David Díaz, investigador de l'Institut Espanyol d'Oceanografia

David Díaz és llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona l'any 2000. Va defensar la tesi doctoral a la UB sobre l'ecologia de les fases juvenils de la llagosta vermella. Ha desenvolupat la seva carrera a la Universitat de Barcelona, l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona (CSIC), i en l'actualitat a l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO). Les seves principals línies de recerca són l'estudi dels efectes de la protecció en reserves marines, recerca en ecologia bentònica, pesca artesanal i demografia d'espècies clau de l'ecosistema. Actualment coordina el programa Nacional d'Estratègies Marines de l'Infralitoral Rocós.

Ets un gran bussejador i fotògraf expert en llagosta. Tenim més o menys llagosta?

Actualment s’està produint una paradoxa en la població de llagostes. En realitat cada vegada en tenim menys, com apunten tots els indicadors independents de la pesqueria. Però si mirem les captures de les llagostes vermelles a les Balears en els darrers anys, ens diuen que cada cop se'n pesquen més. Què passa? Doncs el canvi global està afectant la dinàmica de l’espècie i actualment estem pescant legalment més femelles, perquè no estan fecundades en l’època que toca (i per tant, protegides per llei). El futur de l‘espècie i de la pesca implica adaptar-nos a la dinàmica de l’espècie i aplicar una gestió adaptativa efectiva.

Anem pel bon camí per aconseguir el bon estat ambiental del medi marí segons les Estratègies Marines?

Realment encara no sabem si estem en el bon camí per aconseguir el bon estat ambiental del medi marí. El que sí us puc dir és que estem fent les passes fermes i eficients per conèixer com està el medi marí a escala estatal. Quan sapiguem com estem actualment, en quin punt ens trobem i quins són els nostres punts de referència, ja podrem decidir què hem de fer per millorar i tenir gran part del nostre ecosistema marí en un bon estat.

Quins indrets són més fascinants sota l’aigua? Quins haurien de gaudir de més protecció?

Per mi els llocs més fascinants són les coves i el coral·ligen profund. Bussejar en aquests ecosistemes et permet realment evadir-te una petita estona de l'ambient al qual estem acostumats a viure i escoltar-te a tu mateix sota l'aigua. Ambdós ambients ja estan protegits, però no sempre la protecció és efectiva i, per tant, caldria reforçar-la.

La pesca recreativa ha augmentat molt. Com creus que es podria gestionar millor?

La pesca sempre ha estat una activitat àmpliament practicada a tot el món i des de fa milers d’anys. Entre totes les modalitats de pesca que hi ha i que tothom apunta com la causa del declivi de les poblacions, la pesca recreativa ha estat la gran oblidada fins fa pocs anys. Per algunes espècies com la cigala mallorquina (Scyllarides latus) s’ha identificat la pesca submarina recreativa com la font de la baixa presència d’exemplars a les nostres aigües. Per tant, afecta la presència d'espècies singulars del nostre litoral. La pesca recreativa a Balears és molt important, tant en volum de captures com en volum de negoci. A l'hora de gestionar-la s’han de tenir en compte les dos vessants. Avui en dia, amb les noves tecnologies, segur que es pot gestionar millor i em consta que els gestors estan posant fil a l’agulla.

Test ràpid per a enamarats:

Una lectura: Bajo los cielos de Asia, d'Iñaki Ochoa de Olza. M’imagino la seva vida, però al mar.
Una imatge que t’evoqui les Balears: blau o verd turquesa, segons el dia.
Una espècie marina: la llagosta vermella.
Una organització o persona de referència: Mikel Zabala, professor d’Ecologia de la UB. 
Una platja: sempre de sorra gruixuda i aigua calenta. 
Una frase que et defineixi: "Pensa molt bé el que vulguis fer perquè et surti regular".
Optimista, realista o pessimista? Pessimista, però ens en sortirem.