Annya Crane, investigadora
Notícies

Annya Crane, investigadora

Annya Crane, investigadora

22/06/2021

Annya Crane és una apassionada de la mar i sempre ha somiat amb treballar més a prop d'aquest entorn. Recentment ha obtingut un màster en Antropologia cultural i social a la Universitat d'Amsterdam. Va decidir centrar la seva recerca en l'estudi de les comunitats de pescadors a petita escala de les illes Balears i vincular-lo amb el treball de la Fundació Marilles. Creu en la investigació interdisciplinar i, per tant, en el paper de l'antropologia a la conservació marina. Abans d'estudiar Antropologia, Annya es va graduar en gestió cultural i desenvolupament internacional a la universitat de Barcelona. Annya té més de 10 anys d'experiència dirigint amplis projectes i treballs de canvi de comportament en el desenvolupament internacional per a ONG i la UNESCO a París.

Per què Menorca per a la teva recerca de el Màster?

Podria haver triat qualsevol de les illes Balears per a aquest estudi, ja que totes les comunitats pesqueres semblen enfrontar-se a reptes similars. Vaig decidir centrar-me a Menorca per diverses raons, en primer lloc perquè era més petita que Mallorca i, més manejable pel temps que tenia. La investigació etnogràfica, que s'utilitza en antropologia, requereix passar molt de temps amb la comunitat estudiada. Aquesta elecció també semblava alinear-se amb l'interès de Marilles, ja que era l'illa on menys treball s'havia realitzat amb la comunitat pesquera fins a la data.

Quin va ser el teu tema de recerca?

La meva recerca es va centrar en la tensa relació entre la sostenibilitat social, cultural, econòmica i mediambiental des de la perspectiva de com les empreses familiars pesqueres intenten mantenir-se. Em vaig qüestionar si hi ha futur per a la pesca professional a Menorca, tant des del problema de la manca de renovació generacional com en relació amb la sostenibilitat ambiental de la seva pràctica i l'estat de la mar. Això em va permetre conèixer a les famílies de pescadors i la seva història, passar temps a terra i a mar amb ells i entendre per què els seus fills no s'interessen per la pesca. Vaig entaular sòlides relacions amb molts pescadors, el que em va permetre comprendre les seves opinions i comportaments respecte a les recomanacions de conservació.

Què ha après durant els seus 4 mesos a Menorca?

Moltes coses. El sector pesquer a Menorca està arrelat en una llarga tradició social i cultural. Tot i que els pescadors solen preocupar-se pel que passa en la seva pròpia embarcació, no són individualistes, són actors socials les decisions i motivacions no es regeixen únicament per factors econòmics. Estan immersos en una complexa relació amb polítiques que sovint estan lluny de la seva realitat, relacions socials, normes i valors. Els pescadors són bastant pessimistes, estan frustrats i sovint senten que tenen poc a veure amb les decisions que els concerneixen. També vaig veure la voluntat de molts pescadors de fer les coses d'una altra manera, de tornar a pràctiques de pesca més sostenibles i tradicionals, però per què això passi cal donar-los suport. La majoria dels pescadors tenen una relació única amb el mar que vull creure que pot contribuir als models de conservació. Cal salvaguardar aquests coneixements.

Hi ha un futur prometedor per al sector pesquer professional?

Vull creure que pot haver un futur per a la pesca artesanal a Menorca. Per definir com podria ser necessitem promoure un model de cogestió en què els pescadors, els conservacionistes i la societat civil treballin junts per evitar polítiques top down(de dalt avall) que estiguin alienades amb el territori. El sector s'enfronta al repte d'atreure les generacions joves que no provenen de famílies de pescadors. També cal salvaguardar el coneixement que els pescadors tenen de la mar i assegurar-se que els joves pescadors l'adquireixen. Cal fomentar l'ús d'arts de pesca de baix impacte i donar suport als pescadors que estan disposats a fer les coses de forma diferent. Els consumidors també tenen un paper que exercir: hem de reconsiderar el nostre consum de peix, valorar els productes locals i diversificar les espècies que consumim per reduir el risc de sobrepesca.

Test ràpid per a enamarats:

Un llibre: El mar que ens envoltade Rachel Carson. Fa 60 anys l'autora ja va donar l'alarma que els nostres oceans necessiten ajuda.

Una imatge que evoca les Balears: El color blau de la mar i les portes de fusta de Camí de Cavalls a Menorca.

Una espècie marina: totes les balenes és clar. Vaig tenir la sort de veure el que crec que era un rorqual comú a l'abril asseguda a Punta Nati a Menorca veient la posta de sol. Va ser màgic.

Una organització o persona de referència: Tracy Edwards perquè també somio en donar la volta al món algun dia.

Una platja: Pregonda

Una frase que et defineix: els meus amics diuen que sempre faig que les coses semblin fàcils i possibles.

Ets optimista, realista o pessimista? definitivament optimista.