Vuit entitats reclamen al Govern Balear no retallar la protecció de les reserves marines de les Pitiüses

Imatge: Toni Menor

Vuit entitats conservacionistes (GEN-GOB, IbizaPreservation, GOB Formentera, GOB Mallorca, Ecologistas en Acción, Fundació Marilles , Tursiops i OceanCare) s’han unit per reclamar al Govern de les Illes Balears que desisteixi de la seva intenció de rebaixar la protecció de totes les reserves marines d’interès pesquer d’Eivissa i Formentera. El Projecte de Decret d’ampliació de la reserva dels Freus, actualment en fase d’al·legacions, implicaria un retrocés en la conservació dels Freus i, alhora, d’altres reserves marines, com la punta de sa Creu, Vedrà-Vedranell, Bledes i Tagomago, amb profundes conseqüències ecològiques i socioeconòmiques. 

El Projecte de Decret inclou mesures com l’homogeneïtzació de la normativa, a la baixa, amb la de la reserva de la punta de sa Creu. Això implicaria permetre l’ús d’arts per a la pesca recreativa actualment restringits, com l’esquer viu o el curricà, així com l’eliminació de períodes de veda que han demostrat la seva eficàcia. Així mateix, entre altres mesures, es pretén eliminar el límit de captura diària per a la pesca recreativa d’espècies com l’anfós, el déntol, el gall de Sant Pere o l’orada, entre d’altres, cosa que suposa una mortalitat addicional sobre espècies que interfereix amb els objectius de recuperació. Totes elles són espècies amb un alt valor de mercat. Així doncs, a més de desprotegir el recurs, es facilita la captura de quantitats que superen l’autoconsum i poden entrar fàcilment al mercat negre. També es trenca el consens de calada de 24 hores per a la llagosta en la pesca professional i passa a ser de 48 hores els caps de setmana a totes les aigües interiors. 

La proposta actual obre la porta a una contradicció difícil d’acceptar: ampliar l’espai protegit mentre se’n rebaixa la protecció, sense cap evidència científica. Al contrari, les dades demostren que protegir funciona. Les reserves marines són espais de recuperació dels ecosistemes i tenen beneficis crucials per garantir una mar en bon estat de conservació i també el futur de la pesca, tant professional com recreativa. 

Beneficis de les reserves marines 

Les reserves marines d’interès pesquer funcionen com a espais per a la recuperació de les poblacions de peixos. Per posar-ne un exemple, a la síntesi tècnica sobre el seguiment de peixos vulnerables a la pesca en espais protegits de les Balears, el cas dels Freus d’Eivissa i Formentera mostra increments molt marcats des de l’any 2000: en aigües superficials, la biomassa augmenta 6 vegades a la reserva integral (totalment lliure de pesca) i 4 vegades a la parcial (amb la pesca regulada). 

Aquestes figures de protecció no només beneficien la biodiversitat, sinó que també asseguren el futur de la pesca, que depèn d’un recurs sa i abundant. Debilitar les reserves marines seria un pas enrere en la gestió pesquera i en la gestió de la biodiversitat que no ens podem permetre. El que necessitam és avançar en protecció i reforçar la vigilància i la participació de tots els sectors per assegurar el futur de la pesca i mantenir la riquesa que ens ofereix la Mediterrània. Consolidar i ampliar aquesta xarxa d’espais protegits no és una opció ideològica, sinó una necessitat estratègica. 

Les dades demostren, per tant, que desprotegir aquestes zones seria perjudicial per a la pesca. Si la reserva marina funciona com a “motor” de recuperació de poblacions de peixos, a mitjà i llarg termini, l’eliminació de restriccions en aquestes zones implicaria menys recursos tant per a la flota professional com per a la pesca recreativa. 

Aquestes zones protegides també juguen un paper en l’adaptació al canvi climàtic: ecosistemes més robusts resisteixen millor les onades de calor marines i mantenen funcions ecològiques essencials com la fixació de carboni. 

Les entitats demanen al Govern que posi en pausa el procés d’ampliació de la reserva marina per garantir que aquesta es dugui a terme de manera participativa i basada en criteris científics. En aquest sentit, reclamen que l’executiu obri un espai de diàleg amb les entitats conservacionistes, el sector científic i el sector pesquer, començant per convocar de manera extraordinària les comissions de seguiment de totes les reserves marines d’Eivissa i Formentera, ja que aquest Projecte de Decret té conseqüències per a totes elles. 

Així mateix, demanen que l’ampliació de la reserva impliqui també un augment de la zona amb protecció estricta. 

Dades d’interès 

• A les Balears existeixen 12 reserves marines d’interès pesquer que ocupen un 0,93% de la mar Balear.  

• La pesca recreativa es pot practicar sense restriccions específiques en més del 96% de la mar Balear.  

• Des de la creació de la xarxa de reserves marines de les Balears, s’ha produït un augment en el nombre de llicències de pesca recreativa, arribant fins a les 45.000. Per tant, és evident que el seu establiment no va en detriment d’aquesta activitat.