Sacrificar qualitat en pro de la quantitat és un dilema conegut que qualsevol persona ha de dirimir en el seu dia a dia. Sobretot quan anem a comprar. Malauradament, alguns governs també operen de la mateixa manera quan es tracta de la conservació del nostre medi natural, sigui terrestre o marí. Aquest tema el vam tractar en un article recent en relació amb l’ampliació de la Reserva Marina dels Freus a Eivissa i Formentera. Allà, el Govern Balear proposa ampliar la reserva reduint-ne els nivells de protecció eliminant algunes restriccions a la pesca recreativa.
Reduir el nivell de protecció d’un espai marí protegit eliminant restriccions, o ampliar-ne la superfície sense augmentar recursos per fer una bona gestió o, directament, retallant la vigilància com va fer el Govern central fa uns mesos a les reserves marines té conseqüències. Si baixa la protecció també baixa la qualitat dels hàbitats i les espècies que hem de protegir. No podem esperar miracles!
Els espais marins protegits i, sobretot, les reserves integrals, són l’eina més efectiva per recuperar la nostra mar, per omplir-la de peixos, per crear oportunitats econòmiques per a molts sectors i per generar gaudi i benestar a la nostra ciutadania. És per això que la prioritat número 1 de la nostra fundació és la creació de més i millors espais marins protegits i reserves integrals.
Quan es tracta de protegir la mar no acceptem que ens facin triar entre qualitat i quantitat. I, sobretot, no acceptem que no hi hagi recursos per fer-ho possible.
El pressupost que actualment els governs - tant central com balear - destinen a conservació de la nostra mar és molt baix. No deu passar dels 10 milions anuals. Això és una misèria, tenint en compte l’actiu que la mar representa per les nostres illes. Cal un pressupost molt més alt per tenir una xarxa de reserves marines ben gestionades i exemplars. Posem que s’hi destinen 50 milions, l’equivalent un 0.72 % del pressupost anual del Govern Balear. És una quantitat relativament petita comparada amb altres partides pressupostàries. És el mateix que costen 5 superiots o un grapat de xalets.
La ciència i les dades demostren que invertir en conservació marina surt a compte. Tal com mostren les dades del mateix Govern, algunes reserves integrals de les Balears han multiplicat el volum de peixos d’interès comercial entre 8 i 17 vegades. Les reserves integrals funcionen, però en tenim molt poques.
En aquest sentit, el Pla de conservació de la mar Balear presentat el febrer del 2026 inclou el compromís d’ampliar la zona estrictament protegida deu vegades, creant fins a 600 km² de reserva integral. D’aquests, 500 km² es farien al Parc Nacional de Cabrera, que esdevindria la reserva integral més gran de la Mediterrània, i els 100 km² a altres indrets per definir.
Per tal de garantir que els espais marins protegits ens donen els beneficis que volem, cal posar-los on toca: allà on hi ha els hàbitats i les espècies més valuosos, més singulars i més capaços d’enfortir els nostres recursos marins. Les nostres al·legacions al Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) del Parc Nacional de Cabrera —una tramitació que, per cert, el Govern ha retardat un any més —, van en aquest sentit. Ampliar i millorar la xarxa d’espais marins de les Illes Balears requerirà més recerca, més seguiment i sobretot més vigilància. Regatejar (estalviar) amb la protecció marina no surt a compte.
