Després de 3 anys estudiant Farmàcia per seguir amb el negoci familiar, va decidir deixar la carrera a mig fer i començar a viure el seu somni: dedicar-li la vida a la mar, de la qual està enamorada des que té memòria. Es va llicenciar en Ciències de la Mar en la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria. La seva fascinació pels taurons la va portar a Mèxic per a especialitzar-se en el seu estudi i formar part de Pelagios Kakunjá, ONG per la conservació marina, mentre cursava un Màster en Maneig de Recursos marins. El seu primer projecte de recerca es va enfocar en els patrons de moviment del tauró punta platejada en l'Arxipèlag de Revillagigedo. La seva recerca més recent se centra en l'estudi de contaminants orgànics en teixits de tauró blanc. Parlem amb Gádor Muntaner, oceanògrafa especialitzada en taurons i conservacionista marina.
Foto: Rafael Fernández.
En quins projectes estàs treballant actualment?
Ara mateix estic intentant combinar la ciència amb la divulgació, ja que ho considero essencial per la conservació marina. Tinc un projecte d'educació ambiental, on dono xerrades a escoles, universitats i altres entitats per divulgar la importància dels taurons i de la conservació marina en general. També continuo publicant alguns articles pendents sobre contaminació en taurons, i posant en marxa una ONG en conjunt amb 11 dones dedicades a la mar.
Els taurons i les rajades són animals imprescindibles per a l'equilibri dels ecosistemes marins. Estan en la part alta de les cadenes tròfiques marines i mitjançant la depredació regulen les poblacions d'altres espècies. La gent pensa que al Mediterrani no en tenim, però no és cert! Si els cuidem, estic segura que en pocs anys podrem tenir albiraments molt més freqüents.
Ens pots explicar una experiència marina memorable?
És molt difícil triar. Per a mi, cada dia a la mar és un regal i tots els moments són especials. Però recordo amb especial afecte el primer dia que vaig veure un tauró sota l'aigua. Tenia 16 anys i pensava que moriria de por. La meva sorpresa va ser un sentiment totalment contrari a l'esperat: pau, relaxació i molta admiració davant un animal tan perfecte i tan diferent al que ens ensenyen les pel·lícules.
I una a les Balears?
També és molt difícil triar, perquè les Balears em tenen el cor robat. Va ser a les platges de Mallorca on, amb uns 3 anys, em vaig posar per primera vegada una màscara i unes aletes. I des de llavors gairebé no me les he tret! Però sí que puc dir que l'any passat vaig viure un moment únic i molt especial: juntament amb el fotògraf Enric Gener, vam poder nedar i fer apnea amb més de 12 mòbules durant una llarga estona. No cal anar a les Maldives per viure una experiència màgica!
Gádor Muntaner entre taurons. Foto: Rafael Fernández.
Conservar el medi marí. Per on comencem?
Per nosaltres mateixos i per les nostres cases. Necessitem avançar més camí cap a la sostenibilitat, reduir el consum d'absolutament tot (plàstics per descomptat, però també altres coses), canviar l'alimentació (preocupar-nos per saber d'on surt el que estem menjant i quin impacte genera) i, per descomptat, educar a les noves generacions en la conservació marina.
I pel que fa a taurons i rajades?
És imprescindible regular i limitar l'extracció d'aquestes espècies, així com estudiar els seus patrons de moviment per poder protegir les àrees més importants per al seu cicle biològic, com per exemple zones de reproducció i alimentació.
Test ràpid per a enamarats:
Un llibre: Breath, de James Nestor.
Una espècie marina: Tintorera (Prionace glauca)
Una persona o organització de referència: Sylvia Earle.
Una platja: qualsevol del sud de Mallorca.
Una frase que et defineixi: Som un gran organisme viu que es diu planeta “Terra”, format per un 70 % d'aigua.
Optimista, realista o pessimista? Realista optimista.
Foto: Enric Gener.
