Simplificant molt, hi ha dues formes principals de canviar les coses. De dalt cap avall – treballant amb els qui ostenten el poder polític i econòmic per canviar les “regles del joc” i definir polítiques, normatives i plans d'acció. O de baix cap amunt, mobilitzant i canalitzant el poder de la gent. Com en tot, les coses no són tan simples i a la pràctica fa falta una combinació de les dues per ser efectiu. Un exemple molt evident el tenim amb el canvi climàtic. L'acord de París del 2015, aprovat per la majoria de líders mundials, va crear un marc i unes regles del joc molt clares. Però el poder de la gent és el que ha impulsat als governs a acordar els compromisos de reducció de carboni; i les mobilitzacions dels últims anys a elevar l'ambició i aconseguir que es compleixin els compromisos adquirits.
A Marilles tenim molt clar que transformar les Balears en un exemple mundial de conservació marina requereix treballar a tots dos nivells. D'una banda, reforçant compromisos polítics, com crear àrees marines protegides en un 30% de la mar Balear i un 10% com a reserva integral – en lloc del 0'16% que tenim ara – tal com estableix l'Estratègia Europea de Biodiversitat. D'altra banda, donant suport a la feina a nivell de la comunitat a través de múltiples projectes, com el de Xarxa Dragonera Blava i el de l'Associació per a la Defensa del Port de Pollença – de tots dos us parlem a continuació– o reforçant el programa de protecció litoral liderat pel GOB Menorca, que ja compta amb més de 1.000 voluntaris. Tenim un marc legal per garantir una bona conservació de la mar Balear, però hi ha una realitat ineludible: sense suport social i la implicació de la gent, mai aconseguirem el nivell de conservació marina desitjat.
