que treballa per a la regeneració marina mediterrània. A través del seu equip i d’una àmplia xarxa de voluntaris, desenvolupa i implementa projectes de conservació marina, iniciatives comunitàries i programes educatius. Parlem amb Brad Robertson, president i cofundador de la Fundació Save the Med.

Quina és la teva trajectòria i com vas arribar Mallorca?

Em vaig criar a la costa est d’Austràlia, i vaig passar molts anys fent busseig al Gran Escull de Coral amb científics que em van inspirar molt. Aquí és on es va forjar la meva passió pel mar. Vaig tenir la bona sort de que vam decidir traslladar-nos a Mallorca, sense saber quantes experiències impressionants estava a punt de viure a la mar Balear. Vaig arribar a Mallorca fa deu anys amb la meva increïble dona, Bea –sense contactes ni plans, però amb ments obertes.

Què és Save the Med?

STM és una organització de regeneració marina mediterrània. La nostra feina té una base científica i ens centrem en dues àrees: la contaminació i la protecció marina, amb ciència, educació, divulgació i canvis de normativa dins d’ambdues àrees. Creiem en el poder de la gent local com a catalitzador del canvi positiu, i mitjançant la nostra labor construïm xarxes amb ONG, centres de rescat i individus afins.

Quins són per a tu els reptes de la mar Balear?

Els éssers humans són definitivament el desafiament més gran en qualsevol acció basada en la conservació. Els nostres diversos trets i objectius creen una fluctuació de valors i morals – o una severa falta d’ells. Un enteniment col·lectiu de que formem part de la natura i no estem separats d’ella, aquesta és la clau per solucionar tots els problemes socials i mediambientals.

Quina ha estat la teva experiència més memorable sota aigües balears?

Estic completament enamorat de la mar Balear, que m’ha donat algunes de les experiències submarines més memorables de tota la meva vida. Un lloc que mereix reconeixement i protecció internacional per la seva biodiversitat – considerant que el Mediterrani és un dels mars més malalts del món. La meva experiència més espectacular aquí, fins ara, ha estat capbussar-me amb el nostre equip multimèdia, filmant tonyines vermelles, potencialment milers d’elles, impossible contar-les totes! Emocionant, espiritual i súper motivador. Podeu veure el vídeo aquí:

 

Test ràpid per enamarats

Una lectura: Designing Regenerative Cultures, de Daniel Wahl.
Una imatge: Cultura i biodiversitat ricques.
Una espècie marina: Pescadors responsables, locals, tradicionals i artesanals. Estan tan en perill d’extinció com moltes de les espècies marines reals. Definitivament són un grup de persones a qui hem de recolzar!
Una organització o persona de referència: Brett Jenks, de RARE.
Una platja: Avalon.
Una frase que et defineixi: “Només aquells qui vulguin arriscar anar massa lluny poden descobrir lo lluny que poden arribar” – T.S. Eliot.

Optimista, realista o pessimista? Em considero un optimista realista.