Marilles denuncia el llançament de tonyines mortes a la mar i l’impacte que té sobre la flota pesquera balear

Les males pràctiques dels tonyinaires que pesquen a la mar Balear tenen un gran impacte ambiental, econòmic i social 

Dijous passat una barca de bou de la flota de les Balears va capturar accidentalment 5 tonyines de 200 quilos cadascuna, mortes i en estat de descomposició. La principal hipòtesi és que els vaixells tonyinaires que pesquen a la mar Balear per nodrir les granges d’engreix que hi ha a Múrcia i Tarragona, llancen al mar les tonyines que moren durant l’operació (pesca, traspàs a gàbia, transport de gàbies) per tal que no els computin en la seva quota.  

Aquestes males pràctiques han estat una constant durant els darrers anys i tenen conseqüències molt negatives, tant per als pescadors de les Illes com per a la salut ambiental de la nostra mar. A Marilles consideram que és molt greu que un peix d’altíssim valor comercial i ecològic com és la tonyina es deixi perdre d’aquesta manera i ho faci impactant sobre la flota balear.  

Denunciam aquestes males pràctiques perquè tenen múltiples impactes:  

• Afecten negativament a la flota pesquera de les Illes perquè pescar tonyines en descomposició els hi fa perdre el jornal i posa en risc els seus aparells.  

• Representen un doble malbaratament: les tonyines mortes no aprofitades i la captura de la barca de bou que queda inservible i no es pot comercialitzar.  

• Amenacen la sostenibilitat del recurs ja que hi ha una quantitat de tones de tonyina que es pesquen però que no es comptabilitzen perquè es llencen al mar a més de la pèrdua de recurs pesquer balear malbaratat. 

Aquests impactes són encara mes difícils d’assumir tenint en compte que:  

• La flota balear disposa de menys d’un 1% de la quota total de tonyina que el Ministeri de Pesca distribueix entre la flota de pesca espanyola En concret un 0,74% (50Tm sobre les 6783Tm totals per 2024).  

• La mar Balear és una zona clau per a la reproducció de diferents espècies de tonyina i és el lloc del món on s'ha detectat més densitat d'ous i larves de tonyina vermella.  

• Actualment els pescadors recreatius no tenen accés a ni una sola tona de tonyina. Tot i que és una espècie que es pesca de forma accidental i furtiva.  

• És obligatòria la presència d’observador de l’ICCAT (Comissió Internacional per a la conservació de la tonyina vermella) en totes les barques d’encerclament tonyinaires en totes les transferències a gàbies.   

Marilles demana:  

• Una investigació a fons per identificar les embarcacions i empreses responsables d’aquesta activitat i l’abast del problema. Ara mateix no sabem si les tonyines mortes llançades a la mar balear son unes desenes, centenars o milers.   

• Que el Govern espanyol aturi la pesca de tonyina en aigües de la mar Balear de les embarcacions susceptibles d’haver creat aquest problema fins que es prenguin les mesures que garanteixin que aquestes males pràctiques no es repeteixen.  

• Que es penalitzi les empreses que hagin comès aquestes pràctiques amb una reducció de quota, a més d’una sanció econòmica.  

• Una redistribució de la quota de tonyina en favor de la flota balear i que es consideri també obrir-la a la flota recreativa complint amb les condicions necessàries per minimitzar el risc de pràctiques il·legals.   

“Fa massa temps que patim aquesta pràctica i es hora d’acabar amb aquesta impunitat. La tonyina és una espècie de gran valor estratègic per a la flota balear i la pesca recreativa. Les Balears tenen molta tonyina, però molt poc dret a pescar-la. Que vinguin altres embarcacions a malbaratar aquest recurs davant els nostres nassos i ho facin causant problemes per a la flota balear és un insult inacceptable. Cada tonyina malbaratada hagués estat una tonyina aprofitada pels pescadors balears. Demanem el Ministeri de Pesca accions valentes i immediates per aturar aquesta insensatesa i redistribuir quota de tonyina en favor de les embarcacions balears.  No volem un cementiri de tonyines a les nostres aigües. És evident que alguna cosa fa mala olor en el negoci de les granges d’engreix de tonyina.”  

Aniol Esteban, director de la Fundació Marilles.  

Hipòtesis 

Els motius pels quals els tonyinaires deixen perdre aquestes captures poden ser diversos. El principal és que es tracti de tonyines que han mort en el procés de captura, transferència a gàbies, o durant el transport de les cap a les granges d’engreix. En aquest cas, com que no en poden treure profit econòmic, les tiren a la mar.