Àlex Bartolí: "El Mediterrani és el mar més perillós per als taurons"

Àlex Bartolí és biòleg marí i expert en pesqueries i en conservació de taurons i rajades. També és soci fundador de SUBMON, consultor i delegat per a Espanya de la European Elasmobranch Association i membre del SSC Shark Specialist Group de la IUCN. Va participar en les Jornades de Biodiversitat Marina Balear, amb una conferència sobre les tècniques per reduir la mortalitat d’elasmobranquis.  

Creus que l’estat de conservació dels elasmobranquis a la Mediterrània és crític? 

Sí. De fet, el Mediterrani és el mar més perillós per als taurons. És una de les zones on les espècies de taurons estan més amenaçades, com a conseqüència bàsicament de la sobrepesca. Al Mediterrani no hi ha pesqueries directament dirigides als taurons, però sí que hi ha captures accidentals de pràcticament tots els arts de pesca. Això, juntament amb el canvi climàtic, la contaminació, la destrucció d’hàbitat, la falta aliment i altres factors ha fet que prop del 50 % de les 80 espècies de taurons i rajades de la Mediterrània estiguin amenaçades. 

La seva principal amenaça és la sobrepesca? 

Sí que ho és. La sobrepesca és la principal amenaça i a ella li hem de sumar la destrucció dels seus hàbitats i altres factors com el canvi climàtic. Parlem de pesca en dos sentits. D’una banda, hi ha les captures accidentals de taurons i rajades, i de l’altra s’està acabant amb molts dels recursos alimentaris dels mateixos taurons. És a dir, hi ha menys peix perquè ells se’l mengin. De fet, aproximadament el 60% de les espècies comercials del Mediterrani estan en índex per sota dels nivells biològics de seguretat.  

"La sobrepesca és la principal amenaça per als taurons i a ella li hem de sumar la destrucció dels seus hàbitats i altres factors com el canvi climàtic."

Tots els arts de pesca provoquen captures accidentals? 

La pesca accidental depèn molt de les espècies i del seu hàbitat principal. Per exemple, les pelàgiques estan més afectades pel palangre de superfície, mentre que les demersals ho estarien més per l’arrossegament, el tresmall, el palangre fons... Depèn d’on s’estiguin bellugant aquestes espècies i depèn del tipus de tauró.  

Quines són les espècies de taurons que estan més amenaçades? 

Podríem fer una llista molt llarga, però resumint, el solraig (Isurus oxyrhinchus), la tintorera (Prionace glauca), l’ullàs (Centrophorus uyato), l’angelot o escat (Squatina squatina), els peixos serra (Pristis pristis) i els peixos martell (Sphyrna zygaena) serien algunes de les espècies en pitjor estat de conservació. 

Hi ha espècies que fa pocs anys nadaven a la mar Balear o Mediterrània i que ja han desaparegut?  

Sí, la més clara és el peix àngel, o escat, com en dieu a les Balears. De fet a les Balears existia un art de pesca que rebia el nom d’escatera i que servia per pescar aquesta espècie, que es considera extingida a la Mediterrània Occidental des de fa 40 o 50 anys.  

Quines accions creus que són clau per a la seva conservació? 

En general, hi ha dues accions clau: minimitzar les captures accidentals i protegir i conservar els hàbitats essencials per a aquestes espècies.  Pel que fa a reduir les captures accidentals, hi ha diferents tipus de tècniques per aconseguir-ho, però és complicat, perquè moltes vegades aquestes tècniques poden afectar altres espècies, com les aus o les tortugues. És difícil. En referència a la segona acció, s’hauria de determinar quines són les zones importants del seu cicle vital: reproducció, cria, alimentació, etc. Encara fa falta molt de coneixement per acabar de saber quines són.  

Et refereixes a les ISRA (Important Shark and Rays Areas)? 

Les ISRA són un projecte de la IUCN i un primer pas per identificar aquestes àrees i crear un atles. A partir d’aquest atles, en aquelles zones de màxima informació, s’haurien de poder establir graus de protecció. 

La complicitat dels pescadors és important? Què ha de fer un pescador per contribuir a recuperar estocs d’espècies protegides? 

La participació dels pescadors és fonamental, extremadament important. Ells són els que tenen les captures i cal conscienciació i afavorir l’alliberament més ràpid possible i amb el mínim dany, quan aquestes captures es produeixin. Però el seu paper va molt més enllà, perquè si detecten zones determinades on s’està capturant moltes d’aquestes espècies, poden avisar per intentar evitar aquestes àrees on tindran molta captura accidental de taurons i rajades. A més a més, això també va al seu favor, ja que una captura accidental pot malmetre les seves xarxes. Per tant, d’una banda s’han de minimitzar al màxim les captures accidentals i de l’altra, en cas de captura s’ha d’intentar que l’alliberament es faci de la millor manter possible.  

"La participació dels pescadors és fonamental, extremadament important. Ells són els que tenen les captures i cal conscienciació i afavorir l’alliberament més ràpid possible i amb el mínim dany, quan aquestes captures es produeixin."

Com ho ha de fer un pescador per alliberar-los, si en pesca un accidentalment? 

