La qualitat de l’aigua de les Balears ha empitjorat entre els anys 2006 i 2021

L’Informe Mar Balear mostra que la principal causa de l’encallament de tortugues marines és l’emmallament en plàstics o en arts de pesca fantasma. 

QUALITAT DE L’AIGUA 

La qualitat de l’aigua ha disminuït a les Illes Balears segons la metodologia CARLIT, que és un dels índexs biòtics que s’utilitza per determinar l’estat de les masses d’aigües costaneres. D’acord amb aquest indicador, els anys 2006 i 2009 totes les masses d’aigua de les Balears presentaven un estat ambiental molt bo o bo. L’any 2006, el 94 % de les masses d’aigua mantenien una qualitat molt bona i el 6 % restant bona. El 2009, el 92 % de les masses d’aigua de les Balears tenien una qualitat molt bona. En canvi, els anys 2020-2021 el percentatge de masses d’aigua amb qualitat molt bona va ser del 57 % i el de masses d’aigua amb qualitat bona del 31,4 %; a més, a Mallorca es varen trobar 3 masses d’aigua a la badia de Palma i a la badia d'Alcúdia amb un estat ecològic moderat (8,6 %), mentre que a les Pitiüses l’estat ecològic continua sent molt bo a tota la costa. 

TORTUGUES MARINES 

Els darrers 5 anys s’han trobat un total de 6 nius de tortuga marina (Caretta caretta) a platges de Balears. Al juny d’enguany (2023) s’ha localitzat per primera vegada un niu de tortuga marina a una platja de Mallorca. L’any 2019 es varen localitzar per primer cop dos nius de tortuga marina a platges de les Illes Balears, tots a Eivissa. L’any 2020 se’n varen localitzar tres: dos a Menorca i un a Eivissa. Els següents dos anys no es va localitzar cap niu, tot i registrar-se intents de nidificació a Formentera, que finalment no varen acabar amb posta, al 2021 perquè un turista va forçar, per desconeixement, el retorn de la femella a la mar, i al 2022 perquè la tortuga no va trobar un lloc idoni per fer la posta. Entre els anys 1993 i 2022 s’ha localitzat un total de 1.206 tortugues marines encallades, 597 de vives i 609 de mortes. La principal causa d’encallament entre els anys 2015 i 2022 ha estat l’emmallament en plàstics o en arts de pesca fantasma. Un total de 144 tortugues s’han recuperat i retornat al medi marí entre els anys 2015 i 2022. 

CATXALOTS 

L’Associació Tursiops estudia la presència de catxalots (Physeter macrocephalus) a la mar Balear, i l’any 2022 va detectar al nord de Menorca la zona amb més densitat de grups de catxalots amb cries de la mar Balear. Aquesta i una altra àrea de la mar Balear, categoritzada com Àrea Importat de Mamífers Marins, queden fora de la zona de protecció proposada per l’Organització Marítima Internacional per regular la navegació. 

 

ALTRES RESULTATS 

Aquests són alguns dels principals resultats publicats a l'Informe Mar Balear 2022, acabat d’actualitzar amb la millor informació disponible sobre la qualitat de l’aigua, pressions (abocaments) i l’estat d’alguns dels nostres hàbitats protegits i espècies emblemàtiques. Aquest informe permet detectar les dades disponibles però també els buits d’informació, cosa que serveix per dirigir els esforços de gestió. 

