El Pla de Conservació Marina: un full de ruta per a la mar Balear que cal dotar de pressupost i ambició

El Pla de Conservació Marina que ha presentat el Govern de les Illes Balears és una passa important per avançar cap a una mar més plena de vida, resilient i productiva. El document estableix compromisos importants, com l’impuls de noves zones de protecció estricta en aigües estatals, el reforç de la vigilància, l’aprovació de plans de conservació d’espècies i hàbitats vulnerables i l’extensió de la cogestió pesquera a tota la flota professional abans de 2030. També es compromet a ampliar la protecció estricta fins a un mínim de 600 km² en aigües autonòmiques abans de 2030, un augment de la protecció que s’ha de celebrar, però sense perdre de vista que la majoria d’aquests espais estan previstos  en aigües de Cabrera, una zona que ja gaudeix d’un alt nivell de protecció. Per tant, l’increment real de nova protecció estricta fora d’aquest àmbit serà limitat. Haurem d’estar atents a com s’executa aquest pla, i posar esment en què es tenguin en compte les zones amb fons d’hàbitats més valuosos i vulnerables a l’hora d’ampliar la protecció estricta.

A la Fundació Marilles valoram especialment que el Govern aposti per ampliar els espais de protecció estricta. La ciència demostra que la protecció estricta és l’eina més efectiva per recuperar poblacions de peixos, regenerar ecosistemes i generar beneficis socials i econòmics, també per al sector pesquer.

Interpretam aquest Pla com una resposta al Pacte Blau Balear, presentat el 2023 amb el suport de més de 200 empreses i organitzacions que s’ha incrementat en els últims anys. Arriba més tard del que hauria estat desitjable, però s’ha presentat en un moment clau i amb un ampli suport social. A més, estableix un full de ruta que hauria d’orientar tant l’actual Govern com els futurs executius, de qui no només esperam que el compleixin sinó que n’elevin el nivell d’ambició.

Ara bé, el repte és clar: passar de les paraules als fets. El compromís amb la conservació marina no es mesura només amb paraules, sinó amb calendari, responsabilitats clares i pressupost suficient. Ens preocupa que el Pla neixi sense una assignació pressupostària definida que garanteixi la seva execució efectiva.

El Govern és qui en darrera instància ha d’executar-lo, però el seu èxit dependrà (1) de la implicació dels sectors que viuen de la mar —pesca, nàutica i turisme—, i (2) de recolzar-se en la millor informació científica disponible i de la col·laboració amb el Govern d’Espanya en aquelles competències que no són autonòmiques. El recent Projecte de Llei de la Mar Balear pot ser una eina clau per consolidar jurídicament molts dels objectius plantejats i reforçar-ne les garanties de compliment. Confiem que els partits tenguin  altura de mires per donar suport a ambdós documents, tant al Parlament de les Illes Balears com al Congres dels Diputats. 

Les Balears tenen l’oportunitat d’esdevenir un referent internacional en conservació marina. Una mar ben conservada és essencial per al futur econòmic, social i ambiental de les Illes, i és també la millor assegurança davant l’escalfament accelerat de la mar.

La Fundació Marilles farà seguiment actiu del desplegament del Pla perquè es tradueixi en resultats reals. És el moment d’estar a l’altura del repte i convertir aquest full de ruta en una realitat tangible per a la mar Balear.

Aniol Esteban,  director de la Fundació Marilles, ha dit: “Aquesta és una setmana important per al futur de la mar Balear. Fa molts anys que la societat balear demana més acció política i més finançament per conservar la mar que ens envolta. El Pacte Blau Balear en va ser la mostra  més evident. Celebrem que el govern hagi donat aquesta passa i hagi anunciat  mesures importants. Les paraules estan bé, però manca pressupost i cal elevar el nivell d’ambició. Els compromisos, a més de paraules, necessiten recursos  perquè es facin realitat. Si no, correm el risc que quedi en un manifest  preelectoral."