"Per implicar la comunitat és clau ser constant, estar disponible i adaptar-se"

Yaiza Santana Bernaldo (Mont-ral, Tarragona, 1989) és biòloga marina amb un màster en biodiversitat marina i conservació. La seva trajectòria professional és molt variada, però té un fil conductor: la unió entre conservació marina i comunitat.  

Des de ben petita, va estar unida a la mar. Quan, a la universitat. va connectar amb Ecologistes en Acció, va començar a explorar la cogestió pesquera i la intersecció entre ecologisme i realitat social. Ha fet feina amb fanerògames marines i dinàmiques d'assentament d'invertebrats, ha participat com a marinera en campanyes oceanogràfiques i ha fet la volta al món durant cinc anys en una embarcació clàssica seguint la ruta de Magallanes. Aquesta experiència li va donar una visió global de la realitat dels oceans i les comunitats costaneres. Ara, aplica aquests coneixements a escala local, coordinant el projecte "Sa Dragonera Blava" a la Fundació Save the Med. 

 

En què consisteix el projecte Sa Dragonera Blava?

És un projecte que té com a objectiu final el recuperar la bona salut i la biodiversitat de les aigües de Sa Dragonera, el litoral de Sant Elm i d’Andratx. Per aconseguir això treballem en tres eixos: sensibilització, comunitat i gestió de l’espai. De la feina que fem amb la comunitat, s’ha creat la Xarxa Dragonera Blava, un procés participatiu multisectorial que té com a objectiu aconseguir una governança participativa, és a dir, que la comunitat i sectors formin part de la presa de decisions de la gestió del litoral del municipi d’Andratx i en especial de les aigües de sa Dragonera – Sant Elm. Fem trobades trimestrals en format fòrum participatiu i actualment hi ha tres meses de feina instaurades en què es treballa de forma continuada en els temes prioritaris per a la comunitat de Sant Elm. 

Vàreu començar l’any 2019. Durant aquests anys, quins canvis s’han produït en la implicació de la ciutadania en la protecció de l'àrea marina protegida?

En aquests quatre anys de projecte hem aconseguit instaurar un procés participatiu amb representació de tots els sectors presents en el litoral del municipi: busseig, nàutica, pesca professional, pesca recreativa, comerços locals, HORECA, residents, ONGs/associacions i administració. Això és important perquè la comunitat està aprenent com portar un procés amb una perspectiva diversa en la qual s’arriba a decisions per consens i escolta. Això la fa més  forta i resilient.  

"La comunitat està aprenent com portar un procés amb una perspectiva diversa en la qual s’arriba a decisions per consens i escolta".

Podries destacar algun o alguns projectes que hi heu duit a terme?  

A  través del procés participatiu hem desenvolupat una guia de bones pràctiques i estem duent a terme una campanya de comunicació d’aquestes que creiem que tindrà un impacte molt positiu en la relació de les persones amb l’entorn. També estem treballant per fer de Sant Elm un espai de referència pel que fa a la gestió dels fondejos d’embarcacions. Aquesta línia de feina està tenint molt bona resposta i creiem que en poc temps es començaran a veure resultats. En aquests anys de projecte hem aconseguit també que les empreses locals tinguin informació clara sobre el medi marí, sobre les regulacions a sa Dragonera i que estiguin implicats en prendre cura de l’entorn que els envolta. L’administració també és una peça clau. Actualment hi està implicada la Direcció General de Pesca i la direcció del Parc Natural i de l’Ajuntament d’Andratx. Tot està anant en molt bona direcció.  

Quins canvis heu observat a la Reserva Marina de Sa Dragonera?

Des de la implementació de la Reserva Marina a les aigües interiors de sa Dragonera (al 2016) i a les aigües exteriors (al 2020), hem observat una millora excepcional tant de la quantitat de peixos com de la seva mida, així com també de la diversitat d’espècies. La reserva marina envolta l’illa de sa Dragonera i banya el litoral de Sant Elm. L'espai en què es nota més aquesta millora és el Cap Llebeig. En el darrer seguiment dels peixos d’interès pesquer, al 2022, és va constatar que en les seves aigües interiors, la mida dels peixos s’havia multiplicat per set en comparació a abans de crear la RM i la quantitat ha augmentat molt. Per exemple, la presència d’anfós s’havia multiplicat per 40. Aquest punt de la RM és pot considerar un punt calent (hotspot) de biomassa i diversitat.  

"D'ençà que és reserva marina, al Cap Llebeig la mida dels peixos s'ha multiplicat per set". 

I a les aigües exteriors? 

