Imatge: “Coloraines”, de Carla Cerdà, guanyadora de MARE 2025 (perfil juvenil).
Arribem a finals d’anys després d’una tardor d’intensa activitat, anuncis esperançadors i d’altres de preocupants.
L’Informe Mar Balear ha fet cinc anys. Un infant que ha madurat i es consolida com a eix vertebrador de la millor informació disponible sobre la nostra mar i pilar essencial per avançar en la seva conservació. Moltes gràcies als centenars de persones dels centres d’investigació, administració i tercer sector que ho fan possible.
De forma quasi simultània, hem conegut les fotografies guanyadores del certamen MARE que ha comptat amb més de 1.300 imatges presentades. Totes elles ens recorden la bellesa que s’amaga sota les nostres aigües i la importància de conservar-la.
Les jornades de conservació de biodiversitat marina celebrades a l’octubre han tornat a ser un èxit de participació. Enguany, ens hem centrat a millorar la protecció a la mar Balear, als mamífers que l'habiten i a la qualitat de la seva aigua. Podeu trobar les presentacions en línia i ben aviat us mostrarem els documents resum amb propostes i recomanacions que farem arribar als governs balear i central amb l’esperança que ben aviat es tradueixin en acció.
La conferència d’Enric Sala (Pristine Seas) al Cinema Rivoli a començaments de novembre organitzada amb Club Última Hora amb participació de Kristin Rechberger de Revive our Ocean ens va deixar un missatge tan contundent com simple: les reserves integrals (zones amb protecció estricta, lliures de pesca) són la manera més cost-efectiva de recuperar la nostra mar. Seguirem treballant per fer possible que se n’aprovin més i es gestionin de cada vegada millor.
Pel que fa a anuncis esperançadors, cal destacar-ne dos. El primer és que el Govern de les Illes Balears ha anunciat que està a punt de presentar un pla de conservació marina amb compromisos en reserves integrals, reforç de vigilància, nous plans de gestió pesquera i mesures concretes per a la conservació d’espècies i hàbitats vulnerables. La música sona bé, però fins que aquest pla no es faci públic no podrem saber si es tracta de “teca” o de “fum”. La diferència sovint està entre si els anuncis venen o no acompanyats de compromisos pressupostaris i de calendari.
El segon —que potser està relacionat amb el primer— és que també ha presentat una proposta per ampliar la reserva integral del Parc Nacional de Cabrera en 56 km². Si això tira endavant es tractaria de la reserva integral més gran a la Mediterrània Occidental. Una passa important. Però abans que es desfermi l’eufòria cal preguntar-nos si l’àrea que es proposa inclou els hàbitats més valuosos i de més rellevància ecològica. Perquè no es tracta tan sols de quantitat, sinó també de qualitat.
Malauradament, l’esperança i optimisme que transmeten aquests dos anuncis s’han vist enfosquits pels missatges preocupants que arriben des de les Pitiüses on tant el Consell d’Eivissa com alguns representants de la pesca recreativa demanen desprotegir les reserves marines. Les reserves marines a Eivissa tenen marge de millora, sí, però estan donant bons resultats que beneficien pescadors professionals i recreatius, centres de busseig i també la imatge d’Eivissa i Formentera en general. La ciència demostra que les reserves on es permet la pesca recreativa la recuperació de peixos és més lenta o inexistent.
No podem gestionar la conservació marina a la carta. Cal ser coherents. Volem perdre en poc temps tot el que s’ha aconseguit en 25 anys d’esforços?
Aniol Esteban - Director
