Shark Med és una associació sense ànim de lucre creada el 2017 per a l'estudi i conservació dels taurons del Mediterrani Occidental, amb especial interés a les Balears. Parlem amb Agustí Torres, el seu president.
Quina és la teva trajectòria professional?
Sóc fotògraf i documentalista professional des de 1983. Vaig cursar la meva formació acadèmica en fotografia des de la vessant de les Belles Arts i he exposat a ciutats com Nova York, París, Madrid i Roma, entre d'altres. Aquesta obra artística, que he anat compaginant amb la meva tasca professional, sempre ha estat relacionada directament o indirectament amb una reflexió crítica sobre la nostra relació amb el món natural. La tesina del grau que vaig fer a la Universitat de Derby a Anglaterra era una anàlisi del paper que compleix la representació de la natura en els mitjans de comunicació actuals. Les conclusions no eren massa optimistes. Sovint l'efecte real de les imatges que els fotògrafs de natura feim és el contrari del que pretenem. Més tard, als Estats Units, la meva tesi de postgrau també va consistir en una reflexió crítica de la globalització de la societat de consum i de les devastadores conseqüències que suposa a nivell mediambiental. Per això, les exposicions de fotografia d'autor que he realitzat sempre han estat més relacionades amb aspectes conceptuals i crítics que no pas amb el paisatge o la vida marina. Ho he fet sempre pensant que, mentre ja hi ha molta gent amb un nivell tècnic i estètic altíssim interessada a mostrar la bellesa, riquesa i espectacularitat de la natura, n'hi ha molt poca interessada i capacitada per fer un exercici d'autocrítica del llenguatge audiovisual, cosa també molt necessària en una societat en la qual cada cop té més pes i conseqüències.
La fotografia submarina no ha estat mai una especialitat professional, sinó una passió que ajunta el meu amor pel mar i el meu interès per l'expressió audiovisual. Així i tot, gràcies als meus coneixements tècnics i professionals, he participat en el rodatge de diversos documentals de divulgació científica per molts indrets del Pacífic amb el meu amic, el professor Eric Clua.
Agustí Torres amb un tauró tigre femella a Tahití, Polinèsia francesa.
Com neix el projecte Shark Med?
Ara, tan aviat acabi el confinament de la COVID 19, estem a punt d'engegar un ambiciós projecte de recerca a totes les Illes Balears que ajuntarà el suport econòmic de la Fundació Marilles i la col·laboració de Shark Med amb altres entitats i científics com són: Biel Morey i Save the Med a Mallorca; Manu San Félix i l'Associació Vellmarí a Eivissa i Formentera; i el nostre soci Sergi Escandell amb la productora Paleàrtica Films a Menorca..
Amb Eric Clua, un dels experts en taurons més reputats del món, havíem treballat junts a diversos projectes per l'Oceà Pacífic. Amb ell ens uneix una amistat des de la infància moguda per la nostra passió pel mar i per Mallorca. En un moment donat ens plantejarem que si treballàvem allà amb aquests animals, perquè no fer-ho aquí, on la situació és molt més greu i a on hi ha un gran buid en el coneixement científic basat en l'observació directa. Vàrem proposar la idea a la doctora Ana María Abril, de la Universitat de les Illes Balears, i així va sorgir Shark Med, per donar support a un treball de col·laboració entre aquesta entitat balear i la Univarsitat de Perpinyà, amb la que treballa Clua.
El repte més gran era esbrinar si aquesta observació directa seria possible, ja que, en aigües amb unes densitats de poblacions de taurons tan baixes, cercar-lols es ben bé com allò de cercar una agulla en un paller. Per això hem dedicat els primers anys a desenvolupar la metodologia que permet atreure'ls, enregistrar-los i fins i tot interactuar amb ells. Ha estat una fase pilot experimental que ha donat molt bons resultats i que ha conclòs amb la publicació de la metodologia a la revista científica suïssa Journal of Marine Science and Engineering.
En el nostre equip també comptem amb Sergi Escandell, reconegut cineasta submarí, i Maria Magdalena Adrover, veterinària.
La intenció és fer un treball molt intensiu de recollida de dades científiques i imatges que ens serveixin per avaluar la situació actual dels taurons i pressionar perquè es posin en marxa mecanismes que ajudin a la recuperació i sostenibilitat d'aquestes espècies. Actualment és molt important treballar en l'àmbit científic, però també en el de la difusió audiovisual per tal de crear la conscienciació i el suport social necessaris.
