"Si tens espais marins protegits, en tres anys tendràs més peixos, i pescaràs de forma sostenible la resta de la teva vida"

Zafer Kizilkaya és un veritable pioner en la conservació marina a Turquia i un exemple de compromís visionari amb el medi ambient. Des dels seus primers dies bussejant i treballant amb tortugues, Kizilkaya es va dedicar a restaurar l'oceà amb una intensitat poc comuna, aconseguint unir comunitats de pescadors, científics i govern en un esforç monumental. El seu projecte a la badia de Gökova, on va aconseguir crear els primers Espais Marins Protegits (EMP) del país, va transformar un ecosistema devastat en un hàbitat pròsper i ple de vida en només cinc anys i li va valer el premi Goldman Environtmental. Aquest projecte no només va revitalitzar la biodiversitat marina, fent que tornassin fins allà espècies emblemàtiques com els taurons i els vells marins, sinó que també va donar nova esperança a les comunitats pesqueres locals, demostrant que la sostenibilitat pot coexistir amb la prosperitat econòmica. Kizilkaya ha demostrat que la conservació marina no tan sols és possible, sinó que pot inspirar i transformar a tota una regió, una fita que ressona a cada racó del Mediterrani i es converteix en un model a seguir per a la protecció de les nostres mars. Parlàrem amb ell després d'una conferència que va fer a Palma aquesta tardor, on va deixar al públic literalment amb la boca oberta.  

Com va néixer el teu interès per la conservació marina?  

L'oceà m'interessa pràcticament d’ençà que tenc memòria. Quan estudiava enginyeria a la universitat, anava a bussejar tots els caps de setmana. En aquella època, els anys 80, vaig començar a fer feina amb tortugues marines i em vaig adonar que la conservació de l'oceà és tan important que no em podria dedicar a una altra cosa. Després de graduar-me, vaig anar a Indonèsia per a treballar en conservació i recerca marina i vaig dur a terme diverses expedicions al Sud-est Asiàtic i el Pacífic Oriental.  

Va ser un vell marí, que ho va canviar tot.  

Així és. Després d'un llarg temps a l'Indo-Pacífic, vaig tornar a Turquia el 2006. En aquells dies, jo era cofundador d'una ONG, i estàvem cuidant d'una cria de vell marí. Em vaig ocupar d'ella i la vaig alliberar en la badia de Gökova. Vaig fer algunes immersions per fer seguiment del seu estat, i vaig observar que la badia estava completament deserta, com si hi hagués hagut una guerra nuclear. Em va sorprendre perquè a la part terrestre hi ha un bosc frondós i zones verges, però davall l'aigua no hi havia vida. Vaig convidar a Enric Sala i a Kike Ballesteros per tractar d'esbrinar què passava, i descobrírem que aquella era la zona amb menor quantitat de peixos de tot el Mediterrani. Llavors va ser quan em vaig proposar establir el primer espai altament protegit en la badia de Gökova. 

Com ho vas fer?  

El primer que vaig fer, va ser passar-me un any explicant el projecte a més de 120 famílies de pescadors. Vaig parlar amb cadascuna d'elles i els vaig convèncer que si tens espais marins totalment protegits, en tres anys tindràs més peixos, i pescaràs de manera sostenible per a la resta de la teva vida.

I quina va ser la seva resposta?  

Al principi, tots els pescadors estaven en contra. Però l’any 2009 la pesca va col·lapsar en aquesta zona. Una part molt important dels ingressos de la pesca local provenien de l'anfós i la gamba, i aquestes dues espècies simplement van desaparèixer. Aquest col·lapse va ser alguna cosa així com un avantatge per a mi. La situació havia empitjorat tant que els pescadors es van acostar a mi de nou i em van dir “facem el que hàgim de fer”. Després varen arribar les negociacions amb altres parts interessades. Govern, funcionaris... vàrem haver de parlar amb molta gent, però el 2010 la meitat de la badia es va tancar a la pesca industrial.  

Com vares convèncer a les autoritats perquè declarassin els EMP?  

A  finals de 2009 totes les cooperatives pesqueres de la badia van donar el seu consentiment per escrit d'establir aquestes zones protegides. Així que tenia cartes oficials de cada comunitat. I després vàrem tenir una gran reunió a Ankara en la qual explicàrem al Govern que necessitàvem Espais Marins Protegits per a recuperar el fons marí.   

"És la primera vegada que els membres de la comunitat pesquera, els governs i altres parts interessades es posen d'acord per a crear zones totalment protegides per a la biodiversitat i la conservació de les poblacions de peixos."

Amb el temps i gràcies a aquesta experiència, ha canviat la percepció de la comunitat local sobre la conservació marina?  

No immediatament. Va haver-hi moments de molta tensió, perquè al principi tots els membres de la comunitat obeïen la llei, però hi havia molts d’altres pescadors il·legals que continuaven pescant en aquestes zones. Era una situació injusta per als pescadors, i a més no hi havia recursos per a controlar les infraccions perquè els guardacostes estaven molt ocupats amb el tràfic il·legal de persones, tractant de salvar a la gent que s'ofegava entre Turquia i les illes gregues.  

