El nombre d’incidències per contaminació fecal a les platges de Balears es duplica entre 2024 i 2025

Foto: David Arquimbau

La qualitat de l'aigua de bany de les Illes Balears empitjora en els darrers quinze anys mentre les platges de Menorca afronten més pressió d'usuaris i embarcacions.

L’Informe Mar Balear 2026 s’estrena presentant el nou capítol Platges, que estudia l’estat i l’evolució d’aquests espais a les Illes Balears a través de tres àmbits clau: la qualitat sanitària de l’aigua de bany, l’ús i la densitat de persones i la pressió exercida per les embarcacions ancorades.

Aquest capítol posa en evidència que les nostres platges no només pateixen una pèrdua progressiva de qualitat de l’aigua, sinó que també suporten una pressió creixent de banyistes i embarcacions. És imprescindible estendre el seguiment d’usuaris i d’embarcacions a les platges, que per ara es realitza únicament a Menorca, a la resta d’Illes per tal de millorar la gestió d’aquests espais i garantir tant la conservació dels ecosistemes marins com una experiència segura i satisfactòria per als usuaris.

Les conclusions mostren que, tot i mantenir-se uns valors generals de qualitat i ús dins dels paràmetres habituals, la tendència és d’empitjorament respecte a la qualitat de l’aigua i de creixent pressió humana i nàutica.

Qualitat de les aigües de bany a les Illes Balears

Des del 2010, la qualitat excel·lent de les aigües ha disminuït i ha augmentat la qualitat bona. A més, sistemàticament les platges urbanes mostren resultats pitjors de qualitat d’aigua.

L’any 2025, un 70 % de les platges de les Illes Balears varen obtenir una qualificació excel·lent. Formentera i Menorca són les illes amb millor qualitat de les aigües de bany amb puntuació d’excel·lent en el 100 % i 80 % de les platges, respectivament.

Eivissa és l’illa amb més punts per davall de l’excel·lent, amb un 29 % de qualitat bona i un 10 % de suficient. Tots els punts amb qualitat de l'aigua insuficient varen ser a Mallorca, concretament a Albercuix (Pollença) i Cala Egos (Santanyí).

El nombre d’incidències per contaminació microbiològica s’ha duplicat el 2025 respecte al 2024, passant de 46 a 92. D’aquestes, 20 varen ser de prohibició de bany i 72 de recomanació de no bany. Els municipis més afectats per aquests episodis de contaminació fecal varen ser Sóller, Santanyí, Calvià i Ciutadella.

Entre els anys 2020 i 2025 hi ha hagut un total de 396 incidències, 313 de recomanació de no bany, 82 de prohibició de bany i 1 en la que es va declarar apta pel bany. Un total d'11 municipis han tengut incidències tots els anys d’estudi (de 2020 a 2025): Santanyí, Calvià, Palma, Sant Josep de sa Talaia, Ciutadella, Pollença, Manacor, Sant Antoni de Portmany, Capdepera, Llucmajor i Alcúdia.

Els mostrejos de coliformes només es fan durant l’estiu, coincidint amb la temporada alta turística. Això significa que la qualitat de l’aigua la resta de l’any queda fora del sistema oficial de control.

Ús de les platges de Menorca

El litoral és el principal recurs turístic de les Illes Balears i, durant l’estiu, concentra una elevada afluència d’usuaris a les platges. Tot i això, Menorca és l’única illa que disposa de dades sobre la pressió humana i nàutica a les seves platges. Entre el 2018 i el 2024, el nombre d’usuaris a les platges de Menorca ha augmentat un 10 %, i el percentatge de platges que superen els 1.000 usuaris diaris màxims ha passat del 14 % al 17 %.

L’augment d’usuaris és gradual, interromput per la crisi sanitària derivada de la COVID-19 l’any 2020. El nombre màxim d’usuaris es registra el 2021 disminuint un 10,5 % el 2022 per tornar a augmentar fins a valors similars als del 2021 el 2023. La disminució d’usuaris l’any 2024 podria ser deguda a la metodologia emprada aquell any.