Com que la zona d’aigües exteriors és una reserva integral on no és pot fer cap activitat extractiva i en algunes zones no es pot fer cap activitat, estem veient molts menys impactes d’hams o xarxes. També hi comencen a aparèixer espècies que abans costava molt veure, com la bròtola de roca, l’anfós o la cigala. 

Quines són les principals pressions a les que està sotmès? 

Hi ha molt de trànsit d’embarcacions que travessen pel freu i que, a més, ho fan a una velocitat altíssima. Això impacta directament en la vida marina de la zona, tant pel renou que fan com pel perill de col·lisions, i en la vida del residents, ja que fa que sigui perillós fer caiac, nadar o estar en embarcacions petites, entre d’altres. Un altre impacte destacable són els fondejos sobre posidònia per part embarcacions de lloguer i també els vessaments de les aigües brutes d’aquestes embarcacions directament al mar. També hi afecta la gestió de les aigües residuals del poble i evidentment l'encalentiment de les aigües. 

"El trànsit d'embarcacions i la seva velocitat afecta directament tant la vida marina de la zona com la vida dels residents". 

Creis que la població està conscienciada de la necessitat de protegir aquests espais?

Creiem que la població de cada dia més és conscient d’aquesta necessitat. Sobretot  perquè veuen, per una banda, com es degrada l’entorn i els impactes que hi ha i, per l’altra, comproven com millora la vida marina a la reserva quan se li dona una mica de marge per recuperar-se. El que hem vist clarament és que hi ha una manca de informació clara sobre l’entorn marí i les regulacions de la zona. També hem constatat que hi ha un sentiment de escepticisme en que es pugui donar un canvi real. Ara bé, a través del projecte també comprovem que aquest sentiment s’està transformant en motivació i esperança. 

 

Què és allò que més preocupa la ciutadania? 

A la ciutadania li preocupa molt la qualitat de les aigües a Sant Elm, la massificació, els fondejos sobre posidònia, el trànsit i velocitat de les embarcacions i la manca d’informació i conscienciació. 

Hi ha una recepta per aconseguir involucrar la comunitat local? Com ho aconseguiu?  

Cada comunitat té les seves característiques i s’ha d’adaptar el procés al lloc i a la realitat local, per això és fonamental escoltar i no assumir res sense demanar. I sobretot,  estar presents, complir amb allò en què et comprometis, fer propostes realistes i a escala del que es pugui assumir i oferir espais divertits i dinàmics, que facin ganes de implicar-se. Crec que és clau ser constant, estar disponible i adaptar-se a les necessitats locals. 

Quins són els sectors més implicats? 

En aquests anys de projecte hem vist una implicació gran del sector del busseig, de la pesca professional, dels comerços i restaurants locals, de les empreses de nàutica així com dels residents i l’administració. En els propers anys volem treballar més de prop amb el sector hoteler i el de la pesca recreativa. 

Ens pots explicar alguna experiència que recordis especialment d’aquests anys amb la Xarxa Dragonera Blava?

Recordo el cinquè fòrum de la Xarxa Dragonera Blava. Allà vàrem instaurar les meses de feina i va ser molt emocionant veure la gran participació de persones locals i posar-nos a fer feina en temes concrets que havíem decidit a través de una feina llarga d’indagació col·lectiva de un any. Veure la motivació, l’energia, l’alegria que es respirava i la seguretat de que anàvem per bon camí, va ser molt emocionant i motivador. 

Sempre has tengut relació amb la mar? Quan i per què vares decidir dedicar-te a la conservació marina?

Sempre m’he sentit profundament lligada amb la mar i m’ha fet sentir com a casa. Han estat una bona influència els orígens canaris del meu pare i el fet de que ell hagi viscut casi tota la meva vida a Mallorca. Des de ben petita em va anar apropant al mar, ensenyant-me a llegir les corrents a les platges, a submergir-me, a fer surf. La meva mare sempre em va fomentar aquest amor pels oceans quan als 7 anys li vaig dir que volia ser biòloga marina.

 

TEST RÀPID PER A ‘ENAMARATS’: 

Un llibre: El país de las mujeres, de Gioconda Belli. 

Una imatge que t'evoqui les Illes Balears: un camí que passa pel costat d’horts i arriba a la mar. 

Una espècie marina: La barracuda. 

Una persona o organització de referència: La Lolita Chávez, referència en la cosmovisió, l’ecofeminisme i la feina des de la comunitat i el lligam d’aquesta amb la natura. 

Una platja: Cala Mesquida a l’hivern. 

Optimista, realista o pessimista? Optimista.