Noelia Hernández, directora de conservació de Vellmarí.

Noelia Hernández és llicenciada en Ciències de la Mar i Doctora en Ecologia Marina. Durant el seu doctorat va estudiar com diferents condicions ambientals i/o causes antropogèniques influencien la dinàmica de poblacions de depredadors marins. Després d'acabar el doctorat es va mudar a Costa Rica, on va ser Directora Científica de l'ONG Osa Conservation. La seva feina durant els últims anys s'ha centrat en la direcció i execució de diferents projectes de conservació marina per protegir espècies i hàbitats marins. En 2020 va obtenir una beca i la menció d'exploradora de National Geographic en relació a la seva feina per ajudar a crear una nova àrea marina protegida en el Pacífic. Actualment treballa com a Directora de Conservació a l'Associació Vellmarí, dirigint diversos projectes orientats a recuperar el Mediterrani, com la creació d'àrees marines protegides, restauració de posidònia oceànica, conservació de l'hàbitat coral·ligen i espècies amenaçades. 

En què consisteix l'estudi que estàs realitzant per Marilles? 

És un estudi d'economia blava que s'està realitzant en aliança amb l'Associació Vellmarí, IbizaPreservation, la iniciativa Pristine Seas de National Geographic i la Fundació Marilles. L'objectiu és quantificar i fer visible els beneficis econòmics que es generen a Eivissa i Formentera gràcies al valor medi ambiental marí de les illes. 

Amb aquest estudi volem demostrar la importància que té la protecció marina de les illes, no sols des d'un punt de vista medi ambiental, sinó també en la qualitat de vida i economia dels ciutadans i empreses. Si millorem la protecció marina i apostem per una economia blava responsable, es continuarà generant ocupació i beneficis a través de la sostenibilitat. Per contra, si no fem un ús sostenible dels recursos marins que tenim, o si no cuidem el nostre entorn marí, abans o després es veurà perjudicat, no sols el patrimoni natural, sinó també l'economia, especialment afectant el sector pesquer i turisme. 

Quins beneficis aporta la mar i la costa a l'economia d'Eivissa i Formentera? 

Vull ressaltar que gràcies a la mar i les zones costaneres es generen diferents serveis ecosistèmics, beneficis tant en l'economia, com la salut i qualitat de vida. Alguns d'aquests beneficis repercuteixen directament en l'economia i altres ho fan d'una manera indirecta més difícil de calcular. Per exemple, existeixen els anomenats serveis de regulació –que ofereixen protecció costanera o segrest de carboni– els quals, en el cas que el sistema col·lapsi i deixin de funcionar correctament, hi haurà conseqüències negatives, tant en la naturalesa com en l'economia. Solc posar d'exemple el cas del Mar Menor, com la seva deterioració ha afectat el sector pesquer, turisme, i fins i tot la salut i qualitat de vida de les persones que viuen allí, a més de la despesa i inversió addicional que s'està realitzant per intentar recuperar la zona. Explico això perquè és un tema complex i no hem d'oblidar-nos que tot està relacionat, no sols cal pensar en la part econòmica, fins i tot hem de tenir en compte el valor del llegat, cultural i d'existència. 

Responent de manera més específica a la pregunta, els principals beneficis econòmics a les Pitiüses venen especialment per activitats recreatives (excursions, embarcacions d'esbarjo, visites a platges, activitats subaquàtiques, caiac, etc.), transport marítim i recursos marins per a alimentació (pesca professional i pesca recreativa). La posidònia oceànica també té un gran valor econòmic a les illes pel fet que millora la qualitat de l'aigua, evita l'erosió costanera i captura CO2. 

Per què és important comptar amb una xarxa eficaç d'àrees marines protegides?

Sovint sembla que se'ns oblida que a la mar no hi ha fronteres, però és tot el contrari, existeixen zones aparentment molt allunyades en el mapa que presenten una alta connectivitat fisiogràfica i oceanogràfica. Comptar amb una xarxa eficaç d'àrees marines protegides permet fomentar la creació de corredors marins i millorar la conservació d'espècies altament migratòries, moltes d'elles amenaçades. 

Pel mateix motiu, també és molt important que existeixi un diàleg i treball en conjunt per millorar tota la gestió dels espais protegits, tant a nivell nacional com internacional. A vegades, la gestió depèn de diferents institucions i la competència pot ser autonòmica o nacional. Si volem garantir la protecció i manteniment a llarg termini, s'ha d'apostar per treballar de manera unificada i amb una bona comunicació. 

Què entens per turisme sostenible i per què és més necessari que mai? 

Per a mi, un turisme sostenible és aquell que aposta per la conservació d'un entorn natural i/o cultural al llarg dels anys. Un turisme que busca tenir el mínim impacte possible en el medi ambient i la cultura local, perquè es pugui continuar desenvolupant en un futur. És important també que sigui un turisme que generi noves oportunitats d'ocupació i ingrés a les poblacions de la zona, perquè pugui ser una alternativa a altres models de negoci que sí ocasionen un alt impacte. 

El turisme és un dels principals sectors econòmics, tant a Espanya com a molts altres països, però si no canviem el tipus de turisme a un model de negoci que sigui de qualitat, responsable i respectuós amb el medi ambient, "morirem d'èxit” i, abans o després, s'acabarà “la gallina dels ous d'or”. Cada vegada som més persones viatjant, amb molta més facilitat per desplaçar-nos a diferents llocs i tenint cada vegada un major impacte en els ecosistemes. No obstant això, encara no existeixen molts negocis i/o llocs que busquin l'equilibri entre la part ambiental, sociocultural i econòmica, només es mira la part econòmica i com ja he explicat abans, tot està relacionat: si es deteriora l'ecosistema, fallaran els serveis ecosistèmics i els beneficis que ens aporten, entre ells el sector del turisme. 

No és incompatible el turisme amb la conservació, al contrari, pot ser una gran oportunitat per generar llocs de treball, ingressos i alhora oferir oportunitats econòmiques que permetin protegir l'hàbitat, com ja ocorre a molts llocs del món amb el turisme de naturalesa, sempre que es faci de manera responsable i ben gestionat. 

Quin vincle personal tens amb la mar i quan neix?

Vaig néixer i em vaig criar a Àvila, però des que era molt petita somiava amb el món marí. Tothom sempre em preguntava com era possible que tingués aquesta passió i devoció per la mar havent nascut tan lluny de costa, però veient documentals marins tot el que veia em fascinava i em semblava meravellós. Ni tan sols soc conscient de quan vaig començar a dir que m'agradava la mar i volia ser biòloga marina, és una cosa que recordo de sempre. Quan vaig haver de decidir carrera, tenia molt clar que estudiaria biologia marina o ciències de la mar i vaig decidir anar a Cadis a estudiar aquesta última. 

El que més gaudeixo de la mar és bussejar i poder estar envoltada de vida marina. És una sensació de felicitat molt gran la que sento quan estic a l'aigua i veig grans bancs de peixos, trobo diferents espècies marines, puc veure paisatges submarins únics o fins i tot quan estic en superfície i apareixen balenes o dofins. La mar em genera també molta calma. 

Test ràpid per a enamarats

Un llibre: diré The Ocean World of Jacques Cousteau per ser el llibre més antic de la meva col·lecció. 

Una imatge que t'evoqui les Balears: aigües turqueses.

Una espècie marina: difícil triar només una o fins i tot dos, però diré la manta oceànica gegant i les orques. 

Una persona o organització de referència: Enric Sala.

Una platja: també difícil dir només una; Caló des Moro (Mallorca) en temporada baixa. 

Optimista, realista o pessimista? Optimista, però sent realista.