La missió d'Arrels Marines és protegir i garantir el futur d'un ecosistema únic al món a través de la regeneració marina, la consciència ecològica i l'educació ambiental. Volen ser una entitat de referència en la protecció de la Posidonia oceanica, promovent alhora la participació activa de la població illenca - i turística - en el desenvolupament d'un entorn sostenible. Parlem amb Josep Vives, de 27 anys, fundador i president d’Arrels Marines.
Quina és la teva trajectòria?
Em definiria com un graduat en Business Management & Administration que aviat va descobrir que hauria d’haver escoltat al nen que porta dins i s’hauria d’haver format i dedicat a protegir i conservar la natura i totes les espècies que la componen, les quals sempre m’han fascinat. Per això, vaig deixar la meva feina a una gestoria financera i vaig mudar-me a Bali per treballar amb Plastic Bank Indonesia, una empresa que lluita per eradicar la pobresa a països en vies de desenvolupament a través del seu social plastic. A Bali vaig col·laborar i coordinar diversos projectes destinats a la protecció i reforestació de manglars, així com també d'esculls de corall, els quals van acabar sent els precursors d’Arrels Marines.
Què és Arrels Marines, quan i com neix?
Arrels Marines és una entitat sense ànim de lucre que es va constituir l'any 2020 per intentar donar solució a dos problemes molt presents a les nostres illes; per una banda, dècades de desenvolupament insostenible que han posat en perill la sostenibilitat futura dels ecosistemes marins -i terrestres- de les Balears; i per l’altra, la gran desconnexió que hi ha entre la població illenca i la mar que ens envolta, el que es podria resumir com viure d’esquenes a la mar. I, a més d’això, Arrels Marines són també totes les persones que composen aquest gran equip i sense les quals no s'hauria pogut articular un projecte com aquest. En aquests moments som un equip totalment heterogeni format per 9 persones que va des de científiques a comunicadores i pedagogues, passant per enginyers o organitzadores d’esdeveniments, fotògrafs i bussejadors professionals que es van unir fa un temps moguts per una passió en comú: l’amor pel mar Mediterrani.
Quins són els vostres objectius?
La missió d'Arrels Marines és protegir i preservar la bellesa del mar Balear a través de la conservació marina, la consciència ecològica i l’educació ambiental. Per tal d’aconseguir el nostre objectiu, hem desenvolupat tres blocs de treball sobre els quals es sustenta ara mateix Arrels Marines: la conservació marina, l’educació ambiental i el desenvolupament sostenible.
Pel que fa a la conservació marina, ho enfoquem des d’un punt de vista proteccionista i regenerador; pretenem regenerar i protegir el mar Balear mitjançant la implementació progressiva d’estacions de replantació de fanerògames marines, les quals actuaran com a micro AMP, i a la vegada, el nostre equip científic estudiarà i proposarà zones que mereixen un major grau de protecció degut al seu gran valor ecològic. En el segon bloc, el d’educació ambiental, volem impulsar i fomentar una educació basada en valors com és el respecte, la responsabilitat i la cooperació. Així, aquest tipus d’educació actua com un instrument indispensable en l’assoliment d’una societat millor. I finalment, en l’àmbit del desenvolupament sostenible, al ser conscients que és indispensable un canvi socioeconòmic a les illes per tal de garantir un futur sostenible, Arrels Marines no vol limitar-se només al fons marí i per tant, estem desenvolupant projectes innovadors que van alineats amb els objectius definits en l'agenda del 2030 de les Nacions Unides.
Quina visió teniu per la Badia de Pollença?
Pollença és un dels municipis més antropitzats de les illes i això es veu clarament reflectit en el deteriorament dels seus ecosistemes marins. Des d’Arrels Marines hem portat a terme una sèrie d’accions dins la zona interior de la badia per entendre millor i explicar amb dades contrastades quina és la realitat de la zona. I la veritat és que la realitat és bastant desoladora. Dit això, la badia és molt gran i no tot està perdut, tot i que s’ha d’actuar ja. Nosaltres bussegem a la zona tot l’any i som coneixedors que és una badia que té un potencial immens degut a la gran varietat d’hàbitats que s’hi troben –praderies de fanerògames, fons arenosos i rocosos, coves i cavitats– i els quals actuen com a centres de biodiversitat.
Per tot això creiem que és fonamental que es comencin a implantar mesures més proteccionistes, les quals poden anar des d’un major control o vigilància fins a tècniques de restauració i conservació. D’aquesta manera, no només s’asseguraria un futur sostenible per a la badia, sinó que l’impacte socioeconòmic que va lligat a aquests tipus de mesures beneficiaria al propi municipi de Pollença i a un gran varietat de sectors econòmics, com podria ser la restauració, la hosteleria, el busseig o la nàutica, entre altres.
Ja per acabar, m’agradaria recordar que, encara que soni a clixé, el moment d'actuar és ara, ja que estem massa a prop del punt de no retorn –segons molts estudis, aquest punt l’hem passat ja fa estona-. Hem d’entendre que tots els nostres actes tenen conseqüències sobre el medi, afectant directament milers d'ecosistemes i la seva biodiversitat, de la qual depèn en gran mesura el nostre futur com a espècie. I no, el canvi climàtic no està passant només en remotes selves tropicals o llunyans esculls de corall, l'escalfament global ens afecta a tots i totes i les Illes Balears, malauradament, no en són una excepció.
Test ràpid per a enamarats:
Un llibre: Hijos del Monzón, de David Jiménez.
Una imatge que t'evoqui les Balears: El cap de Formentor.
Una espècie marina: Mobula Birostris.
Una persona o organització de referència: David Attenborough.
Una platja: Cala Figuera, a Pollença.
Una frase que et defineixi: Segons el meu germà sóc un ‘’pop de terra; un tio de mar que viu a la terra i té mans per tot’’.
Optimista, realista o pessimista? Realista.