Per què els taurons i no una altra espècie?
La decisió d'actuar per intentar ajudar a millorar aquesta situació va venir quan vaig adonar-me del gran desconeixement que hi ha d'aquesta problemàtica. Com ens sentim més identificats i propers amb els mamífers marins, des de fa temps hi ha moltes associacions dedicades a la seva protecció, però n'hi ha poquíssimes centrades en els taurons. Amb els meus companys vàrem veure que hi havia molta feina a fer, tant de recerca com de divulgació.
La sobrepesca de taurons està provocant que moltes espècies es trobin en perill a escala mundial. En el Mediterrani la situació encara és més alarmant. Ja en el 2008, l'estudi científic de Ferreti advertia que cinc de les 47 espècies mediterrànies havien desaparegut entre un 96 i un 99,9%. D'això fa dotze anys, i tot indica que la situació no ha millorat, sinó més bé el contrari. Ens trobem en un punt molt crític en el que, si esperam a actuar, la situació pot ser totalment irreversible.
Parlàvem dels efectes negatius que el llenguatge audiovisual pot tenir, doncs bé, aquesta sobrepesca ha estat justificada, en part, per la falsa reputació d'animal perillós que el tauró té per culpa de pel·lícules com la de Spielberg i altres mites. Com ha passat amb els grans depredadors de mar i terra, fins ara l'home els veia com una amenaça i un competidor que caçava les mateixes preses que ell perseguia. Això va dur a la desaparició de llops, óssos i el nostre vell marí. Ara sabem científicament que tot això ha estat un gran error. Sabem que els depredadors compleixen un paper molt important per a la salut de tot l'ecosistema que també ens acaba beneficiant. Quan un nivell de l'escala tròfica desapareix o es veu afectat considerablement, es produeix un desequilibri a la resta del conjunt que posa en perill la mateixa subsistència de tot el sistema. És un efecte cascada que fa que la proliferació exagerada d'espècies de nivells inferiors en depredin d'altres de manera desmesurada i sovint això porti a una sobreexplotació de recursos que fan que aquell hàbitat pugui arribar fins i tot a desertitzar-se. També sabem que els taurons no veuen als humans com aliment i que els poquíssims casos que hi ha en l'àmbit mundial d'accidents mortals produïts per aquests animals és quasi anecdòtic comparat amb altres molt més habituals dins la nostra vida quotidiana. Cada dia milers de persones arreu del món bussegen amb taurons o gaudeixen de les aigües on són abundants i ho fan amb total seguretat.
D'on ve la teva relació i estima per la mar?
Des de ben petit vaig descobrir el món submarí amb el meu pare i els meus amics. Així com creixíem, les nostres capacitats físiques ens possibilitaven anar descobrint pas a pas un món que no ens deixava de sorprendre. Era com anar descobrint un territori nou i exòtic en cada moment. Les sensacions de bellesa i fascinació que m'aportava la natura i, sobretot, el mar, era per mi el que donava sentit a tot. Com molts biòlegs i fotògrafs marins, vaig començar pescant, però vaig créixer també amb el boom del desenvolupament turístic. Veure com s'anava degradant allò que tant estimava va fer que prest deixés la pesca i comencés a treballar per a la seva protecció, entre altres maneres, amb la meva obra artística, com he explicat abans.
Quines solucions proposes per millorar la conservació marina a Balears?
A les Balears tenim un entorn privilegiat tant terrestre com marí, però vivim una eterna lluita per no acabar morint d'èxit. Tenir clar fins a on podem portar la degradació del nostre medi ambient en nom d'un benestar basat en un sistema cobdiciós i devastador és el principal repte que tenim. Les nostres aigües i la fauna marina es veuen afectades no tan sols per la sobrepesca, sinó també per la contaminació provocada per les insuficients mesures i infraestructures que ho haurien d'evitar. És important que tota la societat se n'adoni que el camí per on hem anat fins ara només porta pa per avui i fam per demà. Quan col·lapsi el medi natural col·lapsarem nosaltres amb ell.
Venen temps molt difícils. La crisi econòmica que seguirà a la COVID-19 es preveu molt gran i, fins ara, en temps de dificultats econòmiques la protecció del medi ambient s'ha deixat de banda. Hem vist com proliferen fàcilment trumps i bolsonaros decidits a crear riquesa i llocs de feina a qualsevol preu. No podem deixar que això passi. Aquesta crisi actual hauria de servir per reorientar la nostra economia i remodelar les nostres indústries per tal de fer-les més sostenibles.
