Platja gran d'Alcúdia. Foto: Sebastià Torrens.
És difícil posar-se d'acord sobre el que està i no està massificat. El que és massa per a uns no és suficient per a uns altres, però les xifres no enganyen i la lògica tampoc. Malgrat no tenir dades finals, tot indica que 2022 serà un any de rècords i no costa gens entendre que més vols, més cotxes, més embarcacions, més cases, més creuers, més motos d'aigua i, en definitiva, més persones en un territori limitat, afecten negativament la qualitat de l'experiència del turista i la qualitat de vida del resident; i erosionen el capital natural sobre el qual se sustenta l'economia i el benestar de les illes.
Després de dos anys molt difícils, el turisme s'ha recuperat amb força i també el necessari debat sobre els límits i la massificació. Res d'això ens sorprèn. Fa anys que representants de la societat civil, dirigents polítics i també un grup minoritari però significatiu de representants del sector hoteler i turístic, demanen la implementació de mesures per no morir d'èxit.
La recuperació de l'impost de Turisme Sostenible, la limitació d'entrada de vehicles a Formentera, l'acord sobre el número màxim de megacreuers o la moratòria de places turístiques de la nova Llei de Turisme, són passes en la bona direcció que demostren que alguna cosa està canviant, però extremadament insuficients per fer front als reptes als quals ens enfrontem.
Transicionar cap a un model veritablement sostenible que mantingui alts nivells d'ocupació i de benestar és possible, però requerirà de mesures molt més valentes i ambicioses. Mesures que només seran possibles si comptem amb el suport de dos actors clau: la indústria turística, que té una important influència política, i el govern central, que controla les principals infraestructures d'entrada a les illes.
Continuar llegint la newsletter
