Del fracàs a l'èxit col·lectiu

El mes de juny ha estat intens, amb molta actualitat de rellevància per al futur del medi marí a nivell global, nacional i balear. La conferència de les Nacions Unides dels Oceans, que va tenir lloc a Lisboa del 27 de juny a l'1 de juliol, ha de ser un punt d'inflexió que ens permeti deixar enrere el que en paraules de les Nacions Unides ha estat un “fracàs col·lectiu”, per garantir la protecció de la nostra mar i encaminar-nos cap a l'èxit col·lectiude la protecció de la biodiversitat marina a nivell global. 

Més de 150 països s'han compromès a conservar o protegir com a mínim el 30 % dels oceans amb àrees marines protegides i altres mesures de conservació efectives en 2030. No obstant això, aquestes promeses no són creïbles si no garantim una gestió efectiva del que ja hem protegit. Durant la conferència, la Med Sea Alliance –de la qual formem part– va presentar un estudi sobre les infraccions que la flota de ròssec de països de la UE ha comès pescant a zones protegides amb hàbitats vulnerables. Els resultats il·lustren els casos documentats d'embarcacions italianes, franceses i espanyoles que en els últims 15 anys han pescat il·legalment sobre hàbitats protegits com el coral·ligen, el maërl i la posidònia. Una pràctica que, malgrat no ser la norma a la nostra mar, també s'ha documentat a Balears. Cal acabar amb aquestes pràctiques i fer complir la legislació vigent. 

Però això només és una part del problema. Fa poques setmanes les imatges de la balena iubarta que va ser trobada i heroicament alliberada a aigües balears, a pesar que poc després va morir a les costes de València, va posar en relleu que encara hi ha barques de pesca (totes elles de fora de Balears) que usen xarxes de deriva. Les xarxes de deriva –també conegudes com a “cortines de la mort”– són uns ormejos que estan prohibits des de 2003, però que desgraciadament alguns països com el Marroc continuen usant. 

Parlant d'il·legalitats, aprofitem aquest editorial per condemnar enèrgicament la pràctica de tirar tonyines mortes al fons de la mar. Tonyines que es podreixen i es descomponen enmig de la mar i que massa sovint acaben putrefactes a les xarxes de barques d'arrossegament balears amb greus conseqüències econòmiques. Se sospita que l'origen del problema està en les empreses que pesquen i transporten tonyines vives des d'aigües balears a la península per ser engreixades en granges marines. Durant el trajecte, hi ha tonyines que moren per estrès, i perquè no comptin en la quota màxima de tonyina que poden pescar, les tiren al fons de la mar. Ha arribat el moment de fer un esforç col·lectiu per acabar amb totes aquestes il·legalitats, deixar enrere el fracàs i començar a caminar cap a l'èxit.

Continuar llegint la newsletter.