En el mar les reserves marines són molt esperançadores, però tenim molt menys terreny protegit del que recomanen tots els estudis científics. Per tant, seria important anar creant-ne més. Al cap i a la fi, és evident que els pescadors en són els primers beneficiats.
Un dels primers resultats de la tasca de Shark Med ha estat la visibilització de l'alt índex de bycatch que hi ha a les poblacions de taurons. Això fa palès que no basta tenir una legislació que protegeixi determinades espècies. Si les lleis no s'implementen acompanyades de mesures tècniques i de control que evitin que la pesca de determinades espècies afecti negativament a altres, de res serveix la protecció. Els hams que porten clavats les tintoreres són hams que majoritàriament s'han calat per pescar peix espasa. Quan el pescador veu que el que té enganxat és una tintorera talla el fil i la deixa ferida, amb greus conseqüències per a la seva supervivència tot i quedar lliure. Constantment també apareixen morts a la costa exemplars de bocadolça que havien caigut dins les xarxes de les barques d'arrossegament. És per tant molt necessari potenciar les bones praxis dins del sector pesquer que evitin aquests danys col·laterals. S'han de cercar maneres perquè les espècies protegides es puguin tornar al mar en bon estat de salut. Per exemple, a alguns països ja s'han prohibit els hams inoxidables perquè s'ha comprovat que els oxidables es podreixen i cauen al cap de poc temps, mentre els altres queden durant anys enganxats a l'animal.
Molts sectors interessats volen comparar els ecologistes amb religiosos apocalíptics dogmàtics, però la diferència està en el fet que nosaltres opinem a partir de l'evidència científica. La recuperació en les reserves marines és com un miratge en un desert enorme d'estadístiques negatives. Vivim en una societat amb lamentables paradoxes com, per exemple, que el turisme sembli l'única alternativa a la depredació. Fins i tot les entitats conservacionistes sovint plantegem com a element de persuasió a polítics i empresaris el benefici turístic que generen les reserves naturals. No obstant això, el turisme és també una de les indústries que més contribueixen a l'efecte hivernacle i a la destrucció de cultures i hàbitats. Com deia abans, caldrà esforçar-nos molt per a resoldre aquest tipus de contradiccions.
Com estàs vivint el confinament?
M'agrada molt sortir al mar i a la muntanya, però també m'agrada molt estar a casa i tenir temps per fer aquelles coses per a les quals normalment no en tenc: llegir, cuinar... He aprofitat per fer un curs en línia de programació d'Arduino, un microcontrolador que ens ajudarà, per exemple, a millorar els sistemes de mesurament i automatització de les nostres BRUVS. Vaig escoltant molt la radio en francès per millorar el meu nivell. També he pogut seguir i participar en els webinaris de Save the Med i altres entitats conservacionistes.
Així i tot he tengut sort i he pogut anar sortint per fer encàrrecs justificats per a les televisions IB3 i TVE. He pogut veure i documentar aquests mesos en què el temps s'ha aturat: pobles, carreteres, platges... tot buid. Ha estat un vertader privilegi. M'hauria agradat veure el que passava davall l'aigua, però no ha estat possible.
Test ràpid per a enamarats:
Una lectura: Col·lapse, de Jared Diamond.
Una imatge: Quan era petit el meu pare anava a caçar i em portava amb ell a la finca que ara és el Parc Natural de Llevant. Quan arribàvem i el camí tombava el darrer coll, deixant al descobert aquella costa verge, sempre em semblava estar contemplant el paradís. És una imatge que m'ha acompanyat tota la vida.
Una espècie marina: La tintorera, Prionace glauca. El confinament se'm fa llarg per poder tornar-la a veure d'aprop.
Una organització o persona de referència: El GOB, un exemple de lluita i perseverança intergeneracional.
Una platja: És important compartir, però també saber guardar secrets i ser capaços de descobrir coses per nosaltres mateixos. Aquesta no usla dic!
Una frase que et defineixi: Busco la felicitat als plaers senzills i afrontant tots els projectes amb il·lusió i imaginació. Amb això, tota la resta ve rodat.
Optimista, realista o pessimista? Sóc pessimista, encara que amb l'esperança d'estar equivocat i la convicció que treballant de valentho podem canviar.
