Raquel Vaquer-Sunyer, coordinadora Informe Mar Balear
Notícies

Raquel Vaquer-Sunyer, coordinadora Informe Mar Balear

Raquel Vaquer-Sunyer, coordinadora Informe Mar Balear

30/03/2020

L’Informe Mar Balear (IMB) recopila, analitza i sintetitza les dades disponibles sobre la mar Balear fins avui. És un informe objectiu, amb base científica i amb l'ambició de ser ampliat i actualitzat regularment. Es tracta d'un projecte col·lectiu a llarg termini que pretén sumar noves institucions i col·laboracions. El seu valor no radica només en les dades que presenta, sinó en la col·laboració que s'està forjant entre totes les institucions participants. Parlem amb la Raquel Vaquer-Sunyer, coordinadora de l'Informe.

Raquel, quina és la teva trajectòria professional?

Venc del món científic-acadèmic. Em vaig llicenciar en Ciències de la Mar a la Universitat de Vigo (2004) i vaig fer el meu doctorat en ciències marines a l’IMEDEA a través de la Universitat de les Illes Balears (2010) baix la direcció de Carlos Duarte. 

Estic especialment interessada en els efectes de les activitats antropogèniques (causades per accions humanes) sobre els ecosistemes marins. En particular, m’interessen les conseqüències de l’escalfament global i dels excessos de nutrients i matèria orgànica vessats a la mar per activitats humanes com l’agricultura o els abocaments d’aigües mal depurades.

Durant la meva tesi doctoral vaig estudiar els efectes de la falta d’oxigen en els organismes costaners. També vaig estudiar els efectes de l’escalfament global sobre les comunitats marines de l’Àrtic i el Mediterrani. En acabar la tesi vaig anar a Suècia com a postdoc amb una prestigiosa beca Marie Curie. Allà vaig estudiar els efectes dels abocaments d’aigües depurades i de rius sobre l’eutrofització i la falta d’oxigen (hipòxia) al Mar Bàltic. Desprès vaig tornar a Mallorca com a postdoc a la UIB, estudiant processos de fixació de nitrogen a praderies de Posidonia oceanica. A mitjans gener del 2016 vaig començar un altre postdoc al IMEDEA per avaluar els efectes de l’escalfament global sobre els macròfits marins (plantes i macro-algues marines). Des del mes de maig de 2019 soc la coordinadora de l’informe Mar Balear a la Fundació Marilles.

Per què et vas interessar pel projecte IMB?

El que més em va agradar del projecte és la seva vocació divulgadora, de fer arribar a la població general i als gestors una gran quantitat d’informació sobre el nostre mar Balear que fins ara no els hi era accessible.També em va interessar la possibilitat de poder esbrinar quina informació hi ha disponible sobre el nostre mar, que ha resultat ser molta més del que pensava.

La col·laboració entre totes les institucions científiques de les illes i d’entitats públiques i privades per aconseguir un únic objectiu ha estat un valor afegit a aquest projecte.

Com ha estat el procés d'elaboració de l'Informe?

Aquest informe neix de l’objectiu de conèixer i millorar l’estat de conservació del medi marí i de la necessitat de tenir una àmplia base de dades científiques  per poder prendre accions de gestió efectives per la conservació de la mar Balear i el seu litoral.

Na Natalia Barrientos i jo hem fet una feina de formiguetes, anant a cercar tota la informació disponible, de la que desconeixíem la seva existència. Aquesta recopilació ha estat possible gràcies a la col·laboració de 60 persones d’un total de 25 entitats tant científiques, com públiques i privades, a les que esteim enormement agraïdes.

Llavors hem hagut de re-analitzar i sintetitzar la informació disponible i descriurer-la en un llenguatge planer que pugui arribar a la societat en general perquè un dels principals objectius d’aquest treball és informar a la societat balear i posar a la seva disposició aquest patrimoni col·lectiu,tota aquesta informació que fins ara havia estat poc difosa.

Quina continuitat tindrà el projecte a partir d’ara?

Aquest informe és l’inici d’un projecte a llarg termini. Ens trobem al començament d’un llarg camí, la feina no atura, hem iniciat un projecte que volem que tengui continuitat i evolucioni a llarg termini.

Al llarg dels mesos i els anys que vendran, continuarem fent feina per avançar en aquest projecte col·lectiu i sumar-hi noves institucions i col·laboracions. Amb el temps, entre tots anirem perfeccionant i afinant el contingut de l’informe.

Esperem que aquest sigui el primer de molts d’informes, perquè si no disposam de dades científiques i informació contrastada serà molt difícil avançar cap a una millor gestió i conservació de la mar i de la costa balear i gaudir dels nombrosos beneficis que ens aporta.

Quins creus que són els reptes i les solucions que proposes per tenir un mar Balear en bon estat de conservació?

Són molts, massa. Crec que un dels principals reptes és la gran pressió humana i turística a la que està sotmesa el mar Balear que porta a la seva contaminació. Per exemple, hem superat la capacitat de depuració de les aigües residuals i això ens du a contaminar les aigües costaneres. El canvi climàtic seria un altre dels grans reptes que hem d’afrontar. El desconeixement del seu estat, les pressions a les que està sotmès i la seva evolució al llarg del temps són un altre dels grans reptes que hem d’afrontar per poder tenir un mar Balear sa amb un bon estat de conservació. L’IMB és una primera passa per solucionar aquest gran repte.

Pens que per garantir un bon estat de conservació marí s’ha de posar el fre. No podem seguir creixent infinitament en un territori petit i fràgil com són les Illes.

Test ràpid per a enamarats:

Una lectura: "Ecofeminisme", de Maria Mies i Vandana Shiva.
Una imatge: 
Les aigües transparents damunt les praderies de posidonia.
Una espècie marina: 
Posidonia oceanica, especialment els hàbitats que forma: els alguers, que són els ecosistemes amb més biodiversitat del mar Mediterrani.
Una organització o persona de referència:
Ecologistas en Acción.
Una platja: 
qualsevol del nord de Menorca, la Serra de Tramuntana o el Llevant de Mallorca.
Una frase que et defineixi:
"Tot està per fer i tot és possible” de Miquel Martí i Pol.
Optimista, realista o pessimista? 
Em considero realista, amb el pessimisme de la intel·ligència i l'optimisme de la voluntat (com deia Antonio Gramsci).