Demanam a la flota d’arrossegament que acabi amb les morts de tauró boca dolça a les Balears

La Fundació Marilles demana a la flota pesquera balear, i en particular a la d’arrossegament, que posi fi a les morts de tauró boca dolça capturats accidentalment. Les males pràctiques d’uns pocs no haurien de perjudicar la reputació de tot un sector que està demostrant que és possible pescar i guanyar més sortint a feinejar menys dies.

La boca dolça (Hexanchus griseus) és un tauró comú a les aigües balears. Viu a grans profunditats i és carronyaire; habitualment s’alimenta d’altres animals ja morts. La principal causa de mortalitat és la interacció amb la pesca d’arrossegament en fons de talús, que el captura accidentalment amb certa freqüència, tot i que no es disposa de dades reals.

Malauradament, encara hi ha pescadors que, en lloc d’alliberar aquest tauró —i s’entén que l’operació pot ser difícil i complexa— decideixen matar l’animal una vegada és a bord. Generalment amb un tall al clatell o a l’espina dorsal, que són les ferides més freqüents que s’han trobat en aquests animals quan arriben varats a la costa. Aquest és el cas de les dues boques dolces trobades ahir a Cala Nova, però també d’altres casos com els de Can Pere Antoni (agost de 2025), Port Portals (2019) o el Molinar (2016).

Cada vegada que apareix un tauró varat amb una destralada o un tall al clatell o a l’espina dorsal, es devaluen tots els esforços que la flota balear està fent per millorar la conservació dels recursos marins, ja sigui reduint dies de pesca o donant suport a la creació de reserves marines. També es devaluen els esforços que es fan per crear i enfortir marques de producte pesquer local, de qualitat i de proximitat, que a mesura que evolucionin també haurien d’incloure bones pràctiques.

Acabar amb les males praxis d’una minoria que perjudiquen la reputació d’un sector que compleix

És a les mans de la flota balear aconseguir que les boques dolces del 19 de maig de 2026 siguin les darreres executades a bord d’una embarcació balear.

Però la responsabilitat no recau només en el sector. Les administracions públiques han de facilitar i afavorir la implementació de sistemes i protocols per evitar la captura accidental d’aquestes espècies i facilitar-ne l’alliberament posterior. També han d’incentivar la recollida de dades sobre captures accidentals de taurons i rajades per poder dissenyar mesures que en millorin la conservació. El Pla de Conservació de Taurons i Rajades, que està elaborant el Govern de les Illes Balears en col·laboració amb pescadors i experts, és un bon espai per evitar la mort accidental d'aquestes espècies. Però perquè sigui efectiu necessita pressupost.

Solucions

Si l’embarcació disposa de grua, es poden alliberar una vegada són a bord. Durant els darrers anys s’han dut a terme actuacions per alliberar exemplars de grans dimensions que arribaven vius a bord.

La flota d’arrossegament de les Balears ha ideat sistemes per evitar les captures accidentals de tonyines mortes i podrides (descartades de la flota d’encerclament), consistents en una xarxa de gran gruix que actua com a barrera. És un sistema en fase de desenvolupament que encara no compta amb l’aprovació oficial de l’Administració. Si se’n permet l’ús i se n’accelera la implementació, s’evitaria que, en cas de capturar accidentalment una boca dolça, aquesta quedi atrapada al fons de la xarxa destruint amb el seu pes gran part de la captura, i facilitaria un possible alliberament de l’animal.

Sol·licitam que:

• Tots els vaixells de la flota d’arrossegament disposin de protocols d’alliberament d’animals capturats vius.
• Es registrin totes les captures accidentals d’aquests animals i en quin estat han estat alliberats a la mar.
• S’accelerin els tràmits per permetre la instal·lació de mesures preventives que evitarien la captura d’aquests animals i en facilitarien l’alliberament.

Una flota maltractada per Madrid (no per Europa)

La flota d’arrossegament de les Balears no ha estat ben tractada en el repartiment de quotes i dies de pesca per part del Ministeri. A més, ha patit l’impacte de les tonyines descartades que la flota de encerclament llança a la mar durant els mesos de juny i juliol, ocasionant un fort impacte sobre aquesta flota sense tenir en compte el malbaratament que representa llençar a la mar tones de tonyina en bon estat.

Marilles ha defensat la flota d’arrossegament balear en nombroses ocasions davant aquests casos d’injustícia. També reconeixem i celebram els esforços de gestió que han permès reduir dies de pesca millorant captures i beneficis. Però no podem romandre en silenci davant una pràctica que dura des de fa massa anys. No podem quedar de braços plegats esperant que d’aquí uns mesos o anys torni a aparèixer un altre tauró amb una destralada.

El sector pesquer té l’oportunitat de posicionar-se com un dels més sostenibles de la Mediterrània, i les Balears com a referent mundial en conservació marina. Però res d’això serà possible mentre es permetin i es tolerin aquest tipus de pràctiques.

Més de la meitat dels taurons i rajades de la Mediterrània i de les Balears estan amenaçats

Una mar sense taurons no és una mar sana. La seva presència és clau per al funcionament de les xarxes tròfiques marines, on actuen com a depredadors que regulen l’estructura i l’equilibri dels ecosistemes. A la Mediterrània espanyola, de les espècies de condrictis (taurons, rajades i quimeres) documentades amb avaluació regional de la UICN (67 de 74), el 55,2 % està catalogat en alguna categoria d’amenaça. A les Balears s’han registrat 54 espècies de condrictis; 31 es troben amenaçades i 10 es consideren desaparegudes localment.