Els anys 2023 i 2024 les platges urbanes concentren el nombre més gran d’usuaris respecte a les verges i són les que disposen de menys espai per banyista. El 2024, un 17 % de les platges presentaven densitats molt altes d’usuaris, amb menys de 5 m² de superfície de platja per usuari, el que es consideraria una superfície insuficient.

Pel que fa a la capacitat de càrrega d’usuaris que pot suportar cada platja, des del 2018 gairebé sempre es troba per damunt del límit òptim del 100 %. El 2024, un 36 % de les platges superaven aquest límit de capacitat de càrrega (>100 %). Es tracta sobretot de platges verges amb serveis. Les platges que suporten més pressió d’usuaris (> 200 %) són també verges amb serveis: Macarelleta (575,5 %), cala en Turqueta (424,7 %), cala Mitjana (371,3 %), es Talaier (311,2 %) i Macarella (203,3 %).

És essencial continuar amb els monitoratges i ampliar la informació sobre l’ús de platges a la resta de les Illes per tal de millorar la gestió de les zones de bany, garantir l’experiència satisfactòria i la seguretat dels usuaris, i assegurar la sostenibilitat i l’equilibri d’aquests espais naturals que concentren una gran pressió d’usuaris, entre altres impactes, en un espai molt reduït.

Embarcacions ancorades a platges de Menorca

Amb el pas dels anys s’observa un augment gradual de la presència d’embarcacions ancorades a les platges de Menorca. En els darrers 5 anys, el nombre d’embarcacions fondejades diàriament durant la temporada estiva a les platges de Menorca ha augmentat un 48 %.

Les platges verges amb serveis són les que suporten una càrrega nàutica més gran. Entre el 2018 i el 2023 la mitjana d’embarcacions diàries a platges verges amb serveis ha augmentat un 68 %. Aquests tipus de platja suporten de mitjana 26,4 embarcacions diàries el 2024. Per aquest mateix any les platges urbanes suporten una mitjana diària de 14,2 embarcacions.

El nombre màxim d’embarcacions ancorades registrades en una platja ha augmentat un 137 % del 2018 fins al 2023, quan va ser de 142 embarcacions a la platja la Vall-es Bot i es Tancats, registrant-se el nombre màxim d’embarcacions en una platja en el període 2018-2023. El 2024 hi va haver un canvi de metodologia que no ens permet comparar les dades.

L’augment d’embarcacions ancorades a platges, probablement impulsat per una àmplia oferta turística de lloguer d’embarcacions recreatives, comporta riscos ambientals, com la destrucció d’hàbitat per àncores, contaminació d’aigües i renou submarí.

Disposar d’informació sobre el nombre d’embarcacions ancorades a platges és imprescindible per poder avaluar la pressió nàutica que exerceixen aquestes embarcacions en el medi, estudiar les possibles conseqüències sobre els ecosistemes marins i establir mesures per garantir la seguretat dels usuaris (banyistes, practicants d'esnòrquel, bussejadors, piragüistes, etc.) i els navegants, i per a la conservació del espais naturals. Per això es urgent ampliar aquesta informació a la resta de les Illes.

Aquestes són algunes de les conclusions del capítol “Platges” de l’Informe Mar Balear 2026. Les platges formen sistemes complexos, dinàmics i molt fràgils que aporten beneficis ecològics i econòmics a la societat balear. Ajuden a protegir el litoral i són un dels principals atractius turístics de les Illes. Una mala qualitat de les aigües de bany i una alta càrrega d'usuaris amenacen la seva conservació. Per establir una gestió adequada de les platges, és necessari conèixer la seva evolució sedimentària, la freqüentació per terra i mar, i tenir un control sanitari de les aigües de bany.

El capítol complet Platges ja es pot consultar al web de l’Informe Mar Balear: https://www.informemarbalear.org/platges/