És important intentar entendre l’estructura de l’animal per agafar-lo per la zona on menys mal li fa. Hem de pensar que no tenen caixa toràcica i que quan  estan molta estona a la coberta o al terra tenen els òrgans comprimits. Hi ha un estrés intern per a l’animal. Pel que fa a la manipulació, mai s’ha de fer pels espiracles, els ulls o les brànquies, ja que són zones extremadament delicades. Tampoc s’han d’agafar per la cua, ja que la seva columna vertebral pateix. El que s’ha de fer és una espècie safata amb les mans, tot i que això també depèn de  la grandària de l’animal. Una mà ha de controlar la cua per evitar cops i l’altra l’ha d’acompanyar. Pel que fa al retorn a l’aigua, ha de ser una introducció, no l’hem de “tirar”. I tot això tenint en compte la seguretat del pescador, clar. És important fer un curs i després adaptar allò après a l’art de pesca, el vaixell... el pescador és qui millor domina l’art de pesca i els dos coneixements s’han d’unir.  

En aquest sentit, és important que els científics no anem als pescadors amb un manual, ja que el seu coneixement és molt valuós. S’ha de conèixer la pesqueria on treballen i fer feina conjunta per desenvolupar les millors tècniques a bord i trobar la millor manera de fer alliberaments, adaptant-los a la seva idiosincràcia: el tipus de barca, el material de què disposen, etc.   

Durant la teva presentació, vares dir que els taurons tenen aparença de forts però realment són “extremadament delicats i sensibles”. Per què? 

Les seves característiques biològiques els fan molt sensibles. Són espècies de creixement lent, que tenen una maduració sexual molt lenta i que tenen poques cries i per això qualsevol impacte fa la seva recuperació molt més lenta. Són grans depredadors i això en general implica que hi hagi menys individus. Són estrategues de la K.  Aquest és el seu primer punt de fragilitat, però n’hi ha més. Encara que algunes espècies poden ser molt grans, el fet de no tenir caixa toràcica o l’estrès que pateixen fora de l’aigua són elements a tenir en compte, ja que l’evolució no els ha preparat per suportar una estada fora de l’aigua.  

Què significa això d’estrategues de la K? 

En ecologia, diferenciem els estrategues de la K i de la R. Els de la R són espècies que maduren sexualment molt ràpidament, tenen moltes cries i, normalment són animals. Els de la K, en canvi, són espècies que maduren sexualment més lentament, amb molt poques cries i amb processos més lents i estables, com els taurons, que no poden suportar la pressió pesquera perquè no tenen capacitat de recuperar població. Recordem que els taurons tenen un creixement lent, maduració sexual tardana, molt poca descendència i, en alguns casos, els cicles reproductius poden ser cada dos o tres anys. Per això, la seva resposta als impactes és molt més lenta que en els peixos ossis.  

En una ocasió vares dir que allò que fa realment fa por és una mar sense taurons, perquè ajuden a mantenir l’equilibri ecològic a la mar. Què passaria en una mar sense taurons? 

No ho sabem. Dependria d’on es produís aquesta pèrdua. En general, els taurons són grans depredadors i també intermedis. Això ajuda a mantenir l’equilibri de les xarxes alimentàries, ja que controlen les  poblacions i, d’alguna manera, són enginyers d’ecosistemes. Ajuden al seu equilibri en una zona determinada i aquest es manté perquè hi ha preses i depredadors. El pitjor impacte es provocaria en un lloc on quan elimines tauró cap altra espècie pot assumir la seva funció. Treus una peça vital que provoca que es desordenin els pisos inferiors. 

En canvi, en zones determinades on, per exemple, hi ha taurons i tonyines, que estan en el mateix nivell depredador, l'impacte no és tan gran perquè hi ha espècies que substitueixen aquella funció. De totes maneres, és difícil fer afirmacions. Els ecosistemes marins són molt complexos i caldria analitzar l’impacte que es produiria en cada cas.  

Sempre has tengut relació amb la mar? Per què vares decidir dedicar-te a la conservació marina? 

La meva relació amb la mar és gràcies als meus pares. De petit ja em portaven al mar, a la platja, en vaixell... Eren uns amants de la naturalesa i em van ensenyar a mirar-la amb respecte i fascinació. A l’hora de triar estudis, estava entre la veterinària i la biologia. Vaig agafar biologia i em vaig anar especialitzant en biologia marina. Pel que fa als taurons, sempre m’han fascinat. I això va començar a partir de la pel·lícula Tiburón! A  molta gent li va provocar por al mar, però a mi em va provocar fascinació. Quan vaig començar la carrera ja tenia clar que em volia dedicar a animals grans i als taurons en especial. 

TEST RÀPID PER A ENAMARATS

Un llibre: The end of the line, de Charles Clover i Notícies d'un univers desconegut, de Frank Schätzing

Una imatge que t'evoqui les Balears: El pont d'en Gil, a Menorca.

Una espècie marina: El tauró pelegrí (Cetorhinus maximus).

Una persona o organització de referència: Shark Trust i la seva directora de conservació, Ali Hood.

Una platja: Sa Riera (Begur, Baix Empordà).

Optimista, pessimista o realista? Realista.