Susana Burgos: "La vinculació amb la mar és més intensa a Formentera que a la resta d'illes"

Susana Burgos és fundadora i secretària de la recentment creada Associació Pitiusa de Dones del sector pesquer. Nascuda a Madrid (1977) Formenterera d’adopció des de l’any 1987, en aquesta illa ha esenvolupat la seva tasca professional com a tècnica a l’administració pública, abans a l’ajuntament a diversos departaments i desprès al Consell Insular de Formentera. Actualment és la Cap de Servei de Pesca i Caça i Inspectora de pesca del Consell. 

Fer de la seva feina una passió és allò que la motiva cada dia."Tenc 3 fills, tots nascuts a Formentera (10, 6 i 4 anys), als quals des de sempre he inculcat la meva passió i el meu amor per la nostra mar i el respecte per la nostra illa, un ecosistema tan petit i a la vegada tan fràgil", assegura.

Quina és la Salut de la mar a Formentera?

Les illes Pitiüses, Formentera i Eivissa, mantenen un model d'explotació pesquera marcadament estacional, amb una activitat intensa durant els mesos d'estiu i una activitat reduïda la resta de l'any, que ha permès mantenir els recursos pesquers de les aigües interiors en un estat excepcionalment bo, tal com posen de manifest els indicadors ambientals que s’han fet.

Formentera té particularitats amb respecte de la resta d’illes, pel que fa a la mar i a la pesca?

Sí, el fet de esser una illa petita fa que la vinculació amb la mar sigui més intensa que a la resta d’illes, o al manco aquesta es la meva percepció.

El fet que un parell de mesos a l’any l’illa estigui massificada i pràcticament envaïda per embarcacions d’esbarjo que ocupen les zones de pesca i les zones de reserva a vegades genera tensions no desitjades pel sector.

Com dona suport a la seva protecció, el Consell? 

Des de que es va crear el Consell de Formentera, a l’any 2007, es van assolir les competències en matèria pesquera, i per tant hi ha un servei d’inspecció pesquera que treballa per protegir la mar en coordinació amb la Direcció General de Pesca del Govern de les Illes Balears qui te les competències en matèria d’ordenació pesquera. Es fa un treball conjunt de vigilància i supervisió de les zones de Reserves Marines de les Pitiüses així com a la resta de l’entorn marítim pesquer.

Des de el servei de pesca del Consell Insular de Formentera, en col·laboració amb la Dr.Gral.Pesca del GOIB es va ampliar la Reserva Marina d’es Freus d’Eivissa i Formentera i a més es van fer estudis per fer noves reserves marines a aigües interiors com la recent creada de la Punta de Sa Creu (Decret 38/2018 que regula les seves activitats) i altres a aigües exteriors com la reserva marina del sec des Ram, a la zona sud de la Mola, amb una àrea de 941 hectàrees i una profunditat màxima de 53m. Així com, la creació de la reserva marina de la zona del Baix Fondo- es Garroveret, a la zona sud del Cap de Barbaria amb una àrea de 6.391 hectàrees i amb una profunditat de fins a 71m, aquestes dues lamentablement, encara pendents d’aprovació per part del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.

Com vigilau les reserves existents?

Tenim un servei d’inspecció propi del Consell Insular de Formentera, dotat amb dos inspectors habilitats per dur a terme aquesta tasca amb una embarcació semirígida de 8,5 metres d’eslora i amb 500CV de potència que ens permet abastar tot el litoral de la nostra illa i els illots adjacents.

Comptem amb càmeres de vigilància i fem servir drons per controlar zones de difícil accés.

Des de l’any 2022 tenint en marxa i funcionament el Sistema de Localització i Seguiment d'Embarcacions Pesqueres de les Illes Balears (SLSEPIB), les denominades “caixes verdes”, una ferramenta fonamental per la nostra feina.

A més existeix un conveni de col·laboració amb la Dr.Gral.de Pesca del GOIB per desenvolupar una millor tasca de vigilància amb els dispositius i el personal de les reserves marines, així com amb el servei d’inspecció de pesca del Consell Insular d’Eivissa, perquè tenim un ús compartit de les aigües interiors de les Pitiüses.

També comptem amb el suport dels companys del servei marítim de la Guardia Civil, dels quals agrairíem que tinguessin un destacament a les illes que propiciaria un millor suport a la nostra feina de control.

Trobau infractors?

Sí.

És una situació preocupant?

Treballem perquè cada cop sigui menor l’impacte d’aquests infractors. Però per això necessitem més mitjans com et deia abans, per exemple una base permanent de la guàrdia civil de la mar i més mitjans humans per vigilar tot el nostre litoral.

Com col·laboren pesca i medi ambient a formentera?

Molt bé, duem a terme un treball coordinat i amb col·laboració permanent com no pot ser d’un altre manera.

Quina és la vostra relació amb el sector pesquer professional? 

La relació, sincerament és molt bona, tan en allò personal com professional, treballem colze a colze cada dia.

Estem en un sector en el qual existeix gran quantitat de normativa que s’actualitza de manera permanent el que suposa un treball diari i la necessitat d’estar al dia constantment i d’informar a les confraries, en el meu cas a la Confraria de pescadors de Formentera.

El dia 1 d’abril es va inaugurar la nova seu de la Confraria de pescadors de Formentera al costat del moll pesquer, una infraestructura molt esperada pel sector des de fa anys i que suposa una millora quantitativa i qualitativament per a les 23 embarcacions d’arts menors i 2 d’arrossegament amb les que comptem a Formentera.

No vull deixar de costat el fet que a Formentera i a Eivissa amb col·laboració amb el sector pesquer professional s’ha establert un pla de gestió de pesca professional d’arts menors a les aigües interiors de pitiüses amb l’objectiu de mantenir l’activitat pesquera, el nombre d’embarcacions, la producció i els llocs de treball de la flota artesanal, però amb una reducció de l’esforç pesquer autoritzat. Es a dir, garantir la sostenibilitat ambiental, econòmica i social de la pesca professional d’arts menors. Aquet fet m’agradaria remarcar-lo per tractar-se d’una iniciativa pionera a les Illes Balears i que confiem que sigui exemple i obri camí a la resta de les illes.

Com conviuen turisme i pesca?

Aquesta es sempre una convivència difícil, que no acaba de casar molt bé entre el sector servei i el sector primari com ocorre massa vegades. El fet que un parell de mesos a l’any l’illa estigui massificada i pràcticament envaïda per embarcacions d’esbarjo que ocupen les zones de pesca i les zones de reserva a vegades genera tensions no desitjades pel sector. S’hauria de posar més èmfasi a la regulació especialment dels fondejos al nostre litoral.

Test ràpid per a enamarats

Un llibre:  Cometas en el cielo. Khaled Hosseini

Una imatge que t'evoqui les Balears:  Des de la mar, Sa Punta Sa Creu a Formentera

Una espècie marina:  Dofí

Una persona o organització de referència:  Vicente Ferrer i la seva fundació.

Una platja:  La del Kiosco 62, Ca Mari, Formentera, sense cap dubte.

Optimista, realista o pessimista?  Sempre Optimista.