El Grup d'Ecologia de Macròfits Aquàtics (GAME) del Centre d'Estudis Avançats de Blanes i la Fundació Marilles han publicat avui els resultats d'un estudi que mostra que la praderia de posidònia d’Illetes, a Calvià (Mallorca), té més de 2.000 anys. S'espera que els resultats ajudin a posar en valor i protegir aquest actiu natural i els múltiples serveis i beneficis que proporciona a la societat i l'economia balear.
- El mostreig es va realitzar al juliol de 2021 a la zona d’Illetes i de la cala Portals Nous.
- Es van extreure testimonis de sediments (cores) que van ser analitzats posteriorment per determinar l'edat i la quantitat de C emmagatzemat.
- Els resultats mostren que la posidònia d’Illetes (Calvià) té 2.355 anys i un creixement estimat de 0.5 mm/any.
- L'edat corregida per a la praderia de Portals Nous (Calvià) és molt menor (128 anys) i un creixement de 5 mm/any (deu vegades més ràpid).
- El motiu d'aquesta diferència està en el fet que la mostra presa a Portals Nous creix sobre una base rocosa, la qual cosa li impedeix acumular sediment durant tants anys. No obstant això, és probable que hagi estat present allí des de fa milers d'anys.
- El volum de C emmagatzemat per cada hectàrea de posidònia d'1 m de gruix és d'unes 1.600 tones de CO₂ per a totes dues praderies. Una quantitat equivalent al que emeten 1.000 cotxes en un any.
Miguel Ángel Mateo, responsable del Grup d'Ecologia de Macròfits Aquàtics (GAME), del CEAB-CSIC, i director de l'estudi: “La recerca realitzada a les cales Comtesa i Portals Nous de Calvià confirma que les seves praderies daten de milers d'anys enrere. Anys en què han vingut prestant serveis irreemplaçables i de valor incalculable per a la societat que viu en i dels recursos costaners de Mallorca. Qualsevol esforç per evitar la deterioració i la destrucció d'aquest singular ecosistema o per millorar la qualitat del seu hàbitat, no tinguem cap dubte, a mitjà i llarg termini redundarà en benefici de tots. De seguir com fins ara, és probable que en algunes dècades hàgim de lamentar la pèrdua de la pràctica totalitat de les praderies de posidònia i de tots els serveis associats. Aquesta pèrdua podria ser irreversible”.
Núria Marbà, investigadora de l’IMEDEA i col·laboradora de l'estudi: “La pèrdua de posidònia té un doble impacte a nivell climàtic. No sols deixem de capturar carboni, si no que els dipòsits de carbonique fins ara han estat emmagatzemats es poden alliberar a l'aigua i l'atmosfera, de manera que passem a tenir noves emissions de CO₂ amb les quals ara no estem comptant. Els plans nacionals de reducció de carboni haurien de tenir en compte les emissions de carboni derivades de la pèrdua de superfície de posidònia durant les últimes dècades”.
Aniol Esteban, director de la Fundació Marilles: “La posidònia és una ganga: millora la qualitat de l'aigua, protegeix la costa i els recursos pesquers, regula el clima i afavoreix la biodiversitat. Els serveis que ens proporciona són la base d'indústries clau per a Balears com, per exemple, el turisme i la nàutica. No som conscients de fins a quin punt el futur de la prosperitat econòmica de Balears i el benestar dels seus ciutadans està íntimament lligat a l'avenir d'aquest valuós hàbitat. Balears compta amb una legislació avançada i una població conscienciada, però encara queda molt per fer. Esperem que els resultats d'aquest estudi inspirin a tots els sectors a accelerar encara més els esforços col·lectius per protegir aquesta espècie”.
Valor econòmic
Durant milers d'anys, les praderies de posidònia han estat prestant multitud de serveis a la societat mallorquina. Un estudi finançat per la Fundació Marilles en 2019 estima el valor de les praderies de posidònia de Balears en 622 milions d'euros. Aquest valor inclou protecció costanera (326,9 milions d'euros), captació i emmagatzematge de carboni (205 milions d'euros) i qualitat de l'aigua (85 milions d'euros); però no inclou altres serveis relacionats amb la producció pesquera i la conservació de biodiversitat.
