La Mediterrània no és només una mar, també és un lloc per a l’esperança. I més encara quan centra la mirada de gran part del món.
La Conferència de les Nacions Unides sobre els Oceans (UNOC), que se celebrarà del 9 al 13 de juny a Niça tampoc no és només una cimera internacional on es fan grans anuncis. És molt més.
És un espai de debat, de generació d’idees, de creació de vincles i sinergies. És un lloc de trobada de governs de tot el món i d’organitzacions públiques i privades que es reuneixen per traçar estratègies i definir accions de manera coordinada amb l’objectiu de protegir els oceans. La UNOC també és una oportunitat única per a la Mediterrània, una mar que no sempre ha rebut l’atenció que mereix però que, malgrat els greus conflictes presents, també demostra que pot donar bons resultats. La UNOC ens dona l’ocasió per tot això i també per recordar al món que el nostre futur depèn directament de l’estat de salut de l’oceà. Un oceà que ens dona oxigen; que ens aporta vida i aliment; que ens regala plaer i benestar, i que alberga una biodiversitat extraordinària i immensa.
I, enmig d’aquest oceà interconnectat hi som nosaltres: la mar Balear.
L’equip de Marilles serem a la UNOC per recordar al món que les Illes Balears també són un lloc per a l’esperança. Que si aconseguim una mar plena de vida en un indret on es concentren tantes pressions humanes, però també tants focus mediàtics, podem donar un exemple irrefutable a la resta del planeta. Això és el que sempre hem defensat. Les Illes Balears poden convertir-se en un referent de conservació.
Avui, a la Mediterrània hi ha una nova energia que ha arribat per quedar-hi i que es farà evident aquests dies a Niça. Aliances d’organitzacions diverses hi treballam conjuntament per assolir un canvi. La UNOC ens dona l’oportunitat i l’altaveu per fer fer-la visible. Per això, conjuntament amb més de 70 organitzacions de tot el Mediterrani que formen part, com nosaltres, de la Med Sea Alliance i Together for the Med, demanarem als líders mundials —i també del nostre país i territori—, que accelerin l’acció per conservar i restaurar el Mediterrani.
Necessitam mesures valentes, accions transformadores i un finançament sòlid, suficient i durador. Només així aconseguirem que aquesta esperança també es transformi en una certesa: una mar plena de vida en què l’equilibri entre l’activitat humana i la conservació marina és una realitat.
Aniol Esteban, director