Altres resultats importants derivats d’aquest estudi són els següents: 

• CORALLS I GORGÒNIES. Desenes d’espècies de coralls i gorgònies (d’1m fins a >1.000 m de profunditat) es troben en estat vulnerable però no totes estan protegides per una normativa. Per exemple, Cladocora caespitosa (espècie amenaçada) —l’únic corall formador d'esculls de la Mediterrània— mostra la cobertura més gran a Formentera, i a Menorca té una àmplia presència al voltant de l’illa. La gorgònia vermella Paramuricea clavata és una de les més amenaçades pel canvi climàtic, i les seves poblacions més somes d’Eivissa i de Cabrera estan sent molt afectades, fent probablement que visqui a més fondària en el nostre litoral. El corall bambú Isidella elongata (en greu perill d’extinció) és l’espècie més amenaçada de les nostres aigües, però, tot i així, entre les muntanyes submarines de ses Olives i Ausiàs March hi ha una de les poblacions més denses, sanes i madures de la Mediterrània (2.300–2.683 colònies/hectàrea a zones sense pesca vs. 53–62 colònies/ha a regions amb pesca). També la zona del nord-oest de Mallorca (~ 1.150 m) mostra colònies madures i extenses i més grosses que a altres zones de la Mediterrània. 
• MAËRL I CORAL·LIGEN. Altres hàbitats rellevants son els de maërl i coral·ligen (principalment, entre els 50–100 m de profunditat), formats per algues calcàries que sustenten una gran biodiversitat que inclou espècies d’alt valor comercial (com l’escórpora i la llagosta). El canal de Menorca és una zona clau de distribució d’aquests hàbitats, a on s’ha observat un deteriorament en àrees amb pressió pesquera. Als cims de les muntanyes submarines d’Ausiàs March i Émile Baudot s’han localitzat fins als 130 m de fondària, les profunditats més grans reportades fins ara a la Mediterrània occidental. 
• NACRA. La nacra (Pinna nobilis), el mol·lusc més gran de la Mediterrània, va patir una mortalitat massiva a partir de l’any 2016 originada per un paràsit. Des de llavors, més del 90 % dels exemplars supervivents s’han localitzat gràcies a la col·laboració ciutadana. Actualment hi ha una desena de nacres vives a la mar Balear. En canvi, la seva “germana”, la nacra de roca (Pinna rudis), no va ser afectada per l’episodi de mortalitat i a Cabrera presenta una de les majors densitats del món: al voltant de 7 individus/100 m2. 
• NONETA. La noneta (Hydrobates pelagicus) és una petita au marina coneguda també com fumarell, paio, marineret, escateret o ocell de tempesta. És una de les aus més emblemàtiques dels illots marins i, al temps, una de les més desconegudes per la població. A l’illot de s’Espartar (Eivissa) hi ha la colònia més gran de tot l’Estat. Però els darrers anys, aquesta colònia ha mostrat un declivi de la població reproductora, probablement causat pels efectes negatius de l’elevada infestació de paparres. Per primera vegada, l’any 2020 es varen col·locar 10 dispositius GPS en individus reproductors que varen permetre conèixer les àrees d’alimentació de l’espècie al medi marí, entre les quals destaca la mar d'Alboran, el delta de l’Ebre i la costa d’Algèria.  
• DESSALINITZADORES. Hi ha 8 plantes dessalinitzadores actives a les Illes Balears. A Mallorca, la producció d’aigua dessalinitzada s’ha quintuplicat en els darrers 10 anys. El total de les Illes entre els anys 1994 i 2022 s’ha multiplicat per 19. L’any 2022 es varen abocar un total de 33,19 hm3 —és a dir, 33.193 milions de litres— de salmorra a la mar Balear. Aquesta xifra és una mica més petita que la de l’any 2016, quan s’hi abocaren un total de 36,40 hm3, coincidint amb un període de sequera. 
   

L’Informe Mar Balear (IMB) és un projecte col·laboratiu en el que hi participen totes les institucions de recerca marina de les Illes i entitats públiques i privades. La primera edició (2020) es va publicar en paper i es va presentar al Parlament de les Illes Balears. Per a la segona edició (2021) es va passar al format digital, amb la creació de la pàgina web www.informemarbalear.org , on es publica tota la informació disponible, que d’aquesta manera queda a l'abast de tothom. En aquesta tercera versió (2022), els 10 capítols de l’IMB s’han actualitzat al llarg d’un any.