Tenint en compte l'extraordinària lentitud amb què les praderies de posidònia recuperen les superfícies danyades o destruïdes (de dècades a segles), la pèrdua de qualsevol tros de praderia i dels valuosos serveis que presta és per sempre. Per això cal treballar en polítiques de gestió del litoral que redueixin els riscos i millorin la salut de les seves praderies a nivell local, regional, nacional i mediterrani.
Informació addicional
- Diversos estudis mostren que les praderiess de oceanica es destrueixen a tot el Mediterrani a raó de l'1 al 5 % anual, sent l'enfosquiment de les aigües (eutrofia) i l'erosió mecànica per obres costaneres i àncores d'embarcacions d'esbarjo les causes principals de destrucció en aigües profundes i somes, respectivament.
- L’informe del Panell Internacional sobre el Canvi Climàtic (IPCC), publicat al març de 2022, recorda que els esforços actuals estan per sota del necessari i prediu que, amb l'escenari actual d'escalfament juntament amb altres pressions, les praderies de posidònia podrien desaparèixer del Mediterrani en la segona meitat d'aquest segle.
- Les praderies de posidònia ajuden a mitigar el canvi climàtic perquè són organismes molt eficients captant i emmagatzemant carboni; i alhora ens ajuden a reduir l'impacte de les seves conseqüències. En zones litorals poc profundes tenen la capacitat d'atenuar la força de la mar i així protegir les nostres costes de l'erosió i de l'efecte de temporals extrems –cada vegada més freqüents en un escenari d'escalfament global.
- Les praderies de posidònia en bon estat de conservació tenen una major resiliència i probabilitat de recuperar-se davant unes certes pressions. Per exemple, un període d'escalfament d'aigua per sobre de 28 graus està relacionat amb una alta mortalitat de les fulles; però si el rizoma sobreviu pot reposar-les si les condicions milloren.
- L'arxipèlag balear compta amb 650 km² de posidònia –la meitat del total de posidònia de les aigües espanyoles. Aquesta superfície absorbeix el 7 % de les emissions que emet Balears
- Posidonia oceanicaés una espècie de fanerògama marina endèmica de la Mar Mediterrània que bat tots els rècords quan es compara amb la resta de les espècies d'herbes marines. La seva major talla, biomassa, longevitat i la peculiaritat de formar estructures orgàniques massives anàlogues als esculls de coral, donen com a resultat la prestació d'una sèrie de serveis d'ecosistema de gran valor.
- Per protegir i millorar l'estat de conservació de posidònia cal treballar a diferents nivells:
- Reduir emissions de C.
- Millorar la qualitat de l'aigua costanera.
- Reduir l'impacte per fondeig d'embarcacions.
- Evitar moviment de sediment fi en zones d'aigües poc profundes
Autoria
L'estudi l'ha dirigit el Dr. Miguel Ángel Mateo Mínguez, responsable del Grup d'Ecologia de Macròfits Aquàtics (GAME), del CEAB-CSIC, amb la participació del Dr. Oscar Serrano Gras, corresponsable de GAME, els estudiants del Treball de Fi de Grau (Universitat de Barcelona) Irene Bernabeu Sapena i Enric Gomis Clar, i la col·laboració de la Dra. Núria Marbà de l’IMEDEA(CSIC-UIB).
Col·laboracions
Per a la realització de l'estudi es va comptar amb la col·laboració de l'equip de producció de la sèrie sobre la mar Balear “Arxipèlag Blau”: Diego Villalonga, Carmelo Sirera i Marga Font. La sèrie coproduïda per la televisió regional IB3 amb el cofinançament de Marilles està actualment en producció i s'emetrà a finals de 2022. TrueWorld va posar a la disposició de la campanya de mostreig el vaixell solar Stenella. I es va comptar també amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient i el municipi de Calvià per a permisos i autoritzacions pertinents; i de Port Portals per a serveis portuaris.
Contacte i més informació3
L’estudi està disponible a:https://marilles.org/storage/media/2022/05/1240/informe-posidonia-milenaria-en-calvia.pdf
Fotos i videos de l’estudi: https://drive.google.com/drive/folders/1CW85Bu2A3214-n1rnsI81XJNFK0u_sVu?usp=sharing
Aniol Esteban, director de la Fundació Marilles – 656 192 262 – aniol.esteban@marilles.org
Ana Peña, comunicació Fundació Marilles – 676 254 404 – ana.pena@marilles.org
Miguel Angel Mateo, CEAB-CSIC – 655 88 35 59 –mateo@ceab.csic.es
