Debora Morrison, directora de conservació de Palma Aquarium
Notícies

Debora Morrison, directora de conservació de Palma Aquarium

Debora Morrison, directora de conservació de Palma Aquarium

02/09/2020

La Fundació Palma Aquarium per a la Protecció del Medi ambient es dedica a la conservació, l'educació ambiental i la recerca científica. Un dels seus objectius és educar als nens perquè siguin responsables i conscients de les principals amenaces de l'era actual. Parlem amb Debora Morrison, la directora de conservació de Palma Aquar i vocal de la Fundación Palma Aquarium.

Quina és la teva trajectòria i com arribes a Palma Aquarium?

La meva trajectòria es basa en el maneig i gestió d'animals marins. Sóc conservadora qualificada i he treballat durant molts anys en el tema de recuperació de fauna marina, sobretot amb cetacis, taurons i tortugues marines. Vaig arribar a Palma Aquarium just abans que s'obrís al públic per gestionar el departament d'educació ambiental i conservació. Feia un mes que havia deixat el meu anterior treball i vaig pensar que volia prendre'm un any sabàtic. Mai va arribar aquest any, ja que al mes exacte estava treballant per a Palma Aquarium.

Què és el Centre de Recuperació de Palma Aquarium i quina feina hi realitzeu?

Amb freqüència, navegants i pescadors albiren exemplars de tortugues ferides o malaltes que necessiten ajuda. Una trucada als serveis d'emergència (112) activa el protocol de rescat. El primer és portar-les al Centre de Recuperació. Allí els treballs que es realitzen són molts: des de neteja de tancs, filtracions o preses de temperatura, fins a preparació de l'aliment, tractament dels animals, trasllats a la clínica veterinària Aragó, recollida de dades d'animals individuals i registres diaris d'observacions i comportament.

 

L'equip de treball s'encarrega d'administrar els medicaments, realitzar les cures específiques de cada cas i seguir el programa d'alimentació. A vegades, les tortugues marines poden requerir més d'un any de recuperació fins a poder tornar a la mar.

Com és el teu dia a dia?

Mai és igual i tampoc mai sé el que passarà. Alguns dies hi ha més treball d'oficina i altres amb els animals. Hi ha vegades que tinc programat fer unes certes tasques i entra un avís de rescat d'animal i s'ha de deixar tot i organitzar, coordinar i gestionar l'operativa de rescat. A part del treball directe amb els animals, la nostra Fundació també participa en diferents projectes, estudis i recerques i precisament per ells cal atendre reunions, conferències, debats i presentacions.

Una altra tasca és la d'atendre els col·legis que ens visiten, preparar les classes i activitats, atendre els professors i realitzar les reserves i coordinar les activitats triades del nostre programa d'educació ambiental. Aquestes activitats també les creem el nostre equip des de Palma Aquarium, per la qual cosa suposa també feina i moltes hores de creativitats en equip.

Parla'ns de les tortugues.

La reacció de l'ésser humà quan troba una tortuga enmallada és la de voler alliberar-la del que l'embolica i deixar-la lliure en la mar, però aquesta és una mala praxi.

Les tortugues són animals increïbles. Són molt forts però en l'actualitat són una de les espècies que més atenem en el centre de recuperació a causa de les moltes amenaces que es troben en el seu hàbitat. Un dels impactes més significatius és la de enmallamientos en xarxes fantasma. Aquestes xarxes són qualsevol tipus d'escombraries, caps, ampolles que estan descartades o bé han servit com una xarxa de subsistència de les poblacions costaneres del nord d'Àfrica. Es deixen anar a la mar i són un parany perillós per a les tortugues. Moltes d'elles es enmallan les aletes i si tenen sort de trobar-se encara vives, el més probable és que calgui amputar una aleta. Altres tortugues no corren tanta sort i milers moren cada any degut a aquesta causa.

Si la tortuga té una aleta escanyada i s'ha interromput la circulació sanguínia, la sang en l'aleta es torna tòxica i en deixar anar el que li escanya permet que aquesta sang tòxica flueixi per la resta de l'animal i l'aboca a la mort. La millor praxi quan es troba un animal marí malalt o ferit és la de telefonar al 112 i ells avisen als equips de rescat que es posen en marxa immediatament.

Enguany a Balears hi ha hagut molts casos de rescat de tortuga marina, bastantes més que l'any passat. La tendència segons els últims 2 anys és a incrementar cada any.

Les tortugues marines m'ensenyen alguna cosa cada dia. Cada cas és independent i diferent, cada animal té el seu caràcter i respon al menjar, tractament i cures d'una forma singularment seva.

A mi els animals m'ensenyen que nosaltres com a espècie hauríem de ser més respectuosos i curosos amb tots els ecosistemes i ambients naturals. Hauríem de ser més atents i considerats amb el nostre entorn i hauríem de pensar molt més en el futur que volem deixar per als que vinguin darrere de nosaltres.

Quins diries que són els reptes de la conservació marina a Balears?

Potser es precisa de major vigilància a la mar o multes més quantioses. Hi ha entitats que prefereixen pagar la multa a deixar de pescar amb aquests mètodes destructius. La mar no entén de fronteres i hem de fer un gran esforç per conservar a les espècies marines i la salut de la mar.

La conservació de la mar Balear està en declivi, però és cert que en els últims anys hi ha un moviment social cap a la conservació del medi ambient. El que passa és que s'ha abusat tant que està molt ferida. Mai havia vist tants plàstics com enguany i estic segura que és un dels anys en què s'han abocat menys escombraries a la mar. Hi ha molta feina per fer, falta consciència. Una generació que veig que precisa d'educació és la dels joves d'entre 25 i 35 anys. És com si aquesta generació s'hagués quedat als llimbs. Els joves de 16 a 20 anys estan molt “verds”, però hi ha un rang d'edat que sembla que hagi quedat oblidat.

Crec que en els últims anys s'està treballant bé i molt, però potser hem de legislar pesqueres i mètodes nocius de pesca a un nivell polític i social. Un exemple és que en els últims mesos s'han vists xarxes de deriva impactant en grans cetacis. Aquestes xarxes estan prohibides a Espanya des de l'any 2000. No obstant això, la seva presència ha augmentat enguany, i no són xarxes espanyoles sinó de països fronterers. 

Test ràpid per a enamarats

Una lectura: La Bíblia.
Una imatge: Cales de color turquesa.
Una espècie marina: Dofí.
Una organització o persona de referència: Barack Obama i Jaques Mayol.
Una platja: Cala Sa Nau.
Una frase que et defineixi: Valent i tenaç.
Optimista, realista o pessimista? Optimista.