Pescadors, empresaris, polítics, clubs nàutics i ciutadania organitzada cerquen solucions per conservar la mar Balear

18 representants de diferents sectors relacionats amb el medi marí s’han assegut per parlar sobre la gestió marina en un cicle de debats organitzat per Marilles que ha durat 4 mesos i que ha comptat amb la participació activa del públic que hi ha assistit. 

Els primers mesos de 2023, juntament amb Diario de Mallorca, hem organitzat el cicle de debats La mar a debat amb l'objectiu de posar sobre la taula temes claus per la mar Balear: la pesca sostenible, la nàutica, el model econòmic i demogràfic i, per últim, els compromisos envers la conservació marina que adoptaran els partits polítics de cara a les pròximes eleccions.

Després de tancar el cicle, s’han recollit molts de punts de vista, suggerencies i propostes que es resumeixen en un consens: Hem de caminar i treballar perquè les Illes Balears siguin un referent mundial en conservació del medi marí. O, com va explicar Aniol Esteban, director de Marilles, a la darrera trobada: “Tots hem acceptat el diagnòstic i els reptes, però hi ha diferències en el com a l’hora de treballar per millorar la salut de la mar”. 

Experts implicats en el sector de la pesca, la nàutica, el turisme, l’economia i la política han compartit dades, propostes i punts de vista. Mai abans s’havia duit a terme un diàleg públic tan extens i multidisciplinar sobre l’estat de la mar i els reptes que representa la seva gestió. Aniol Esteban ha obert cada debat amb una ponència per contextualitzar el tema de la sessió, amb dades, propostes i reptes. Després de cada introducció, s’han fet les taules rodones on els representants dels sectors implicats han comentat les propostes i reptes plantejats  a la introducció, i finalment el públic ha aportat les seves reflexions a través d’eines interactives.

Cap a una pesca sostenible 

La pesca de les Balears compleix les condicions per convertir-se en la més sostenible del Mediterrani, si s’apliquen mesures de protecció i es destinen els recursos suficients a gestionar i controlar les àrees protegides. En això varen estar d’acord tots els representats del sector pesquer que varen debatre sobre la mar el mes de gener: el president de la Federació Balear de Confraries de Pescadors (FBCP), Domingo Bonnín; la gerent de la Confraria de pescadors d’Eivissa, Marga Serra; el cap de Servei de Recursos Marins de la Direcció General de Pesca del Govern balear, Toni Grau i el president de l’Aliança Espanyola Recreativa Responsable, Bernadí Alba. 

Bernadí Alba:  “La majoria dels problemes que té la mar (plàstic, abocaments), es generen a terra ferma, i allà és on s’han de solucionar”

Les Balears són pioneres pel que fa a la implantació d’àrees marines protegides. Una figura que els participants al debat coincidiren a reconèixer com a garantia per a la regeneració de la població de peixos. En aquest sentit, Aniol Esteban va recordar l’objectiu 30x30 que marca la Unió Europea (un mínim de la mar protegida per a l’any 2030) i el 10% de les aigües altament protegides. 

Els participants coincidiren també en assenyalar que s'ha de millorar la recollida i processament de les dades sobre el volum de captures que genera l’activitat pesquera recreativa, una informació clau per poder gestionar aquest tipus de pesca.  

També varen reivindicar que es destinin més recursos a evitar la pesca furtiva i es posi en valor el producte local. 

En la mateixa línia que els ponents, les propostes més votades pel públic per avançar cap a un model de pesca sostenible que sigui una referència internacional, varen ser: 

• Dissenyar nous models de comercialització per posar en valor i facilitar el consum de producte sostenible i local.
• Facilitar l’entrada de noves generacions. 
• Invertir en vigilància i control per acabar amb la pesca i comercialització il·legal. 

El debat sencer es pot recuperar aquí.

Cap a una nàutica implicada 

En el debat dedicat al sector nàutic, celebrat el mes de febrer, Aniol Esteban va assenyalar tres reptes perquè la nàutica sigui un referent en sostenibilitat: 

1) Aconseguir una bona convivència amb el litoral en un context d’alta densitat d’embarcacions a les zones de fondeig. 

2) Reduir l’impacte que generen els fondejos, la contaminació i el renou dels motors sobre els hàbitats vulnerables. 

3) Implicar el propi sector perquè participi en la conservació i la regeneració de la mar. 

Els participants al debat varen ser Gabriel Dols, president de FanMed; Ferran Muniesa, director del Club Nàutic Arenal; Daniela Weber, presidenta de l’Associació de Brokers Nàutics de Balears i Juan Vicente Rosselló, gerent de Ports de les Illes Balears.  

