El futur de la pesca a Balears

Quan imaginem com seran les Illes Balears en 2030 –a més d'uns ecosistemes marins i costaners en excel·lent estat de conservació, vida marina abundant i uns recursos pesquers explotats de manera sostenible– veiem uns pescadors professionals que adopten pràctiques i arts de pesca de baix impacte i viuen dignament de la seva feina.

Mentre la pesca recreativa puja, la professional baixa. Els motius són diversos: la falta de relleu generacional, l'entrada de producte pesquer de fora, el furtivisme i l'empobrimentdel medi marí. La bona notícia és que hi ha solucions; la dolenta és que el sector pesquer no sempre ha demostrat la iniciativa necessària per dur-les a terme. 

Hem defensat i continuarem defensant al sector pesquer quan toqui. Critiquem que el Ministeri de Pesca hagi penalitzat injustament la flota de ròssec balear sense tenir en compte que ja havia reduït l'esforç molt abans que altres flotes peninsulars; creiem que la flota balear es mereix més quota de tonyina de la qual rep actualment, ja que pot representar un bon revulsiu econòmic per al sector; i entenem que una pujada de preus de gasoil generi inquietud en el sector. Ara bé, si volem salvar la flota pesquera balear i evitar la seva gradual desaparició, cal canviar unes quantes coses. I és aquí on falta lideratge i iniciativa. Per exemple, per què el sector es mobilitza ràpidament per reclamar solucions urgents en la pujada de preu del gasoil, però no demana també ajudes per descarbonizar la flota, fer-la menys vulnerable i garantir el seu futur a llarg termini? 

Ja tenim tecnologia al nostre abast i un parell d'embarcacions que l'han instal·lat en aigües balears. Les portes flotants en barques de ròssec permeten reduir el consum de gasoil un 30 % –entre 150 i 250 € per dia de pesca, equivalents a uns 36.000 €/any per embarcació i més d'1 milió d'euros per a tota la flota. El cost de la inversió per les 30 barques de bouque hi ha a Balears seria d'uns 2'5-3 milions d'euros, una inversió que en menys de 3 anys ja s'hauria recuperat. 

I si en lloc de gestionar la crisi esperant que arribi la següent, passem a l'acció? Balears podria tenir la primera flota lliure en emissions de carboni de tot el Mediterrani; podria ser proactiva en la declaració de zones marines d'alta protecció i demostrar a altres flotes que protegir el 30 % de la mar en 2030 és compatible i positiu per al futur de la pesca; podria ser exemple de transparència i compliment per acabar amb la pesca i comercialització il·legal; podria ser pionera a implementar mesures per afavorir la recuperació de rajades, taurons, tortugues i aus marines; i podria liderar en certificaciód'un producte local, sostenible i d'excel·lent qualitat. 

Tenim exemples esperançadors i passes en la bona direcció: la xarxa de reserves marines d'interès pesquer, el pla de gestió pesquera per a Pitiüses, la instal·lació de caixes verdes, la marca PeixNostrum, la gestió de la llampuga, o la participació del sector a la jornada del 16 de desembre –juntament amb recreatius i restaurants– per buscar solucions en la pesca il·legal. Però encara queden alguns hàbits del passat que cal bandejar, com la resistència a la declaració de noves àrees marines protegides o de mesures de gestió per conservar hàbitats i espècies marines vulnerables com els fons de coral·ligen. 

Malgrat totes les dificultats, el sector pesquer té moltíssim a favor. Hi ha menys barques i, per tant, menys competència; hi ha una forta demanda de producte fresc i d'excel·lent qualitat; i una nova llei de Turisme que obliga els establiments a diferenciar entre peix local i importat. Tot això suposa una plataforma excel·lent per millorar notablement el rendiment econòmic del sector pesquer balear; un sector que, si vol, té un futur prometedor, però s'ho ha de creure i actuar en conseqüència. Ha arribat l'hora de fer passes valentes.