Montserrat Compa, investigadora de l'Institut Oceanogràfic

Montserrat Compa és Llicenciada en Ciències Ambientals amb especialitat en Ciències Geoespaciales per la Humboldt State University (2012). Ha cursat els Màsters en Ecologia Terrestre per la Universitat Autònoma de Barcelona (2014) i en Ecologia Marina per la Universitat de les Illes Balears (2018). Actualment, supervisada per la Dra. Salud Deudero, combina els seus estudis de doctorat amb la seva feina com a tècnica d'investigació en el grup de recerca IMPACT @ SEA per al projecte finançat per Interreg MED Plastic Busters MPAs, cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional. Les seves principals línies de recerca inclouen la modelització de distribucions espacials i temporals de residus marins i la ingestió de microplàstics a la fauna marina.

QUINS SóN ELS PRINCIPALS TEMES QUE TRACTAU DES DE L’INSTITUT OCEANOGRÀFIC SOBRE LA PROBLEMÀTICA DELS RESIDUS MARINS?

Dins el nostre grup d'investigació IMPACT@SEA (IP Salud Deudero), ens centrem en l'anàlisi dels impactes antròpics sobre els sistemes costaners. D'aquesta forma, les nostres principals línies de recerca són, per una part, l'estudi de l'ecologia dels hàbitats bentònics costaners per a la conservació marina. Per una altra part, la recerca sobre els microplàstics i residus marins en la biota i ecosistemes costaners. Així els nostres estudis se centren en la distribució espacial i temporal dels residus al medi marí (superfície del mar, columna d'aigua, fons marí i platges) i els impactes que aquesta distribució dels residus marins provoquen a la fauna marina.

COM HAS COL·LABORAT AMB L’INFORME MAR BALEAR?

Aquest és el segon any que el nostre grup de recerca IMPACT@SEA col·labora amb l'Informe Mar Balear. En la primera edició vàrem incloure les dades observades als nostres estudis sobre la distribució dels residus marins al medi ambient i la seva ingesta per part de les espècies marines a la mar Balear. Aquest any, amb els resultats dels diversos estudis científics publicats durant el darrer any, hem pogut aprofundir en aquests estudis, augmentant, per una part, el nombre d'espècies marines estudiades a la mar Balear i, per altra part, hem aportat noves dades sobre la distribució dels residus marins incloent el fons marí i la distribució dels microplàstics a la superfície de la mar Balear.

QUIN ÉS EL VALOR QUE PENSES QUE POT TENIR L’INFORME PER LA SOCIETAT BALEAR?

Aquest informe és un aspecte molt important per al conjunt de la societat balear. Hem de recordar que la nostra societat ha estat tradicionalment molt vinculada a la seva mar. En aquest informe anual es resumeixen les dades dels darrers estudis marins i terrestres que inclouen una àmplia diversitat i sectors que van, des del sector més científic, fins al sector públic i el sector privat, a més d'organitzacions no lucratives i fundacions.

QUINES SÓN LES CONCLUSIONS MÉS IMPORTANTS DELS VOSTRES ESTUDIS DE RESIDUS AL MAR BALEAR?

Durant els darrers anys, la nostra recerca s'ha centrat en la distribució espacial dels plàstics i els impactes sobre la fauna marina. A continuació detallem alguns resultats a les Illes Baleares.

• A la superfície de la mar, es van localitzar residus de plàstic en totes les mostres amb abundància mitjana global de 858.029 ± 4.082.964 partícules/km2 (Compa et al., 2020). Aquest estudi ha identificat que les zones costaneres properes a la costa de les Illes Balears presenten algunes de les majors àrees d'acumulació de residus plàstics de la mar Mediterrània, ja que totes les mostres recollides contenien objectes de plàstic.
• En el fons de la mar, a les Illes Balears es van detectar residus marins en el 88% de les mostres, amb un valor mitjà de 1,39 ± 0,13 kg / km2. Els sediments de les àrees protegides marines (AMP) contenien altes concentracions de microplàstics: fins a 0,90 ± 0,10 MP / g (Alomar et al., 2019). Es va detectar una alta proporció de filaments microplàstics prop de les zones poblades, mentre que els microplàstics de tipus fragment van ser més comuns en les AMP.
• Mirant la ingesta de microplàstics en les espècies, el 45% de les espècies analitzades van ingerir microplàstics, amb valors que van oscil·lar entre 0 i 2,0 ± 1,09 microplàstics/ individu. Serranus cabrilla (57%), Raja clavata (64%) i Spondyliosoma cantharus (50%) (Alomar et al., 2020).

 

UNA PREGUNTA QUE ENS FEIM ACTUALMENT ÉS COM LA INGESTA DE MICROPLÀSTICS PER ORGANISMES MARINS POT AFECTAR ELS HUMANS. HI HA ALGUNA INFORMACIÓ INTERESSANT AL RESPECTE?

Efectivament, els nostres darrers resultats apunten que aquesta pregunta serà cada vegada més important de respondre en els pròxims anys.

Cada vegada trobem més microplàstics, especialment prop de les zones poblades i a les espècies cada vegada hi ha una ingesta més important d'aquests microplàstics. Tot i això per ara, els efectes de la ingestió d'organismes marins que han estat afectats pels residus plàstics són encara una línia de recerca emergent que s'està desenvolupant. I en aquesta línia els primers resultats destaquen els impactes negatius sobre els organismes marins i en humans, tant pels mateixos plàstics com dels seus additius i traçadors. Aquests aspectes i les seves implicacions a la salut global estan fins ara pendents de confirmar.

Test ràpid per a enamarats:

Una lectura: COD, de Mark Kurlansky.

Una imatge que t’evoqui les Balears: El penya-segat de Pedra Roja.

Una espècie marina: Mobula mobular.

Una organització o persona de referència: Simon Wood.

Una platja: Alconáser.

Una frase que et defineixi: "Lluiteu per les coses que us interessen, però feu-ho de manera que porti els altres a unir-vos a vosaltres", Ruth Bader Ginsburg.

Optimista, realista o pessimista? Optimista.