L’associació Tursiops és una entitat modesta però de renom en el camp dels cetacis a Espanya. Va ser fundada l’any 1999, i des de llavors treballa amb rigor científic per a la conservació dels mamífers marins, amb la convicció que el veritable òrgan de visió no són els ulls sinó el coneixement. Per això, dia rere dia, posa tota la seva il·lusió i experiència per avançar cap a la millora de l’estat de conservació de dofins i balenes a l’entorn de les Illes Balears.
Marga Cerdà i Txema Broton, Tursiops. Foto: Rubén Casas.
A la mar conviuen els animals, els humans i els nostres vehicles i renous. Com afecta als dofins el renou submarí que aportem les persones a la franja de mar costanera? Tenint en compte que els dofins mulars es relacionen, viuen i alimenten mitjançant l’acústica, ¿poden conviure sense pertorbacions greus amb la gran quantitat de vaixells que freqüenten el litoral o bé això els afecta negativament?
Per contestar aquestes preguntes es va forjar el projecte Els Nostres Dofins, el camp d’estudi del qual és l’entorn d’Eivissa i Formentera, potser l’indret amb més trànsit marítim de la Mediterrània. Amb el desenvolupament del projecte es pretén aclarir com afecta el renou de la navegació marina a l’ecologia i la distribució del dofí mular.
Va començar l’any 2018 amb el fondeig de tres hidròfons en tres àrees amb diferent grau de pressió de navegació: els freus d’Eivissa i Formentera (pressió alta), els Illots de Ponent (mitjana) i Na Xamena (baixa). En aquesta primera fase ja s’ha pogut determinar que els dofins tenen una presència més gran a l’hivern que a l’estiu, i que es relacionen negativament amb el renou antròpic o generat pels humans.
Txema Brotons instal·lant un hidròfon en aigües d'Eivissa. Foto: Rubén Casas.
Aquests resultats han empès Tursiops a aprofundir en la investigació. Per això, enguany el projecte creix i assumeix nous reptes, una nova fase que es basa en dues premisses contrastades científicament: la primera, que existeix una població local de dofí mular a les illes Pitiüses, i la segona, que cada dofí mular desenvolupa un xiulo-firma únic amb el qual pot ser identificat. El plantejament és senzill, però la tasca és laboriosa. Així que s’engrandeix la xarxa d’hidròfons per tal que envolti tot l’arxipèlag d’Eivissa i Formentera i tota l’àrea de distribució de la subpoblació pitiüsa de dofí mular —o almenys, la més costanera— quedi sota vigilància sonora.
Els arxius acústics generats pels hidròfons s’analitzen de diverses maneres. D’una banda, es quantifica i caracteritza el renou, i de l’altra, es quantifica la presència de dofí mular. Posteriorment, es cerquen i aïllen els xiulets-firma, que després donaran informació sobre la quantitat de dofins que hi ha, el seu moviment arreu de les Pitiüses, com es correlaciona la seva presència amb els nivells de renou submarí i la navegació, i quin paper tenen les àrees marines protegides de la xarxa Natura 2000.
Sens dubte, es tracta d’un gran repte que no està delimitat en el temps ni en l’espai. Fondejar més hidròfons i durant més temps permetrà disposar d’una informació més detallada. Ara per ara es disposa de sis hidròfons però, a mesura que més entitats donin suport a Els Nostres Dofins, més orelles hi haurà sota l’aigua i més robusts seran els resultats.
A més de la Fundació Marilles, Els Nostres Dofins compta amb el suport de nombroses institucions públiques i privades com la Fundación Biodiversidad, la Fundació Sa Nostra Caixa de Balears, els ajuntaments de Sant Josep, Sant Antoni i Eivissa, Es Nàutic de Sant Antoni, Ibiza Preservation Fund, THB Hotels i Seven Pines Ressort, entre d’altres.
