Conservar la mar en l'era de les dades
Notícies

Conservar la mar en l'era de les dades

Conservar la mar en l'era de les dades

07/10/2020

Compartir és guanyar: conservar la mar en l'era de les dades

Article publicat al Diario de Mallorca 30/09/2020

Al llarg de la història, la humanitat ha estat capaç de generar i acumular coneixement gràcies a la transmissió d'informació. Mentre llegeixes això, en la nostra societat tecnològica s'estan generant milers de milions de dades recollides per milers de milions de dispositius connectats a internet (mòbils, satèl·lits, càmeres, sensors, etc.), alimentant el món de big data.

Exemples de big data en la mar són els nombrosos instruments —boies, planadors submarins, mareògrafs— que estan transmetent dades oceanogràfiques, com la temperatura, la salinitat, l'onatge o el nivell de la mar, per satèl·lit en temps real. Per tant, estem inundant-nos de dades al mateix temps que ens sentim assedegats d'informació. Per evitar naufragis, aquest excés ha de ser canalitzat, classificat i compartit en un format senzill que permeti transformar la quantitat en qualitat per poder generar coneixement.

Per sort, el concepte de transparència i accessibilitat està cada vegada més implantat. Però les dades són eines neutrals que poden ser usats amb qualsevol finalitat, i no sempre la millor. Per això, encara existeixen barreres sobre quan i en quina mesura compartir-los. Un altre obstacle és la dificultat de trobar informació disponible per a qualsevol ciutadà, la qual cosa a vegades impedeix que les dades vegin la llum més enllà del departament encarregat de generar-los.

Quina podria ser la solució? Compartir més dades amb la societat per sadollar la nostra set de coneixement i reconèixer l'esforç intel·lectual i econòmic dels investigadors, promovent així una win-win situation—una situació en la qual tots guanyen. Entre els avantatges destaquen: detectar els buits d'informació per redirigir els objectius de la recerca; evitar la repetició d'estudis similars; identificar sinergies i crear ponts de col·laboració; i, finalment —no per això menys important—, millorar el coneixement, un punt clau per poder prendre decisions.

Un exemple positiu de la compartició de dades és l'Informe Mar Balear 2020. Un projecte el principal objectiu del qual és conèixer l'estat de la mar Balear per millorar la seva gestió. En aquest informe, 25 entitats de les Illes Balears (entre institucions científiques, el Govern Balear i el sector privat) i més de 60 científics, tècnics i funcionaris han aportat generosament les seves dades. Aquesta informació s'ha bolcat en cent indicadors que reflecteixen una mostra de l'estat d'espècies i hàbitats emblemàtics de les Balears, la qualitat de les aigües de bany, les principals pressions que sofreixen la mar i les costes, les accions dutes a terme per millorar l'estat de la mar i els beneficis econòmics que aquest ens aporta.

Un dels resultats més valuosos d'aquest informe és haver instaurat la confiança i el diàleg entre els diferents sectors implicats en la mar Balear. Junts continuem treballant en una nova versió de l'Informe Mar Balear (2021), ja que tenim la gran responsabilitat compartida de conèixer i cuidar millor la nostra mar, de la qual tant depenem. Qualsevol ciutadà pot descarregar l'informe en format PDF (en castellà, català o anglès), un exemple real de democratització de la informació perquè tots siguem conscients de l'estat de la nostra mar, quins problemes afronta i quines són les possibles solucions. Perquè compartir és guanyar: www.informemarbalear.org.

Natalia Barrientos, investigadora Informe Mar Balear.