A aquesta situació també li vares trobar remei.  

Vaig decidir establir el nostre propi programa de vigilància. Per fer-ho, necessitava l'autorització del Ministre, així que vaig anar a veure'l i la hi vaig demanar. Després d'obtenir el seu permís, començàrem a entrenar a ex pescadors locals perquè controlassin la pesca il·legal i enviassin la informació que recopilaven als guardacostes turcs. Aquests vigilants sabien d'on venia la pesca il·legal, però al principi la seva feina va ser molt dura, fins i tot varen arribar a disparar-los i agredir-los. Per sort, la Guàrdia Costanera ens va donar suport, perquè fèiem el correcte, només intentàvem detenir l'activitat il·legal. 

És un procés molt llarg i amb molts obstacles. Has estat temptat de tirar la tovallola?  

No, perquè sabia que era l'única solució i perquè vaig tornar d'Indonèsia només per a això, estava molt decidit a tirar endavant. Havíem de començar per qualque lloc, i ha estat una espècie de moment històric per a Turquia, perquè és la primera vegada que els membres de la comunitat pesquera, els governs i altres parts interessades es posen d'acord per a crear zones totalment protegides per a la biodiversitat i la conservació de les poblacions de peixos.   

"Les colònies d'esponges varen començar a créixer. Els peixos varen tornar. Els taurons varen reaparèixer. El nombre de vells marins va augmentar. En només cinc anys, la capacitat de l'oceà per recuperar-se va ser espectacular."

Quins resultats has observat a la badia de Gökova des de l'inici del projecte?  

Durant els primers anys, vàrem netejar tots els fils de pescar rebutjats que hi havia als Espais Marins Protegits, parlam de milers de quilòmetres de fils. Vàrem recollir un per un tots els aparells de pesca rebutjats, xarxes i tota la resta. I en el cinquè any, l'ecosistema havia canviat. Les colònies d'esponges varen començar a créixer. Els peixos varen tornar. Els taurons varen reaparèixer. El nombre de vells marins va augmentar. En només cinc anys, la capacitat de l'oceà per recuperar-se va ser espectacular.  

L'ecosistema marí balear s'enfronta als efectes del turisme de masses, el canvi climàtic i la pressió demogràfica. Creus que els plantejaments utilitzats en Gökova podrien aplicar-se aquí?  

Sí, podrien aplicar-se a qualsevol lloc. Sé que aquí a Balears també hi ha algunes zones de prohibició de pesca, encara que desconec fins a quin punt es garanteix el compliment de la llei, i què diu el seguiment científic. A Gökova els ingressos dels pescadors han augmentat des de 2010 i continuen augmentant. Cada any capturen més peixos i de major grandària, i per això la gent confia en l'eficàcia dels Espais Marins Protegits. El següent pas que volem fer és separar zones de pesca artesanal de la pesca recreativa. El nombre de pescadors recreatius augmenta cada dia a tot el món, especialment al Mediterrani, i cada vegada estan més ben equipats.  

Quin consell donaries a les organitzacions que treballen per aconseguir els objectius de protecció marina a les Illes Balears?  

Suposo que cal saber mantenir l'entusiasme, tenir molt en compte que ens movem en un terreny en el qual intervenen molts d’actors i saber utilitzar cada cas d'èxit per a avançar. Si som una organització no governamental que treballa amb cooperatives pesqueres, universitats, institucions governamentals, guardacostes... Hem de trobar la manera de poder asseure'ns a una taula i discutir els problemes de la pesca il·legal o la sobrepesca, per exemple. A Turquia, fins fa poc aquestes comunitats locals no tenien visibilitat. Així que algú a Ankara, la capital, ha estat decidint totes les normatives sense ser sobre el terreny. Contagiau el vostre entusiasme als funcionaris del govern. Duis-los a la mar perquè s'emocionin i connectin amb el sentit de la seva feina, perquè moltes vegades la seva vida diària a l'oficina els allunya de la realitat sobre la qual estan influint. Si els mostrau resultats, si sou constants i els implicau, amb el temps us guanyareu la seva confiança i el seu suport.  

TEST RÀPID PER A ENAMARATS  

Un llibre: Tonyina, una història d'amor de Richard Ellis o El viatge de la tortuga: A la recerca de l'últim dinosaure de la Terra, de Carl Safina.  

Una imatge que t'evoqui el Mediterrani: És l'única mar on es pot saltar per nedar. Tan tranquil, tan net, tan segur. No pots nedar a la resta d'oceans. És la meva llar. Oliveres + aigua de mar, aquesta és la meva imatge mediterrània. Totes les civilitzacions varen sorgir al Mediterrani gràcies als seus recursos (olives, figues, peix...).  

Una espècie marina: el vell marí.  

Una persona o organització de referència: Enric Sala.  

Una platja: Patara, la platja més llarga del Mediterrani.   

Optimista, pessimista o realista? Optimista.