Foto: cedida a MARE per Cristina Campano.
Aquest mes de juliol es compleix el primer any de la legislatura liderada per Margalida Prohens. Si feim balanç d’aquests 12 mesos mirant cap a la mar, i de l’atenció que s’ha donat als compromisos del Pacte Blau Balear tenim raons per estirar les orelles al Govern, tot i que hi ha accions per aplaudir.
El primer encert ha estat la posada en marxa de la Comissió de Cogestió de la Pesca Recreativa. Vincular aquest col·lectiu amb la conservació del medi marí era una necessitat que l’Executiu ha sabut atendre amb la creació d’aquest espai de diàleg.
Una altra acció que aplaudim és que hagi unificat la normativa que regula la pesca i el marisqueig a les zones de la Xarxa Natura 2000. Comptar amb una normativa clara i unificada pot millorar l’eficàcia d’aquests espais, que són el principal instrument per a la conservació de la naturalesa de la Unió Europea.
A més, tot i que necessita mes recursos, s'ha mantingut una lluita decidida contra la pesca il·legal, una pràctica que posa en perill els nostres recursos marins i la sostenibilitat de les comunitats pesqueres locals.
La continuïtat en la inversió d’infraestructura per millorar la qualitat de les aigües ha estat potser el punt més fort d’aquest primer any de legislatura. Mantenir l’atenció en aquest aspecte és vital no només per a la vida marina sinó també per a la salut humana i les activitats econòmiques que depenen de la mar.
També ens sembla remarcable la receptivitat del Govern per avançar en la protecció de taurons i rajades, espècies essencials per a l'equilibri de la biodiversitat marina, així com la seva voluntat de crear espais de treball per conservar les badies somes, uns hàbitats crucials per a moltes espècies que actuen com a zones de cria i alimentació.
Però no tot són bones notícies. L’aspecte més preocupant és la manca d’atenció a l’alta protecció de la mar. Crear espais tancats a la pesca per poder pescar més i millor al seu voltant. La legislatura ha començat amb 55 km² tancats a la pesca, 1,7% de les aigües interiors tal com demostra aquest estudi elaborat per la doctora Natàlia Barrientos. Però en tot aquest any no s’ha creat ni un sol quilòmetre quadrat d’alta protecció, i no s’ha expressat cap voluntat d’avançar en la creació de santuaris marins, una passa essencial per a la regeneració dels ecosistemes i la preservació de la biodiversitat marina.
No només no s’ha avançat en alta protecció, sinó que s’ha reassignat una partida d’1,44 milions d’euros de Fons Next Generation que havia d’anar destinada a crear una proposta de santuaris marins i un pla de treball en conservació de badies somes. Una decisió molt significativa, que podria quedar en error si el Govern ho corregeix en els propers pressuposts.
A més, la manca d’un calendari clar per elaborar els plans de gestió per a les zones Natura 2000 marines pendents és una deficiència greu. Sense dates i un compromís públic al respecte, serà pràcticament impossible tenir-los acabats en aquesta legislatura
Un altre punt negatiu és el silenci respecte de la implementació de nous plans de seguiment d’hàbitats i espècies, un tema que compta amb molts pocs recursos i necessita molta més atenció. Sense un bon sistema de seguiment i un finançament estable no es pot avaluar l'eficàcia de les polítiques de conservació i ajustar-les segons les necessitats reals dels ecosistemes marins.
També és decebedora la manca de resposta del Govern al Pacte Blau Balear, malgrat la petició del Parlament. Ignorar aquest full de ruta amb accions concretes i un ampli suport social, econòmic i polític indica una falta de compromís amb les iniciatives de conservació impulsades per la societat civil i els experts.
Prenent com a referent el Pacte Blau Balear hem de dir que aquest primer any de legislatura ha estat un període de força decebedor pel que fa a donar al medi marí i litoral balear l’atenció que es mereix. Si bé celebram que hi ha hagut avenços, i reconeixem que Balears es troba en un bon lloc comparat amb altres comunitats autònomes del litoral espanyol i països de la Mediterrània, és una llàstima que no s’aprofiti aquest avantatge per reforçar el lideratge de les nostres Illes en conservació marina. El Govern ha de fer públic el seu compromís amb la conservació de la mar balear, amb un calendari clar de mesures concretes i sobretot amb finançament. La Fundació Marilles té la ferma voluntat d’ajudar a navegar en aquesta direcció des del diàleg i la millor informació disponible tal com venim fent des de fa anys facilitant el diàleg entre sectors, cercant solucions a reptes comuns, i posant propostes i finançament sobre la taula. Esperem que d'aquí un any puguem celebrar moltes altres coses.