Juan Vicente Rosselló: “Hauríem de comptar amb una Policia Nàutica per ajudar a complir la normativa i posar sancions als infractors”

Tots varen coincidir que fa falta més diàleg per abordar problemes com la saturació o els abocaments de les embarcacions a la mar (segons l’Informe Mar Balear, existeixen més de 24.000 amarraments amb una flota d’unes 35.000 embarcacions amb més del 10% d’increment durant l’estiu). També varen lamentar que l’Administració pública no té prou mitjans per controlar la saturació i els abocaments, i varen reclamar més comunicació público-privada. 

El públic, per la seva banda, va votar les següents propostes: 

• Utilitzar els clubs nàutics com a escoles del mar (espais de divulgació i conscienciació).
• Major regulació d’impactes (limitar: velocitats, conducció sense llicència, soroll submarí...).
• Invertir més recursos en vigilància i control en el mar per a garantir el compliment de la normativa. 

El debat sencer es pot recuperar aquí.

Cap a un canvi de model econòmic i demogràfic 

Maria Gibert, gerent d’HABTUR; Jorge Forteza, vicepresident d’ABINI; Catalina Alemany, directora de responsabilitat social corporativa del Grup Riu, i Celestí Alomar, representant del Fòrum de la Societat Civil, varen compartir taula rodona en aquest tercer debat, que va girar al voltant de les solucions econòmiques i demogràfiques per garantir un model respectuós tant amb el territori com amb la mar. 

Catalina Alemany: S’han de prendre mesures i hi ha d’haver consens, però ningú no vol cedir. No hi cabem tots i aquest és un discurs que hem liderat. Falten valentia i generositat”

Aniol Esteban va exposar amb xifres la creixent pressió demogràfica tant pel que fa a turistes com residents, l’augment de creuers i de vehicles, i va remarcar que “hi ha una asimetria entre els beneficis que ens dona la mar i allò que s’inverteix en la seva conservació (...) tot això en un context d’emergència climàtica on només el 2022 hi ha hagut 5 onades de calor marines”. 

Els participants al debat varen reconèixer que la saturació perjudica no només als residents, sinó també al turisme, i es varen plantejar mesures com una possible limitació a l’entrada de visitants, controlar l’oferta il·legal o millorar el transport públic. 

• El públic va plantejar la següent reflexió: “Com pensam que viurem a les Balears que hem planificat, amb un sostre d’uns 3 milions d’habitants?” i la proposta més votada va ser “Revisar els sistemes d’indicadors amb els que basam l’èxit perquè incloguin més visions a part de l’econòmica. (índex de capital natural, IPH...)”. 

El debat sencer es pot recuperar aquí.

Cap al compromís polític 

Després de prendre el pols als principals sectors econòmics implicats en la mar (pesca, nàutica i turisme), la darrera cita del cicle es va centrar en conèixer les propostes dels diferents partits polítics per conservar el medi marí. Intervingueren Marc Pons (PSIB), Miquel Mir (Més); Juan Manuel Gómez Gordiola (Ciudadanos), Maria Antònia Sureda (Pi), Aurora Ribot (Unidas Podemos); y Toni Costa (PP).   

Toni Costa: “El Pacte Blau Balear hauria de tenir el màxim consens per part de la societat"

Un darrer debat que va servir per recollir les conclusions dels anteriors, on es posaren damunt la taula els principals eixos per a la conservació marina:  

- Millora i ampliació de les àrees marines protegides 

- Programes de conservació i restauració d’hàbitats i espècies vulnerables 

- Consolidació i garantia d’una pesca sostenible 

- Millora de la qualitat de les aigües  

- Millor finançament per a la conservació del medi marí 

Són els 5 eixos que configuren el Pacte Blau Balear. Un pacte que demana als partis polítics que assumeixin aquests 5 compromisos i a la societat civil que hi doni suport per tal de conservar una font de riquesa extraordinària com és la mar que ens envolta. Donar suport a mesures de protecció basades en criteris científics va ser una de les idees que tots els participants en aquest darrer debat varen recolzar. 

El públic assistent va aprofitar l’ocasió per fer preguntes als representants polítics. Es van interessar per: 

- Límits ambientals a balears 

- El turisme i el sector nàutic ha d’invertir parts dels beneficis en conservació marina 

- Importància a la protecció 30x30x10. Sobre tot la part de ‘altament protegit’. 

El debat sencer es pot recuperar aquí