Inma Saranova, directora executiva d'IbizaPreservation

Inmaculada Saranova és llicenciada en periodisme i Doctora en Cooperació al desenvolupament. Té experiència sobre el terreny a Amèrica Llatina i Balcans i una llarga trajectòria en l'activisme social i ambiental. Actualment, és la directora d'IbizaPreservation, on s'encarrega d'establir les línies estratègiques de la fundació, formular i donar seguiment als projectes, triar les col·laboracions amb altres entitats, enfortir aliances, i vigilar per l'estricte compliment de les polítiques de transparència i bon govern.

En quin estat de salut es troba la mar Balear?

Com ja sabem, la Mar Mediterrània és una de les més contaminades del món i una de les més calarament afectades pel canvi climàtic, el qual hem pogut viure en primera persona aquest estiu –quan s'han registrat en les nostres mars temperatures de fins a 4 graus per sobre de l'habitual, arribant als 31 graus en llocs com sa Dragonera. Aquestes temperatures estan provocant efectes negatius en els nostres ecosistemes i per a alguns organismes poden ser irreversibles. A més, tenim moltes altres afectacions, com els fondejos il·legals sobre posidònia, abocaments a la mar d'aigües deficientment depurades, sentines de vaixells, pesca il·legal, etc.

Quines creus que són les accions més urgents per recuperar-lo?

En primer lloc, crec que hem de complir amb els compromisos que ja s'han assumit, com per exemple, el de la protecció efectiva del 30% de la mar per a l'any 2030, un objectiu que sembla encara llunyà i en el qual hem d'afanyar-nos per arribar a complir-lo. A més, és urgent frenar el canvi climàtic pel que esmentàvem abans i per a això hem de veure què fer des de cadascun dels nostres àmbits d'actuació. En el cas de Balears, un dels principals focus d'emissió de CO₂ a l'atmosfera és el transport; en aquest sentit, a nivell terrestre hem de potenciar els vehicles d'emissions zero, fomentar el transport col·lectiu, i en cas de ser necessari el transport privat, usar transport elèctric. A nivell marí, cal continuar potenciant els transports amb alternatives al gasoil. En el cas del transport aeri, encara no existeix una alternativa als combustibles fòssils, per la qual cosa hem de començar a reduir el nombre d'operacions aèries des de i cap a les nostres illes per poder reduir la nostra petjada de carboni i disminuir les emissions causants de l'escalfament global. Això necessàriament passa per plantejar nous models econòmics que no impliquin els moviment aeris que suporten les illes fins ara.

Quins reptes tenim per davant per acabar amb la pesca il·legal a Eivissa? 

El primer és conèixer l'impacte real d'aquesta problemàtica a nivell insular, ja que hi ha una clara falta d'informació fiable en aquest sentit. El segon, és conscienciar al consumidor de la necessitat que el peix que consumim tingui una traçabilitat fiable i provingui només de pesca legal que compleix amb totes les normatives comercials i ambientals pertinents.

En què consisteix el projecte de pesca il·legal que esteu posant en marxa?

Es tracta d'un projecte en el qual col·laborem no sols amb Conservation Collective, sinó també amb Marilles i Mallorca i Menorca Preservation. Es basa en un estudi que posa de manifest que la pesca i venda il·legal de productes pesquers és una pràctica àmpliament estesa en totes les Illes Balears i que afecta a tots els sectors relacionats amb la pesca i la seva comercialització. Entre les conclusions destaca que la demanda de peix fresc per part de restaurants i particulars, així com la falta de coneixement del consumidor, són prioritats sobre les quals actuar i que els recursos actuals no són suficients per atallar aquest problema i fer complir amb la normativa existent, tant en terra com en mar. Ara estem treballant en línies de comunicació dirigides al consumidor. 

Què destacaries de l'última edició del Fòrum Marí?

El Fòrum Marí va crear un espai col·laboratiu amb les persones assistents per ajudar en el procés iniciat des de Fundació Marilles –una de les entitats promotores del Fòrum– amb la intenció de recopilar diverses propostes que puguin ser incloses en els programes electorals dels partits polítics de cara a les eleccions del mes de maig de 2023. A més, els joves del Fòrum Futur de Formentera, el mes de maig passat, van assegurar que era necessari i urgent fer un canvi en la nostra relació amb la mar. Així mateix, el panell d'Escalfament global i la seva repercussió sobre les mars i oceans, va deixar reflexions com la urgència d'actuar per a frenar l'augment de les temperatures, o que és necessari el decreixement de les illes.

Quina relació teniu amb Marilles?

Entre IbizaPreservation i la Fundació Marilles existeix una llarga i fructífera relació de col·laboració. Fins avui hem treballat de manera conjunta en molts projectes com el de pesca il·legal que esmentàvem abans, i en molts altres com el propi Fòrum Marí. Una relació que esperem que continuï donant els seus fruits molts anys més.

Quin vincle personal tens amb la mar i quan neix?

La veritat és que sempre m'he considerat una persona de "secà", ja que soc nascuda a Sòria i criada a Albacete. No obstant això, la meva relació amb la mar va començar a València quan vaig anar a estudiar allí i s'ha consolidat durant l'última dècada a Eivissa, on no sols l'he gaudit a nivell recreatiu, sinó que s'ha convertit en una part essencial de la meva vida. 

Test ràpid per a enamarats

Un llibre: El regne d'aquest món, d'Alejo Carpentier.
Una imatge que t'evoqui les Balears: Un llenç blau.
Una espècie marina: La posidònia.
Una persona o organització de referència: Yayo Herrero.
Una platja: S'Illot des Rencli.
Optimista, realista o pessimista? Realista.